EL DRET A L'HABITATGE A LLAGOSTERA (2a PART)

                                            bloc d'habitatges buits a l'Av.Gotarra

Ara que, a tot el país, la demanda social per aturar els desnonaments està en el seu punt més àlgid, és fa més convenient que mai continuar reflexionant sobre com intentem solucionar la necessitat d’habitatge al nostre municipi. Continua el degoteig de famílies que no poden fer front al pagament de la hipoteca i que han de deixar la que ha estat la seva vivenda habitual. Continua augmentant el nombre de famílies que no pot accedir a un habitatge de propietat, i malauradament cada vegada són més les que tenen dificultats a pagar el lloguer.

La diagnosi del pla local de l’habitatge, que des de fa dos anys s’està tramitant, estima que l’any 2010 un 27% de la població del nostre municipi no podia accedir a la compra d’un habitatge de protecció oficial, i que un 14% no podia accedir a cap tipus d’habitatge de protecció oficial, ni tan sols en règim de lloguer.

Què ha fet l’equip de govern, en els darrers cinc anys, per solucionar aquestes mancances? Ha donat compliment al mandat de “solidaritat urbana” fixat per la Llei del dret a l’habitatge? Ha proposat solucions factibles per a tenir resultats a curt i mig termini? Doncs, no.

Després de forçar a l’equip de govern a tramitar un text refós del pla local d’habitatge, per les irregularitats en la seva tramitació, Alternativa per Llagostera, ha aprofitat un nou escrit d'al·legacions per denunciar que, passats cinc anys des de l’aprovació de la llei del dret a l’habitatge de Catalunya (2007), no s’ha fet res per complir amb el mandat de solidaritat urbana i aconseguir que, a finals d’aquest any, Llagostera disposi d’un total de 67 habitatges per destinar-los a polítiques socials.

Aquesta llei obliga que determinats municipis, entre els que es troba Llagostera, disposin a l’any 2027, d’un parc mínim d’habitatges destinats a polítiques socials (integrat per un 15% del habitatges principals), i també obliga a que cada cinc anys (el primer quinquenni es tanca a finals d’aquest any) compleixin aquest mandat. A finals d’aquest any Llagostera hauria de disposar de 67 habitatges (un 25% del dèficit de partida que es calcula en 268 habitatges, és a dir un 5% anual) per destinar-los a polítiques socials, i malauradament això no succeirà.

No diem que sigui fàcil, més en el context econòmic actual, però hi ha mesures que es podrien adoptar i que podrien permetre disposar d’habitatges de forma pràcticament immediata. Només caldria que el pla detectés un fet que és força evident, l’enorme quantitat d’habitatges que estan buits o desocupats. En el seu moment Alternativa va alertar que algunes dades del pla eren poc fiables, quan no errònies, i va proposar que es revisessin. La resposta de l’equip de govern totalment decebedora: no cal revisar res.

De veritat algú es creu que al nucli urbà de Llagostera hi ha 1.010 segones residències? I un total de 1742 a tot el terme municipal? Algú es pot creure que a Llagostera només hi ha 341 habitatges buits?

Amb l’objectiu de demostrar la falsedat d’aquestes dades, Alternativa per Llagostera ha realitzat un treball de camp (centrat a la urbanització de Can Gotarra i en els carrers Carrilet i Tossa) que constata que el Pla local conté dades errònies i per això, una vegada més, demana a l’equip de govern que rectifiqui. Si no es modifiquen aquestes dades, les propostes d’actuació del pla no seran prou encertades. Per exemple: mentre el pla diu que només hi ha 341 habitatges buits, nosaltres constatem que poden arribar al miler. Mentre el pla diu que hi ha 1742 segones residències, nosaltres constatem que aquestes no arriben al miler.

Intentar disposar d’alguns d’aquests habitatges buits o desocupats (molts en mans d’entitats bancàries i promotors) podria solucionar la necessitat més urgent de vivenda a Llagostera, i ens permetria aconseguir el desitjat objectiu de solidaritat urbana.

ACTE ELECTORAL D'ICV-EUiA A LLAGOSTERA

El 25 de novembre és el Dia Internacional contra la violència masclista. 

Tot i coincidir amb la jornada de les eleccions al Parlament de Catalunya, Alternativa per Llagostera vol col·laborar en la commemoració d'una data tan assenyalada en el calendari de la lluita feminista presentant una proposta al ple de l'Ajuntament, i aprofitant la campanya per reivindicar encara més els drets i llibertats de les dones. Per això us convidem a l'acte electoral que ICV-EUiA ha organitzat a LLagostera, amb la nostra col·laboració: "Cinè-fòrum La violència masclista no està en crisi".

LA ZONA VERDA DEL CARRER MAIENA

Històricament, el nucli urbà de Llagostera ve patint un dèficit de parcs, zones verdes i espais lliures.

En alguns sectors del nostre poble, el boom immobiliari ha solucionat aquesta mancança. Les zones de Ganix i Fonollerons en són bons exemples. Però en altres sectors ha passat tot el contrari, és el cas de la zona compresa entre els carrers Camprodon i Panedes i les rieres Banyaloques.

Aquesta zona, situada al nord del nucli urbà, molt lluny de on es concentra la major part dels espais verds de la població (al sud del nucli urbà), ha vist com en els darrers anys augmentava el nombre d’habitants. Els nous veïns s’han establert principalment en les promocions d’habitatges plurifamiliars que donen als carrers Tramuntana i Rosa dels Vents, a tocar la zona industrial, on aquesta necessitat s’ha fet més evident.

Les dues úniques zones verdes de la zona industrial no varen ser arranjades, pels seus promotors, en el moment d’urbanitzar:

-          l’espai verd del carrer Xaloc en realitat no és tal. Mai s’hauria d’haver comptabilitzat com a zona verda sinó com a zona fluvial.

-          L’espai verd situat entre els carrers Maiena i Gregal, era la pitjor parcel·la de la zona industrial perquè pràcticament només tenia accés pel carrer Gregal i molt probablement per aquest motiu es va destinar a zona verda.

El POUM va intentar esmenar el problema d’accessibilitat de la zona verda del carrer Gregal i va ampliar l’accés des del carrer Maiena, traslladant una parcel·la d’ús industrial. Després, en el mandat municipal (2003-2007), la iniciativa privada i el govern d’Entesa es varen posar d’acord en ampliar aquesta zona verda (fins 6.900 m2), millorar encara més el seu accés des del carrer Maiena, i arranjar-la.

En la sessió plenària de juliol de 2007 el govern de CiU va assumir la iniciativa de la proposta, pel seu interès públic, i va aprovar inicialment la modificació puntual del POUM que l’havia de fer possible.

Després de cinc anys en els quals ni govern local ni promotors han fet res, el nostre grup municipal ha presentat una proposta al ple demanant que continués la tramitació, que s’iniciés un procés participatiu, i que s’arrangés mínimament aquest espai perquè l'any que ve ja fos practicable. CiU va rebutjar la proposta al·legant que perjudicava a un propietari.

DAVANT LES ELECCIONS DEL 25 N

El proper 25 de novembre hi haurà eleccions al Parlament de Catalunya.  Alternativa per Llagostera vol fer pública la seva ferma oposició davant les politiques de retallades dels govern de CiU i del PP, i aposta per una Catalunya on els ciutadans i ciutadanes puguem decidir en llibertat el nostre futur, en relació al model d’Estat que volem, però també en relació al model econòmic i social que volem.

Les retallades en sanitat i educació suposen un enorme retrocés en drets socials bàsics, i afecten sobretot a les classes socials més desfavorides, en un moment en què la classe treballadora està sent terriblement colpejada pel drama de l’atur i les retallades de sous, que sovint acaben en desnonaments i fam. Les xifres oficials són, en aquests aspectes, demolidores. En clau local, per exemple, a Llagostera hem vist com les retallades de CiU han incrementat notablement el cost de les llars d’infants per a les famílies. 

Des de la dreta es repeteix com un mantra sagrat que aquestes retallades són inevitables. Nosaltres diem rotundament que NO, que són perfectament evitables. Amb polítiques fiscals més justes i progressives, amb la lluita contra el frau fiscal, amb la recuperació de determinats impostos... es podrien aconseguir els diners necessaris per poder-nos-les estalviar. Però per fer això cal voler-ho fer. I ells no volen: apujar els impostos dels més rics no entra en els seus plans.

D’altra banda, la contrareforma laboral imposada per la majoria absoluta del PP, amb el suport de CiU, no ha suposat ni més ocupació, ni més estabilitat del deute, ni més “confiança” dels anomenats mercats, és a dir, de la banca especuladora. Ans al contrari, com ja vam dir quan vam presentar en el ple de febrer de l’Ajuntament una moció contra la reforma laboral promoguda per CCOO i UGT, la contrareforma laboral ens ha portat un increment notable de l’atur (fins a un 22.6% a Catalunya), més EROs, més inestabilitat laboral, pitjors condicions de treball. En definitiva, un empitjorament de les condicions laborals.  

Les dones i homes d’Alternativa per Llagostera pensem que davant d’aquesta situació cal reaccionar amb polítiques d’esquerres, de distribució de la riquesa per aturar les retallades de drets socials bàsics i les privatitzacions dels serveis públics. I caldrà que ho fem des del carrer, però també des de les institucions.

Per a nosaltres la coalició ICV-EUiA és qui representa aquesta opció d’esquerres. Ens congratulem enormement que la candidata número 4 per Girona d’ICV-EUiA sigui l’Olga Avellaneda, qui també va ser la candidata número 4 per Alternativa per Llagostera en les darreres eleccions municipals de 2010. L’Olga ha estat molt vinculada a l’activisme sindical i actualment és afiliada a CCOO.

Per tot això, des d’Alternativa per Llagostera manifestem públicament el nostre suport a la candidatura d’ICV-EUiA, i ens fem nostre el seu lema de campanya: ...I TANT SI PODEM! (vídeo)

SOBRE ELS TREBALLS DE PROSPECCIÓ GEOTÈCNICA A LA ZONA DE LA MURALLA

Alguns veïns ens han preguntat com és que després de les obres de reurbanització del nucli antic i de rehabilitació de la muralla, ara s’estigui fent una prospecció geotècnica.

La veritat és que és sorprenent, i encara ho és més l’explicació oficial que ha donat l’equip de govern per justificar la necessitat d’aquests treballs: “volem confirmar que als anys 50 es varen portar a terme els reforços previstos en un projecte de consolidació”.

Sempre, quan les coses no surten bé, l’equip de govern es treu les puces de sobre i mai és responsable dels seus actes. Tan fàcil que hauria de ser reconèixer els errors i assumir la responsabilitat. En aquesta ocasió no poden culpar els governs de l’Entesa, i intenten buscar un altre cap de turc: els que governaven aquest poble als anys 50.

Des d’Alternativa per Llagostera considerem que, ara, el govern de CiU “està recollint els fruits que va sembrar amb la improvisació en les obres del nucli antic”, i més concretament en les obres que es varen realitzar a la zona del mirador.

El projecte inicial preveia la recuperació de la rampa original d’accés a la plaça del Castell (veure foto) -en substitució de les escales que es varen construir als anys 50- i la consolidació del mirador, a uns metres de la muralla. L’equip de govern no va seguir el projecte inicial i va introduir modificacions, consistents a mantenir les escales i el mirador en el lloc actual, allargant-lo en l’espai que ocupava l’antiga estació transformadora. Malgrat les modificacions, tampoc les van realitzar en la seva integritat i finalment varen suprimir unes escales que, des del carrer St. Pere, donaven accés al mirador. Posteriorment també varen enderrocar dues edificacions, del carrer del Fred, que recolzaven sobre la muralla just a l’altre costat del mirador, i es va rehabilitar aquesta. Tot això ho varen fer sense comprovar l'estabilitat de la muralla.

Aquesta intervenció (mancada del mínim rigor històric) ha provocat un desplaçament de la muralla, perfectament visible, que ara obliga a garantir la seguretat i a comprovar el seu assentament definitiu.

La mesura és oportuna, però no és admissible l’excusa que donen. Tothom entén que aquests treballs –o aquestes comprovacions- s’haurien d’haver realitzat abans de reformar el mirador i rehabilitar la muralla, o en el mateix moment de fer-ho. No es va fer llavors, i ara s'ha de confirmar si cal, o no, realitzar una actuació de reforç.

No ens queda cap dubte que si s’hagués recuperat la rampa d’accés s’hauria alleugerit el pes que actualment suporta la muralla. No cal que recordem que originàriament la funció de la muralla no era la contenció de terres, sinó la defensa de la població. Lamentem que aquesta improvisació hagi anat en detriment del resultat i comporti una despesa addicional que s’afegeix a les ja realitzades en la reparació del mur de la font del mirador, i del paviment dels carrers Sant Pere i Santa Anna.

L'ALTERNATIVA SURT AL CARRER

Si encara no l'has llegit, ara ho pots fer: setembre 2012

L'ENGANY DELS 120.000 €

Ara fa tres anys, l’Ajuntament de Llagostera i l’empresa Marcel Navarro i fills, S.L. varen signar un conveni en el qual l’Ajuntament es comprometia a tramitar una modificació puntual del POUM per facilitar l’ampliació de les instal·lacions que aquesta empresa té al veïnat de Bruguera per al triatge i la recuperació de residus. L’empresa, per fer participar la comunitat en les plusvàlues generades per l’increment del sostre edificable, es comprometia a pagar 120.000 € perquè es poguessin realitzar actuacions d’interès públic en el poble.

En la seva aprovació inicial, l’equip de govern es va felicitar per haver signat un conveni que “representava una injecció de recursos en un moment difícil” i es vanagloriava que s’havia “negociat molt bé per part de l’alcalde” (en paraules del llavors regidor d’Urbanisme, Sr. Galobardes). El grup municipal d’ICV-EUiA va ser l’única formació que hi va votar en contra i va manifestar els seus dubtes davant un conveni que es plantejava de forma “poc seriosa”, que era “poc concret” i que tenia “poques garanties per a l’Ajuntament”.

Anaven passant els anys i no teníem cap notícia dels 120.000 €. Ple rere ple anàvem preguntant quan cobraríem aquests diners i no vàrem rebre cap resposta satisfactòria per part de l’equip de govern. Fins que ens vàrem veure en l’obligació de presentar una proposta al ple per tal que s’exigís a l’empresa Marcel Navarro i fills, S.L. el pagament acordat. La proposta ha estat rebutjada  i, finalment, l’equip de govern s’ha tret la careta: No procedeix exigir el pagament dels 120.000 €! Ni tan sols ha calgut que l’empresa ho sol·liciti. L’excel·lentíssim Ajuntament de Llagostera ha actuat d’ofici.

Que potser ha canviat la legislació aplicable a aquest cas? Doncs no, en l’essencial és la mateixa. Per justificar-ho s’han escudat en un acord de la Comissió Territorial d’Urbanisme de Girona de juliol del 2010. D’ara fa dos anys! Un acord que varen aceptar sense remugar, sense interposar cap recurs en defensa dels interessos locals, sense fer el més mínim esforç per intentar cobrar aquests diners, per argumentar els motius que sustentaven el conveni signat. Per reblar el clau  ens diuen que el conveni havia quedat igualment sense efecte per aplicació d’una de les seves clàusules. Curiosament només queda sense efecte l’obligació de pagar de l’empresa, no pas la modificació del planejament. Si tan clar estava per què no ho varen dir ara fa dos anys quan es va aprovar definitivament aquesta modificació? Si tan clar ho tenien per què no ho deien quan nosaltres preguntàvem? Potser perquè l’únic que tenien clar era que no exigirien el pagament, i ara que nosaltres hem exigit una resposta…han buscat a corre-cuita els arguments.   

Malauradament el temps ha donat la raó als que dubtàvem de la bondat d’aquell conveni, als que sospitàvem de les veritables intencions de l’equip de govern i als que temíem que aquells diners mai ingressarien a les arques municipals. Finalment  s’han confirmat els pitjors vaticinis. Com volen que no desconfiem permanentment del que fa el govern de CiU!

ELS SERVEIS SOCIALS QUE VOLEM

En els darrers cinc anys la situació de crisi ha fet que moltes persones s’hagin vist obligades a demanar ajuda als serveis socials.

Els salvatges i continus retrocessos en matèria social, fruit entre d’altres de les retallades, estan afectant bàsicament la població treballadora i, especialment, els col·lectius més febles i vulnerables, que busquen solució als seus problemes en l’administració més propera, els ajuntaments. Una vegada més la primera porta que truquen és la dels serveis socials municipals. Aquests, mitjançant la cobertura de les necessitats personals bàsiques i socials, tenen com a finalitat garantir el dret de les persones a viure dignament durant totes les etapes de la vida.

Llagostera no és una excepció, i per això reclamem que s’hi esmercin tots els esforços. Per poder afrontar en condicions la dramàtica situació que pateixen moltes famílies del nostre municipi és del tot imprescindible que es realitzi un estudi detallat que analitzi la situació social i econòmica entre els estrats de la població més vulnerables, i que avaluï quines són les necessitats reals d’aquests col·lectius. Els tècnics municipals dels serveis socials haurien de ser els encarregats de fer aquesta tasca, basant-se en dades com la quantitat de gent aturada que hi ha al municipi, la que ja no percep cap prestació o subsidi, la que està afectada per un procés de desnonament... Són moltes les dades que s’haurien de tenir en compte, però dubtem que una enquesta aleatòria entre la població, que no podrà aportar dades focalitzades en la gent que més requereix d’aquests serveis, sigui la millor manera de fer-ho.

Estem convençuts que un cop avaluades les necessitats reals caldrà dotar els serveis socials de més recursos materials, humans i tècnics, cosa que necessàriament implica aportar els recursos econòmics suficients. 

El pressupost municipal del 2012 destina 265.000€ a partides de benestar social, mentre l’aportació al patronat municipal d’esports és de 287.000€, les partides per a la Policia Local sumen 600.000€ i les de cultura, festes i joventut compten amb 885.000€ de pressupost. Des del nostre punt de vista, les circumstàncies reclamen una distribució diferent de la despesa, posant en primer terme les necessitats dels nostres veïns i veïnes perquè els seus drets (almenys els socials) estiguin ben coberts. És de justícia dedicar doncs una partida suficient a cobrir aquests drets, i deixar de banda els invents, com ara la barra solidària, per intentar suplir les mancances del pressupost. Si no, acabarem confonent el dret als serveis socials amb la beneficència.

PARTICIPACIÓ CIUTADANA I TRANSPARÈNCIA

Llegim sorpresos al darrer número de la publicació “Informació municipal” (maig 2012) que la participació ciutadana és una realitat a la nostra vila. Ens venen que l’Ajuntament funciona de forma participativa, que aquesta “realitat” és nova, i que ha estat fruit de les actuacions exemplars realitzades per l’equip de govern.

Nosaltres no tenim aquesta percepció. En primer lloc perquè considerem que ens queda molt camí abans no puguem considerar-nos un ajuntament exemplar en aquesta matèria. En segon lloc perquè algunes de les actuacions que s’esmenten no són cap novetat i es realitzen des de fa anys (precs i preguntes al ple, e-suggeriments i suggeriments per la programació de la Festa Major). En tercer lloc perquè no poden posar com a exemple de participació ciutadana l’acte de presentació de l’avanç del pla local d’habitatge, en el qual només varen participar 7 persones (representants d’empreses constructores i immobiliàries), ni el procés d’aprovació del mateix pla, que ni tan sols s’ha posat a informació pública. No ens poden posar com a exemple de participació la sessió de retorn del taller “Llagostera, present i futur” en el qual només varen participar 27 persones, i que només va servir per justificar determinades polítiques preconcebudes.

Tampoc volem caure en la crítica gratuïta, i hem de reconèixer l’encert de ser presents a les xarxes socials i l’originalitat del “cafè amb l’Alcalde,” tot i ser una mesura més efectista que efectiva.  

Per comprovar si la nostra percepció està realment fonamentada rellegim “el Reglament de participació ciutadana de Llagostera”, i constatem que en els darrers cinc anys només s’ha constituït un nou consell sectorial (el de salut), amb un pobre balanç, i s’està creant el consell de joves. Mentrestant s’han deixat morir altres dos consells (el de patrimoni cultural i el d’electes). L’equip de govern també ha rebutjat les propostes per crear el consell social, el consell de sostenibilitat i el d’entitats. Pel que fa als consells territorials no només no n’han creat cap, sinó que tampoc han fet res perquè se celebri l’assemblea anual de la urbanització de Selva Brava.

És cert que s’han habilitat unes bústies per recollir propostes i suggeriments, tal i com preveu el mateix reglament i va demanar el grup d’ICV-EUiA aviat farà quatre anys; i també és veritat que volen realitzar diverses reunions per parlar del Pla estratègic. Però, com volen que ens creiem que actuen amb transparència si no estableixen quines són les regles de joc, quin tràmit es donarà a les propostes, les queixes i els suggeriments que faci la població (recordem en relació amb aquest tema que l’equip de govern va rebutjar una proposta per crear una comissió especial de queixes i suggeriments, tal i com contempla la normativa vigent i el mateix reglament de participació). No s’actua amb transparència quan no es vol reglamentar la participació ciutadana en l’elaboració del Pla estratègic. Seria una magnífica ocasió per crear el consell de promoció econòmica previst al Reglament, i posar negre sobre blanc qui, com i quan participarà en l’elaboració d’aquest document de planejament, però clar això és comprometre’s, i reconèixer drets...i això no interessa. No fos cas que al final no poguessin tirar endavant la instal·lació del sector d’activitats econòmiques de Can Boada.

EL FUTBOL A LLAGOSTERA (2a PART)

Diuen que el futbol és l’opi del poble, i que sort tenim –en aquests anys de dificultats econòmiques- que els èxits de l’equip de referència acompanyen i insuflen un xic d’optimisme. Probablement tinguin raó, però el que és un fet és que el futbol és l’esport rei, seguit i practicat per molta gent.

A Llagostera els èxits del primer equip de la Unió Esportiva no han tingut aquest efecte balsàmic anticrisi. Disposar d’un equip a 2B no ha comportat l’augment d’aficionats que s’esperava. La construcció del nou camp de futbol de gespa artificial lluny de provocar un augment dels practicants ha comportat la seva disminució[1], tot i que la població ha crescut en els darrers cinc anys un 13%. Davant d’això què ha fet l’equip de govern?

Amb un atur registrat d’unes 700 persones (sobre una població de 8000) i amb més d’un 30% de les famílies que no ingressen més de 14.000 € l’any, es fa difícil que aquestes puguin assumir una despesa que oscil·la entre els 385 i els 590 € l’any[2] per a que el seu fill jugui a futbol. Tot i la dificultat per quantificar-ho podem afirmar, sense por a equivocar-nos, que molts nens i nenes de Llagostera no practiquen el seu esport preferit ( millor dit no poden gaudir del nou camp municipal de futbol ) per una qüestió estrictament econòmica.

Algú pot pensar que els nostres serveis socials ja deuen preveure ajuts per a la  promoció de la pràctica esportiva entre la gent més necessitada. La realitat és que aquesta temporada només s’han donat quatre ajuts a jugadors de la UE, amb una mitjana de 85 €/nen.

El problema econòmic no només afecta la mainada, també tenim constància que ha provocat la desbandada de les integrants de l’equip sènior femení (moltes d’elles han optat per jugar al poble veí, a Sta. Cristina d’Aro).

Nosaltres pensem que l’Ajuntament hauria de fer possible que tothom que ho desitgi pugui practicar aquest esport en les instal·lacions municipals, i especialment aquells que estan en edat de formar-se (esport base).

La solució tampoc passa per donar un tracte especial i diferent al club de futbol[3]. Tots els clubs haurien de tenir el mateix tracte, i a tots se’ls hauria d’aplicar els mateixos criteris. Cal major transparència i separar nítidament el primer equip de la resta. Si CiU considera que és important tenir un equip a 2B i vol col·laborar-hi econòmicament potser seria millor que signés un conveni amb la UE on quantifiqui i concreti aquesta subvenció.

Una millor gestió econòmica del Patronat d’esports alleugeriria la hisenda local, permetria atendre les necessitats més prioritàries i fer front al manteniment i a determinades inversions en els equipaments esportius municipals. Nosaltres també voldríem disposar de millors grades al camp de futbol, però el que no volem és que aquestes serveixin per a que els nens i nenes que actualment no poden jugar s’hi asseguin a veure com ho fan els altres.

---

[1] El Padró d’esportistes de la temporada 2007/08 fixava en 178 el número de futbolistes (sumant els de la UE Llagostera i els del C. Futbol del Casal). A la temporada 2011/12 han estat 150, és a dir 28 menys.

[2] Quota del Patronat, entre 135 i 210 € (temporada 2011-12). Si s’és soci del club es paguen 50 o 120 €, en funció de que ho sigui el nen o l’adult. A més s’ha de pagar una quota que va dels 190 € als 250 €, en cas de ser soci, i dels 260 als 380 € si no és soci. No comptem el cost dels desplaçaments (137 €).

[3] La U.E disposa del 100% dels ingressos en concepte de publicitat estàtica, quan els altres clubs només tenen el 50%. Es renta la roba dels equips de futbol quan no es fa per cap altre club. S’insisteix a dir que el primer equip no té res a veure amb el Patronat d’Esports, però aquest s’encarrega de la tramitació de les fitxes federatives; s’han realitzat algunes inversions que només estan justificades per les exigències de la categoria 2B; s’assumeix la despesa de la Creu Roja, etc. I efectivament els jugadors del primer equip no paguen la corresponent taxa per utilització de les instal·lacions esportives.

L’APARCAMENT AL PASSEIG POMPEU FABRA

El govern d’Entesa va autoritzar l’aparcament dels vehicles a sobre de les voreres del Passeig Pompeu Fabra. Aquella mesura s’havia d’entendre com a provisional mentre se solucionava el problema de l’aparcament a tota aquella zona amb la seva reforma integral, tal i com es va fer en el carrer Costa Brava. Malauradament, amb el pas dels anys, aquella mesura provisional ha esdevingut norma. 

Des d’Alternativa per Llagostera creiem que cal reprendre la discussió sobre l’aparcament al Passeig i avaluar si aquella decisió va ser encertada o no. Veient avui el resultat pensem que va ser un error, i que cal esmenar-lo i buscar-hi solucions.

El principal problema que causen els cotxes aparcats sobre les vorera és obvi: no hi poden passar les persones. Els vehicles estacionats no permeten el pas dels vianants, cosa que esdevé una situació crítica quan es tracta de persones amb mobilitat reduïda, o que duen un carret amb criatures o el carret de la compra. Tot i que la part central del passeig està condicionada per passar-hi, els dies de pluja es fa una mica feixuc. Però és que a més, són molts els vehicles que aparquen de qualsevol manera sobre els passos de vianants (en aquest sentit no estaria de més que tots tinguessin la mateixa amplada i que aquesta no fos exagerada com passa ara) o els guals, per anar a fer qualsevol compra o gestió, dificultant la correcta visibilitat dels vehicles que volen travessar el passeig.

Per nosaltres el centre de Llagostera hauria d’estar més pensat per als vianants i menys per als vehicles, i creiem que caldria prohibir l’aparcament a sobre de les voreres. Fa un temps que funciona com a aparcament el solar que hi ha davant de Can Cassoles, i creiem que aquest podria ser un bon aparcament dissuasiu per als veïns que no tenen plaça de garatge al Passeig. Això sí, caldria millorar-lo, i entre altres coses adequar una entrada/sortida a l’alçada del carrer Fivaller. També es podrien habilitar noves places de zona blava en els principals carrers que desemboquen al passeig P.Fabra (passeig T.Boada i carrers Pau Casals, Fivaller i Nou), i en els aparcaments situats davant de Can Coris i del bar del Passeig. D’aquesta manera s’aconseguiria que els cotxes circulessin i no estiguessin aparcats tot el dia.

A més, ara l’Ajuntament ha arranjat les voreres de tot el passeig, i si no es fa res, és només qüestió de temps que les voreres tornin ha estar fetes malbé, i això pot provocar molèsties i fins i tot petits accidents als veïns i veïnes, a part de la despesa econòmica que suposarà per al poble.

Aprofitant doncs aquest arranjament de les voreres, creiem que seria una bona oportunitat per prohibir l’aparcament (posant pilones si calgués) i fer un passeig per a les persones. 

REVISIÓ DEL PADRÓ DE GUALS

En moments de dificultat econòmica com l’actual, l’austeritat, el rigor i la seriositat han d’estar més presents que mai en la gestió econòmica de l’Ajuntament. En la despesa s’ha de tenir molt encert a prioritzar, i en la recaptació s’han d’extremar les cauteles i les mesures perquè tothom col·labori en el sosteniment de les arques públiques. Ja fa temps que reclamem una revisió exhaustiva dels impostos i les taxes municipals perquè tinguin en compte la distinta capacitat econòmica de cada contribuent. Però també hem demanat que es revisin i s’actualitzin alguns padrons, perquè tots els veïns subjectes al pagament compleixin amb la seva obligació. Cal major control, fins i tot en aquells aspectes que aparentment semblen més intranscendents.

Un bon exemple el trobem en la taxa per l’aprofitament especial que té lloc per l’entrada de vehicles a través de les voreres, popularment identificats amb “els guals permanents”. Al vostre carrer segur que podeu trobar alguna entrada sense gual. Només que hi hagi 100 entrades sense gual al poble (i posaríem la mà al foc que n’hi ha més), comptant 3 metres per cada entrada, l’Ajuntament deixa d’ingressar anualment 6.000 €. La injustícia no es comet pel fet d’haver de pagar aquesta taxa, sinó pel fet que no la paguin aquells que n’estan obligats mentre els altres ho fan religiosament. En aquest cas hi ha altres motius que també aconsellen la revisió del padró de guals, com són: la necessitat de noves places d’aparcament a la via pública, i disposar d’una senyalització en condicions.

En el primer cas, el govern de l’Entesa va modificar l’ordenança per permetre, a tots aquells que tenen gual, aparcar davant la seva entrada de garatge. Abans estava prohibit. Això permet a moltes famílies, que tenen més d’un vehicle, disposar d’una plaça d’aparcament davant de casa seva. Així es guanya un espai, sempre escàs, que d’altra manera no podria aprofitar ningú.

En el segon cas, l’Ajuntament ha aprovat recentment una nova ordenança municipal de circulació que només tindrà èxit en la seva aplicació si disposem d’una correcta senyalització. La substitució d’alguns guals que es troben en molt mal estat de conservació, que són pràcticament il·legibles o que no són oficials seria una bona mesura a implementar.

Disposem d’un cos de Policia Local que estan perfectament capacitats i que ens costa cada any uns 650.000 €. No creiem que sigui demanar gaire que se li atribueixi, entre d’altres tasques, la revisió i actualització del padró de guals.

EL FUTBOL A LLAGOSTERA (1a part)

Amb la voluntat de resoldre una demanda històrica, el govern de l’Entesa va redactar els projectes d’obres i de gestió del camp de futbol de gespa artificial, i va sol·licitar la corresponent autorització i subvenció al Consell Català de l’Esport (en aquell moment dirigit per responsables del PSC). En aquella primera ocasió la sol·licitud va ser desestimada, amb una sospitosa decisió política que va deixar a un sol punt de la subvenció el projecte de Llagostera.

Posteriorment, amb el canvi de govern, CiU i IxLL varen acabar fent el camp de futbol de gespa artificial amb un cost de 856.606 € i sense disposar de subvenció. En els darrers anys s’han realitzat altres inversions complementàries, per un valor aproximat de 100.000 €, que fan que la inversió total del consistori en el camp de futbol volti el milió d’euros.

A finals del 2010 un acord de col·laboració entre la Generalitat i la Diputació de Girona atorgava subvencions a 29 municipis gironins per a obres de construcció i condicionament d’equipaments esportius (entre aquests a 12 camps de futbol). Novament el nostre municipi quedava exclòs, segons el nostre alcalde degut a una nova sospitosa decisió política (llavors sota la responsabilitat d’ERC).

La nostra formació política és partidària de millorar les instal·lacions esportives, i construir-ne de noves, però en el cas de les darreres inversions realitzades al camp de futbol, i a risc de semblar contradictoris, hem qüestionat la seva oportunitat política (no la seva conveniència). Per quins motius?

En primer lloc, en plena crisi econòmica, no es pot anar negant diners per la millora de serveis bàsics, com l’assistència social o les llars d’infants, i alhora fer inversions al camp de futbol.

En segon lloc, per afrontar una inversió d’aquest tipus s’ha d’aconseguir el suport econòmic d’altres administracions (subvencions), cosa que no ha passat malgrat l’enganyós cartell de la fotografia. I no val destinar-hi subvencions que no són específiques d’esports, perquè si es fa això, com ha passat amb els 18.000 € obtinguts de la Diputació de Girona, es sostreuen uns fons que s’haurien d’haver destinat a qüestions més prioritàries (serveis socials i altres serveis d’atenció a les persones).

Ara que governa el mateix partit a la Generalitat i a l’Ajuntament, ja no serveixen les excuses. Se’ns diu que no hi ha diners, però sorprenen les notícies que atorguen subvencions de mig milió d’euros a l’Ajuntament de Vilablareix per fer un camp de futbol, i a l’Ajuntament de Figueres per fer un camp de tir. És evident que hi ha diners per allò que es vol.

Per últim cal dir que tampoc té sentit continuar invertint en un camp de futbol (que és municipal recordem-ho), si el que motiva aquesta inversió és el primer equip (el futbol semiprofessional) i no el futbol de base; i si a més no s’hi veu la voluntat que aquest esport el puguin practicar els joves que ho vulguin, fins i tot els fills de famílies sense capacitat econòmica. Però aquest és un tema del qual parlarem un altre dia.

LA REHABILITACIÓ DE FAÇANES. Escrit publicat al "Butlletí de Llagostera abril 2012"

Quan l’Ajuntament va aprovar el pla especial del nucli antic (2003) ja ens imaginàvem com quedaria una vegada s’arrangessin les façanes. Avui el resultat és ben visible, i crec que tots coincidim a fer una valoració positiva. Però no hem de confondre el fi amb els mitjans. Gastar-se 1.075.000 € de l’erari públic per pintar façanes, quan estem passant per un dels moments econòmics més difícils dels darrers temps, no sembla que sigui el més assenyat.

Una cosa és que l’administració fomenti la rehabilitació amb petits incentius, amb una petita empenta, i que els particulars assumeixin la major part de la inversió. Una altra cosa molt diferent és que se subvencioni entre el 70 i el 100 % d’aquestes obres (entre el 70 i el 95% en la convocatòria oberta a particulars, i el 100% en el cas de “les cases barates”). No oblidem que els propietaris tenen el deure de conservar i rehabilitar els seus edificis, i que tots aquells que l’han complert no s’han pogut beneficiar d’aquesta actuació.

Podem entendre la satisfacció dels propietaris (a títol individual) que se n’han beneficiat, però des de la nostra responsabilitat en l’administració local (a títol col·lectiu) hem de denunciar públicament aquest despropòsit.

A banda de la quantitat global, per si escandalosa, no és acceptable que s’hagin donat subvencions :

• sense tenir en compte la capacitat econòmica dels propietaris: en alguns casos més que sobrada i coneguda;
• sense tenir en compte si es tractaven de vivendes desocupades (més de 20) i sense exigir el compromís d’introduir-les en el mercat immobiliari;
• sense tenir en compte si complien les mínimes condicions d’habitabilitat i sense exigir que es fessin les obres imprescindibles per tal que fossin habitables;
• sense tenir en compte si es tractava de segones residències;
• sense valorar si el seu estat de conservació ja era acceptable (més de 10);
• sense limitar-les a un sol edifici per persona: A set propietaris se’ls ha subvencionat la rehabilitació de dues cases, i a un la de sis. 
• sense posar un topall màxim: Vuit propietaris han rebut subvencions per una quantitat d’entre 20 i 26.000 €, i un de 89.745 €.
• sense excloure els locals comercials (la subvenció només es podia destinar a habitatges). S’ha arranjat les façanes d’un mínim de 6 locals.

L’administració dels diners públics ha de ser responsable i rigorosa, tant si provenen del mateix Ajuntament, com si provenen –com és el cas- d’una subvenció del Ministeri de vivenda. No ens serveix la justificació que així s’ha donat feina a empreses locals. També n’hauríem donat si haguéssim destinat la subvenció a una nova fase del pla d’accessibilitat, com varen fer els Ajuntaments de Vic i Tortosa (que varen signar el conveni el mateix dia que l’ajuntament de Llagostera), a la prolongació del carrer Lacustària, o a la promoció d’habitatge de protecció oficial.

Als excessos realitzats per diverses administracions en l’època de bonança: línies de tren d’alta velocitat pràcticament sense passatgers, com la de Toledo-Cuenca-Albacete; aeroports sense permisos i sense vols, com el de Castelló; autovies sense cotxes, etc, hi podem afegir ara, en plena crisi econòmica, la barra lliure en la rehabilitació de façanes al nucli antic de Llagostera.

LA REHABILITACIÓ DE LES FAÇANES AL NUCLI ANTIC, EL MILLOR EXEMPLE DE LA POLÍTICA D’HABITATGE DE L’EQUIP DE GOVERN

 Detall d'un dels habitatges rehabilitats. S'observa a través de 

la finestra sense vidres, el sostre ensorrat i apuntalat.

Qualsevol equip de govern responsable, davant la necessitat bàsica dels seus veïns i veïnes de disposar d’un habitatge, prioritzaria la resolució d’aquest problema i hi abocaria diners i esforços.

A Llagostera hem tingut una magnífica oportunitat d’incidir en aquest tema, un conveni amb el Ministeri de vivenda que ens donava una subvenció d’1 milió d’euros. Però, a diferència del que han fet altres municipis, aquí es varen estimar més destinar-los a qüestions estètiques i paisatgístiques, a rentar la cara al poble.

Sí. En plena crisi econòmica l’Ajuntament de Llagostera ha destinat 1.075.000 € a pintar façanes: prop de 600.000 €  l’any 2010, i de 500.000 € l’any passat. I ho ha fet subvencionant, en la meitat dels casos el 100% de l’actuació, i en la resta del 70 al 95%. I ho ha fet donant subvencions de forma indiscriminada: tan era que els habitatges estiguessin buits com habitats; tan era que complissin, o no, condicions d’habitabilitat; tan era que tinguessin, o no, barreres arquitectòniques; tan era que es tractés d’un habitatge principal com d’una segona residència; etc.

L’excel·lentíssim ajuntament no ha demanat res a canvi. Als propietaris dels, més de vint, habitatges buits que han estat subvencionats no els ha demanat el compromís d’incorporar-los al mercat immobiliari. Als propietaris dels habitatges que han estat subvencionats sense tenir les condicions mínimes d’habitabilitat i solidesa (número indeterminat) tampoc els hi ha exigit, incomplint així l’article 9 de les bases reguladores de les subvencions.

Ara Llagostera ja està "guapa", com pregonava el nostre alcalde, i els turistes ja poden venir a passejar-se pels nostres carrers. Tot està a punt. Tot i que en alguns casos ens faci pensar en l’escenari de cartó pedra dels espagueti westerns. Només caldria una darrera cosa: que l'ajuntament suggerís als propietaris dels habitatges buits que deixessin la persiana mig baixada com si hi visqués algú, i als propietaris de les vivendes no habitables que tanquin portes i finestres perquè no es vegi l’interior. No fos cas que se’ns veiés el llautó.   

EL DRET A L'HABITATGE A LLAGOSTERA

 

Avui dilluns (5 de març) s'ha fet el sorteig de les darreres 18 vivendes del sector Ganix (3 estaven adjudicades). Ha plogut molt des que el govern d’Entesa va iniciar els tràmits per tirar endavant aquesta promoció, i la de 46 habitatges més, ja adjudicats. Llavors, enmig de la bombolla immobiliària, el principal objectiu era facilitar la compra a un preu inferior al del mercat lliure, del tot inaccessible per a moltes butxaques.

Després el panorama es va girar com un mitjó. Fa tres anys el grup municipal d’ICV-EUiA va proposar que es donés continuïtat a aquella política pública d’habitatge que volia prevenir l’exclusió social residencial. La resposta de l’equip de govern de CiU va ser decebedora.

Ara els bancs deneguen els préstecs. Molta gent ha perdut la feina i l’impagament de la hipoteca o del lloguer ha comportat també la pèrdua dels seus habitatges. Tots coneixem algun veí o veïna que ha patit el trauma del desnonament.

Es calcula que el 62% de les famílies de Llagostera no pot accedir als habitatges de renda lliure: el 35% podria accedir a HPO de compra; el 13% a HPO de lloguer, i el restant 14% no pot accedir a cap tipus d’habitatge de protecció oficial.

Davant d’això, hom esperaria que l’aprovació –en el darrer ple de l’Ajuntament- d’un Pla local d'habitatge aportés solucions a curt i mitjà termini. Res més lluny de la realitat. Després que la seva tramitació es tanqués en fals per justificar una subvenció, el pla aposta per deixar en mans del mercat immobiliari la satisfacció d’aquest dret bàsic. Segurament és conseqüència que només s’hagi demanat l’opinió a les empreses immobiliàries, les constructores, els promotors i les entitats financeres. I a la gent del carrer?

El nostre grup va votar en contra del Pla local d’habitatge. És més n'ha impugnat l'aprovació. L’equip de govern s’hi podrà repensar, tindrà una nova oportunitat. Esperem que rectifiqui, ens hi juguem massa.

ELS EFECTES COL·LATERALS DEL NOU TANATORI

Queda lluny l’enquesta que l’Entesa va fer per trobar la millor ubicació pel futur tanatori municipal. Realitzada a finals del mandat (2003-2007) només va servir per a que la resta de formacions polítiques assumissin la proposta com a pròpia i l’integressin en els respectius programes electorals.

Queda lluny també, fa tres anys, la moció que el grup municipal d’ICV-EUIA va presentar al ple per construir el tanatori a l’Av. Canigó (davant la zona verda del sect. Fonollerons). La moció va ser rebutjada però va esperonar el govern municipal a prioritzar aquesta actuació i a descartar la idea inicial de situar-lo dins el sector SUD-12 (nou sector industrial).

Avui el tanatori ja és una realitat i la població de Llagostera disposarà per fi d’un servei que era del tot necessari. No cal dir que la sala de vetlles de la Residència geriàtrica J.Baulida oferia un servei molt precari. La millora doncs és inqüestionable, però això no ens impedeix manifestar que algunes coses no s’han fet prou bé, que el fi no justifica els mitjans, i que el resultat podria haver estat molt millor:

1. La ubicació no ha estat la més encertada.
2. El nou carrer d’accès no respecta el planejament municipal i no s’ha tramitat el corresponent projecte d’urbanització.
3. S’ha aprofitat la concessió d’aquest servei per acomiadar un treballador de la brigada municipal i per augmentar les taxes del servei de cementiri.