Detall d'un dels habitatges rehabilitats. S'observa a través de
la finestra sense vidres, el sostre ensorrat i apuntalat.
Qualsevol
equip de govern responsable, davant la necessitat bàsica dels seus veïns i veïnes
de disposar d’un habitatge, prioritzaria la resolució d’aquest problema i hi
abocaria diners i esforços.
A
Llagostera hem tingut una magnífica oportunitat d’incidir en aquest tema, un conveni
amb el Ministeri de vivenda que ens donava una subvenció d’1 milió d’euros. Però,
a diferència del que han fet altres municipis, aquí es varen estimar més
destinar-los a qüestions estètiques i paisatgístiques, a rentar la cara al
poble.
Sí.
En plena crisi econòmica l’Ajuntament de Llagostera ha destinat 1.075.000 € a
pintar façanes: prop de 600.000 € l’any 2010,
i de 500.000 € l’any passat. I ho ha fet subvencionant, en la meitat dels casos
el 100% de l’actuació, i en la resta del 70 al 95%. I ho ha fet donant
subvencions de forma indiscriminada: tan era que els habitatges estiguessin
buits com habitats; tan era que complissin, o no, condicions d’habitabilitat;
tan era que tinguessin, o no, barreres arquitectòniques; tan era que es tractés
d’un habitatge principal com d’una segona residència; etc.
L’excel·lentíssim
ajuntament no ha demanat res a canvi. Als propietaris dels, més de vint, habitatges
buits que han estat subvencionats no els ha demanat el compromís d’incorporar-los
al mercat immobiliari. Als propietaris dels habitatges que han estat
subvencionats sense tenir les condicions mínimes d’habitabilitat i solidesa
(número indeterminat) tampoc els hi ha exigit, incomplint així l’article 9 de les bases reguladores
de les subvencions.
Ara
Llagostera ja està "guapa", com pregonava el nostre alcalde, i els turistes ja
poden venir a passejar-se pels nostres carrers. Tot està a punt. Tot i que en alguns
casos ens faci pensar en l’escenari de cartó pedra dels espagueti westerns. Només
caldria una darrera cosa: que l'ajuntament suggerís als propietaris dels habitatges
buits que deixessin la persiana mig baixada com si hi visqués algú, i als
propietaris de les vivendes no habitables que tanquin portes i finestres perquè
no es vegi l’interior. No fos cas que se’ns veiés el llautó.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada