LA REHABILITACIÓ DE FAÇANES. Escrit publicat al "Butlletí de Llagostera abril 2012"

Quan l’Ajuntament va aprovar el pla especial del nucli antic (2003) ja ens imaginàvem com quedaria una vegada s’arrangessin les façanes. Avui el resultat és ben visible, i crec que tots coincidim a fer una valoració positiva. Però no hem de confondre el fi amb els mitjans. Gastar-se 1.075.000 € de l’erari públic per pintar façanes, quan estem passant per un dels moments econòmics més difícils dels darrers temps, no sembla que sigui el més assenyat.

Una cosa és que l’administració fomenti la rehabilitació amb petits incentius, amb una petita empenta, i que els particulars assumeixin la major part de la inversió. Una altra cosa molt diferent és que se subvencioni entre el 70 i el 100 % d’aquestes obres (entre el 70 i el 95% en la convocatòria oberta a particulars, i el 100% en el cas de “les cases barates”). No oblidem que els propietaris tenen el deure de conservar i rehabilitar els seus edificis, i que tots aquells que l’han complert no s’han pogut beneficiar d’aquesta actuació.

Podem entendre la satisfacció dels propietaris (a títol individual) que se n’han beneficiat, però des de la nostra responsabilitat en l’administració local (a títol col·lectiu) hem de denunciar públicament aquest despropòsit.

A banda de la quantitat global, per si escandalosa, no és acceptable que s’hagin donat subvencions :

• sense tenir en compte la capacitat econòmica dels propietaris: en alguns casos més que sobrada i coneguda;
• sense tenir en compte si es tractaven de vivendes desocupades (més de 20) i sense exigir el compromís d’introduir-les en el mercat immobiliari;
• sense tenir en compte si complien les mínimes condicions d’habitabilitat i sense exigir que es fessin les obres imprescindibles per tal que fossin habitables;
• sense tenir en compte si es tractava de segones residències;
• sense valorar si el seu estat de conservació ja era acceptable (més de 10);
• sense limitar-les a un sol edifici per persona: A set propietaris se’ls ha subvencionat la rehabilitació de dues cases, i a un la de sis. 
• sense posar un topall màxim: Vuit propietaris han rebut subvencions per una quantitat d’entre 20 i 26.000 €, i un de 89.745 €.
• sense excloure els locals comercials (la subvenció només es podia destinar a habitatges). S’ha arranjat les façanes d’un mínim de 6 locals.

L’administració dels diners públics ha de ser responsable i rigorosa, tant si provenen del mateix Ajuntament, com si provenen –com és el cas- d’una subvenció del Ministeri de vivenda. No ens serveix la justificació que així s’ha donat feina a empreses locals. També n’hauríem donat si haguéssim destinat la subvenció a una nova fase del pla d’accessibilitat, com varen fer els Ajuntaments de Vic i Tortosa (que varen signar el conveni el mateix dia que l’ajuntament de Llagostera), a la prolongació del carrer Lacustària, o a la promoció d’habitatge de protecció oficial.

Als excessos realitzats per diverses administracions en l’època de bonança: línies de tren d’alta velocitat pràcticament sense passatgers, com la de Toledo-Cuenca-Albacete; aeroports sense permisos i sense vols, com el de Castelló; autovies sense cotxes, etc, hi podem afegir ara, en plena crisi econòmica, la barra lliure en la rehabilitació de façanes al nucli antic de Llagostera.