"LA COMUNISTA"

“Sóc una persona que intenta que tot el que faig i el que sento estigui d’acord amb la meva consciència i sigui en bé dels demés. Si m’he dedicat a la política és perquè a través de la mateixa crec que puc fer alguna d’aquestes coses.”

Així contestava a la primera de les preguntes (“Qui és la Maria Serra?”) que el col·lectiu de redacció del Butlletí de Llagostera li va formular, l’agost de 1980.

La Maria va encapçalar la llista del PSUC a les eleccions municipals de 1979. Amb 57 anys va formar part del primer ajuntament democràtic després de la dictadura (era la regidora de més edat), i davant dels reptes que es presentaven en aquella nova etapa va decidir assumir tasques de govern – “deixant en un segon terme les diferències ideològiques”, com ella mateixa va dir -. Es va fer càrrec de les regidories de sanitat i sanejament, participant també activament en la regidoria de biblioteques i museus que compartia amb un jove Fermí Santamaria. Poc després, amb el canvi d’alcalde, també es va fer càrrec de les escombraries i les conferències. En aquella primera etapa va poder treballar en diversos temes, com la municipalització de l’Hospital, el segon pla de sanejament, la construcció del dispensari, la millora de l’atenció sanitària i de la qualitat de l’aigua, etc. Posteriorment, el mes d’octubre de 1980, farta que li posessin entrebancs a la seva feina i molt empipada per una falta de consideració de l’Alcalde va presentar la seva renuncia als càrrecs de govern: “...l’enfrontament s’ha fet inevitable, els interessos d’aquests senyors són intocables i jo em nego rotundament a acceptar aquest joc. ... ni negocis ni amics interessats em lliguen.” Ja a l’oposició, la Maria va continuar treballant amb perseverança i de forma incansable per aconseguir les millores que el poble necessitava. Persona íntegra com poques, defensava de forma incansable el seu pensament progressista. La seva honradesa i rectitud, van marcar el seu pas per l’ajuntament (1979-1983), i va ser tota una referència per a molts llagosterencs. L’any 1995 va accedir a tancar una candidatura d’IC-V que va aconseguir recuperar la representació al consistori, amb dos regidors.

La Maria va ser una dona avançada al temps que li va tocar viure, i en la seva acció política va posar l’accent en molts aspectes que, malauradament, continuen essent de rabiosa actualitat: reclamava màxima transparència i un funcionament més democràtic i participatiu del consistori. Quan el consell de redacció del Butlletí li va preguntar per la seva relació amb la resta de grups d’esquerra, va contestar “Sempre he estat per la unitat, fins i tot amb la representació de les llistes electorals. Esperem que en unes altres eleccions es pugui anar conjuntament, encara que sigui sense noms de comunistes, ni socialistes. Fent una entesa d’esquerres.” La Maria tenia molt clar quina era la fórmula per transformar el nostre poble. Ara ens deixa orfes, però estem segurs que la seva llavor continuarà donant fruits.

A L'OMBRA DE LA FIGUERA

El proper setembre farà dos anys que es va inaugurar la nova biblioteca Julià Cutiller, i potser ara ja ha passat el temps suficient per a que tothom hagi trobat resposta a les seves preguntes, no?.

 

En el seu moment, com sol passar amb les grans inversions locals, els diversos grups municipals tenien diferents prioritats. Recordem que a l’any 2006 el grup municipal de CiU, llavors a l’oposició, apostava per fer la nova llar d’infants a l’antiga fàbrica d’en Ricardo Roig, i preguntava, millor dit retreia, al govern municipal “...per què no se li pregunta al poble si no hi ha cap servei més urgent a oferir, que una nova biblioteca, quan ja en tenim una...?” (veure el número de la revista PARLEM-NE que presentava Fermí Santamaria com a candidat a les eleccions municipals de 2007). 

L’Entesa en canvi s’entestava a tirar endavant el projecte del centre cultural i es preguntava, millor dit s’imaginava, com seria en el futur aquell pol d’atracció de la cultura local, on havien de confluir -creant sinèrgies- a més dels usuaris de la biblioteca municipal, els de l’observatori astronòmic i els dels espais destinats a activitats culturals i docents. L’observatori obriria els ulls, als llagosterencs i també als forans, a un nou món, a tot un univers. Les seves observacions i les seves activitats públiques es podrien seguir des de la sala polivalent prevista a la planta superior del centre. La biblioteca municipal es podria especialitzar en astronomia, disposant d’un fons específic que permetés la iniciació i l’estudi d’aquesta matèria. Les diverses aules permetrien concentrar les activitats disperses pels diversos i precaris locals municipals, i també estarien a disposició de les entitats locals i dels altres equipaments del poble. La biblioteca podria augmentar el seu fons i el nombre d’usuaris, i realitzar moltes més activitats per fomentar la lectura. El pati interior de la biblioteca es podria convertir en el marc ideal de trobades estiuenques, i l’ombra de la seva figuera de ben segur ens convidaria a llegir tot parant la fresca.

No cal dir que el grup municipal de CiU mai ha entès quins eren els avantatges del centre cultural, però pel que sembla tampoc ha entès per què era prioritària la nova biblioteca, tot i que ha celebrat que el passat any 2012 augmentés un 45 % el nombre de visitants. 

Les expectatives creades pels que van projectar el centre cultural no s’han complert. El grup municipal de CiU va descartar la construcció d’aules a la planta superior, cedint aquest espai a una fundació privada. Des de la inauguració de la nova biblioteca, la planta superior ha estat tancada (farà dos anys), i tot i estar adequada des de fa mesos, l’Ajuntament ni tan sols ha utilitzat la sala polivalent; desaprofita la predisposició de l’Associació Astronòmica de Girona per realitzar una programació anual i pública d’actes; i per si tot això no fos suficient... en ple mes d’agost, per segon any consecutiu, i quan més predisposada està la gent a la lectura i més necessitada d’ofertes lúdiques, tanca tres setmanes la biblioteca municipal. Per vacances ... ni biblioteca, ni biblio-piscina!

L’equip de govern potser ignora que el canvi d’hàbits i la crisi econòmica ha fet que la biblioteca no sigui només un lloc per llegir i prestar llibres, si no també un important “punt de trobada de la comunitat”, una econòmica alternativa d’oci que també està destinada a assumir nous usos i serveis, com ja passa amb el servei alternatiu que presta a les famílies que no tenen Internet o ordenadors a casa.

Ja ho veieu uns aprofiten l’ombra de la figuera per ajeure’s a fer una bona becaina, i els altres la desitjaríem per llegir i fer volar la imaginació.

DAVID PARRON, NOU REGIDOR D'ALTERNATIVA PER LLAGOSTERA

 

En el Ple ordinari d’aquest mes de juny, celebrat ahir al vespre, va prendre possessió del càrrec en David Parron.

El nou regidor d’Alternativa per Llagostera va néixer l’any 1971 a Barcelona. Ben aviat va començar a tenir relació amb Llagostera, quan els seus pares van comprar un terreny a la urbanització Llagostera Residencial per passar els caps de setmana i les vacances d’estiu. L’any 1994 va deixar la feina que tenia a Barcelona com a auxiliar de farmàcia amb la decisió presa de viure a Llagostera. Va passar un any fent un curs de preparació per accedir a la universitat, i a l’estiu del 1995 es va instal·lar definitivament al nostre poble. Va cursar estudis d’Enginyeria Tècnica Agrícola a la UdG. L’any 1992 es va afiliar al Partit Obrer Revolucionari (POR), petit partit de tendència trotskista, que junt amb altres partits d’esquerres van acabar fundant Esquerra Unida i Alternativa (EUiA) l’any 1998, organització que des del 2003 forma coalició estable amb ICV. Cap a la meitat del darrer mandat de l’Entesa va començar a participar de manera més activa en la política local. A les eleccions municipals de 2007 ja va formar part de la llista d’ICV-EUiA, participació que va repetir l’any 2011 anant de núm. 3 a la llista d’Alternativa per Llagostera.

És membre de l’Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica de Llagostera i de Llagostera Solidària, on ha participat amb més o menys activitat, i durant gairebé dos anys va conduir a Llagostera Ràdio L’Hora Pop, un programa setmanal especialitzat en música d’arrels modernistes dels anys 60 i 70.

La seva entrada com a regidor a l’Ajuntament suposa un relleu al capdavant de la representació institucional d’Alternativa, i també assegura la continuïtat de la feina feta en els darrers anys per en Lluís Postigo, l’Esteve Barceló i la Montse Masdevall. No cal dir que afronta amb molta il·lusió la dura feina de ser l’únic regidor del nostre grup a l’oposició. En aquest mateix Ple ja va tenir ocasió de reclamar la definitiva aprovació del Pla Local d’Habitatge (que va quedar novament sobre la taula), denunciar la improvisació en el projecte d’horts socials (que preveu una despesa de 2000 € / semestre pel lloguer del terreny), i demanar a l’equip de govern que reconsideri la decisió de tancar la Llar d’infants El Niu (que deixa 7 nens/es sense plaça i no permetrà noves inscripcions al llarg del curs).

Ànims David! Tens tot el suport del grup de persones que formem part d’Alternativa, que estem compromesos amb el poble, i que continuem treballant per fer possible una alternativa de govern, d’esquerres, a Llagostera.   

L'ECONOMIA SOCIAL I SOLIDÀRIA xerrades informatives

Una altra economia no sols és possible, sinó que ja existeix. Entre altres noms, la coneixem per economia social i solidària. No constitueix l’economia dominant ni majoritària al món, però tampoc és insignificant, ni qualitativament ni quantitativament.

L’economia social i solidària la conformen multitud d’iniciatives de producció, comercialització, consum, inversió, gestió de recursos i assignació d’excedents que funcionen dia a dia sota lògiques més democràtiques, equitatives, solidàries i respectuoses amb les persones, el medi ambient i els territoris que no pas les empreses i institucions capitalistes. Adopten la forma de cooperatives i altres empreses propietat dels productors o dels consumidors i usuaris; d’associacions dedicades al camp social, a les finances ètiques o al consum responsable; de xarxes d’intercanvi; d’horts comunitaris; de sistemes de gestió comunal; de pressupostos públics participatius; d’associacions de desenvolupament local; de treball cooperatiu per internet; etc.

Són realitats que estan presents arreu del món, també al nostre poble, i que tenen en comú tres característiques clau que les s’adscriuen a l’economia social i solidària: donar primacia a la satisfacció de necessitats humanes per sobre del lucre, gestionar la pròpia activitat econòmica de manera democràtica i estar compromeses amb el seu medi natural i social.

Moltes d’aquestes pràctiques constitueixen veritables escoles de ciutadania activa, atrafegats laboratoris on s’assagen altres formes de produir, consumir i organitzar-se, valuoses fonts d’inspiració del que podria ser un sistema econòmic diferent del que patim actualment, vistosos aparadors que mostren un altre sistema econòmic és possible. Perquè aquesta és precisament una de les fortaleses de l’economia social i solidària, que no es tracta de cap projecte futur ni de cap ideal abstracte, sinó d’una realitat palpable.

A Alternativa per Llagostera pensem que l’economia social i solidària ha de formar part de qualsevol proposta alternativa al capitalisme, i que és en l’àmbit local on millor podem contribuir a la tasca de construir una alternativa global al sistema. Si no disposem ni que sigui d’un esbós d’un futur alternatiu possible, que comparteixi el conjunt de moviments socials, mai no aconseguirem mobilitzar les energies personals i col·lectives suficients per impulsar un procés de transformació social. En aquest sentit, és urgent que les diferents economies crítiques, entre les quals s’inclou l’economia social i solidària, entrin en diàleg per fecundar-se mútuament i anar construint un esbós de com podria funcionar una economia més justa, democràtica, sostenible i eficaç que el capitalisme.

En aquesta tasca, l’economia social i solidària té molt a aportar. El nou sistema econòmic postcapitalista hauria d’adoptar com a objectiu el mateix que té ja l’economia social i solidària, satisfer necessitats i contribuir al bé comú per sobre de l’afany de lucre. Per a això podria inspirar-se en molts dels principis, institucions i mètodes procedents de les millors experiències d’aquella en les seves diferents vessants: el treball cooperatiu, la comercialització justa, el consum responsable, les finances ètiques, les monedes socials, la creació i gestió democràtica dels béns comuns i la distribució solidària de l’excedent.

Però perquè l’economia social i solidària pugui seguir donant tants fruits, i fins i tot anar gestant-se com l’embrió d’una altra economia, necessita seguir desenvolupant-se. Per això hem volgut que alguns dels seus actors ―cooperativistes― facin visibles les seves pròpies experiències, amb l’esperança que algun dia aconseguim unes polítiques públiques favorables, la qual cosa inevitablement exigeix que siguin concertades entre l’administració i el sector, que tinguin un caràcter transversal i que no pretenguin mercantilitzar-lo per desactivar la seva capacitat transformadora.

Ara bé, desenvolupar l’economia social i solidària depèn també de les persones que encara no hi participen, o no hi participen prou. No direm allò de que l’economia social i solidària ens interessa a tots i totes, ja que també n’hi ha que la menystenen, els cobdiciosos, els individualistes acèrrims, els qui obtenen sucosos beneficis amb el capitalisme…; però sí que podem afirmar que l’economia solidària interessa a una àmplia majoria de la societat. És per això que us animem a participar en les nostres xerrades, i sobretot us animem perquè incorporeu ―i nosaltres també― l’economia solidària en la vostra vida diària, consumint més responsablement, dipositant els estalvis en les finances ètiques, creant cooperatives per sortir de l’atur i de la precarietat, participant en xarxes i mercats d’intercanvi, difonent l’economia social i solidària en les associacions en què participeu, col·laborant amb les entitats del sector…
Una altra economia està en marxa. Endavant amb l’economia social i solidària!

COMIAT D'EN LLUIS POSTIGO

Us transcrivim la part final del discurs de comiat del nostre regidor, Lluís Postigo:

“(...) En aquest moment me’n recordo de molta gent, vull recordar moltes persones i no em voldria oblidar ningú: totes les que ens han donat suport votant-nos, les que se’ns han acostat per fer-nos suggeriments, les que han integrat les diferents candidatures en les que he participat, de tot el personal de l’ajuntament (que fan possible el dia a dia del poble), etc.

Però entendreu que vulgui focalitzar els meus agraïments en els regidors i regidores amb els que he tingut el privilegi de compartir les tasques de grup.

Quan una persona encapçala un grup rep les felicitacions pels èxits i les garrotades pels fracassos. En ocasions, la majoria d’elles, amb una clara tendència a personalitzar. En el meu cas haig de reconèixer que els èxits sempre han estat conseqüència d’un treball de grup, del que formaven part moltes persones (de dins i de fora del grup municipal, de dins i de fora de l’ajuntament), i que en ocasions m’he emportat els mèrits quasi bé en exclusiva de forma totalment immerescuda i desmereixedora de la feina que feien els meus companys i companyes. Pel que fa a les garrotades...bé, haig de dir que mai m’han fet por i que sempre he estat disposat a parar l’esquena. Sempre he tingut clar que per transformar les coses, per canviar dinàmiques i rutines, per defensar el que és de tots -malgrat molts no s’ho sentin seu- cal fer sacrificis i suportar crítiques, i sempre he estat predisposat a encaixar-les.

Vull en recordar-me i manifestar el meu agraïment:

-       A la Montserrat Pla i en Jordi Noguera (que van fer possible l’embrió de l’Entesa, i amb els que vaig compartir tasques d’oposició i després de govern).

-       A l’Antoni Navarro i la Montse Vila (amb els que vaig fer les primeres passes a la política local a l’oposició, i després van participar en el govern municipal).

-       A en Jaume Moll i en Miquel Ramis (que van posar l’experiència i el seny en el primer govern de l’Entesa).

-       A en Pep Sánchez, en Rafel Villena i la Neia Comas (que van donar una nova empenta al segon govern de l’Entesa).

-       A la Montse Masdevall (amb qui vaig compartir una etapa especialment dura, la d’oposició després de governar).

-       I a l’Esteve Barceló (amb qui tot comença i tot acaba...vaig començar amb ell compartint candidatura, hem compartit tasques de govern i d’oposició, i acabem plegats).

Amb tots ells he compartit bons i mals moments, i espero que  només retinguin en la memòria els primers.

També me’n recordo d’altres persones que, sense formar part d’aquests grups municipals, estaven especialment compromeses amb les nostres candidatures i defensaven, a capa i espasa, la nostra tasca, cosa que no deu haver estat gens fàcil en algunes ocasions.

Per descomptat avui també me’n recordo de la meva família (que ha patit en primera persona les meves satisfaccions i les meves penúries): dels meus pares, als qui mai vaig fer cas quan m’aconsellaven –insistentment- que “no em fiqués en política”; del meu germà que també ha patit “ser germà de...”, i de la meva dona i els meus fills (la Carme, l’Ada i en Bru) que han patit les meves absències. Tots ells m’han recolzat sempre de forma incondicional en la meva ferma voluntat de treballar pel poble.

Vull també demanar disculpes a tots aquells veïns i veïnes a qui no he pogut  complaure, però vull que sàpiguen que en tot moment m’ha mogut el servei al bé comú, a l’interès general, des de les meves conviccions, i que no em queda cap mena de ressentiment amb ningú.

Vull igualment agrair als regidors i regidores que he tingut (i tinc) al davant, el fet d’haver pogut compartir amb ells aquesta digna tasca que és la política local. Si en alguna ocasió he estat insofrible que sapigueu que ha estat perquè considero que he de ser tan exigent amb els altres com ho soc amb mi mateix. Vosaltres sabeu com jo que en la vida municipal l’aprenentatge és continu, aprenem dels encerts i de les errades, tan pròpies com alienes, i aprenem des del primer al darrer dia. Disculpeu si en alguna ocasió no he estat a l’alçada, però que sapigueu que sempre ho he intentat.

També vull desitjar sort i encert a en David Parron que em substituirà en les tasques de regidor.

I per últim us vull dir “fins demà” (i que consti que no és cap amenaça, és la meva manera d’entendre la política), perquè demà dijous jo ja no seré regidor però... continuaré sent un ciutadà compromès, i continuaré fent política des del meu paper de pare, de vianant, de contribuent, d’usuari dels serveis municipals... és a dir...no us feu il·lusions que no em perdreu de vista.”