divendres, 3 d’octubre del 2014

TREURE'N L'AIGUA CLARA




Finalment el nou dipòsit d’aigua de Can Pinet (al veïnat de Llobatera) és una realitat, però per molt que preguntem a l’equip de govern desconeixem què pensen fer d’ara endavant: quan entrarà en servei el dipòsit, quan es connectarà la xarxa amb Mont-Rei i amb la resta d’urbanitzacions, etc. Continuem, doncs, sense treure’n l’aigua clara sobre quina és la veritable voluntat de l’equip de govern en relació a la problemàtica de l’abastament municipal d’aigua.

Ja fa uns quants anys que sabem que tenim un problema greu al nostre poble: la nefasta gestió d’una empresa privada, Rec Madral. Però seríem injustos si només assenyaléssim aquesta empresa i ens oblidéssim que moltes de les coses que ha fet, les ha pogut fer perquè els responsables polítics de torn han mirat cap a una altra banda, quan no han actuat amb connivència.

De fet, aquest ha estat un tema tèrbol en els diversos períodes que ha governat CiU a Llagostera: fa uns quants decennis quan un representant de CiU al municipi mantenia sospitoses relacions empresarials amb l’administrador de Rec Madral; fa uns disset anys quan el govern municipal va permetre a Rec Madral que portés la seva xarxa d’abastament més enllà del nostre terme municipal; i finalment ara, durant els darrers set anys, amb una increïble passivitat a l’hora de resoldre aquesta problemàtica que ha delatat un govern municipal que sembla més preocupat en com preservar el negoci d’aquesta empresa que no pas per com preservar l’aqüífer que està essent objecte d’espoli. Per no parlar del galdós paper de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) en tot aquest afer.

Només l’Entesa va manifestar públicament la seva voluntat de municipalitzar el servei d’abastament d’aigua a tot el terme i va posar la primera pedra perquè això fos possible, planificant el dipòsit de Can Pinet i iniciant converses amb l’ACA i amb els municipis afectats, per estudiar solucions a mig termini. 

És pública i notòria la vinculació de l’administrador de Rec Madral amb CiU, i ens resistim a pensar que aquest fet està essent determinant perquè no es resolgui la qüestió, o perquè es resolgui d’una determinada manera.

Fa set anys que el nostre grup municipal ve insistint en el tema, manant la pressa davant la lentitud en la tramitació de la nova concessió, demanant que es prioritzés la inversió del dipòsit, formulant preguntes que sempre tenen per resposta un “Hi estem treballant”, i presentant mocions que mai disposen de l’aprovació de l’equip de govern. Mentre el govern municipal és incapaç de concretar res, l’empresa continua fent de les seves i l’aigua de l’aqüífer va minvant.

I per acabar d’adobar-ho, alguns veïns de la urbanització Font Bona ja han començat a patir talls en el subministrament d’aigua. Una situació que l’Ajuntament no hauria de permetre de cap manera. La municipalització d’aquesta xarxa d’abastament d’aigua esdevé prioritària i hauria d’obligar l’Ajuntament a moure fitxa per acabar amb els abusos de Rec Madral.
   
Finalment, en el ple del mes de juny vam presentar una nova moció. En aquest ocasió preocupant-nos per la qualitat de l’aigua. L’equip de govern es va comprometre a publicar el protocol i totes les anàlisis d’aigua que es realitzen al municipi, tant per part de l’empresa concessionària del servei municipal com per part de Rec Madral. A veure si compleixen! Nosaltres continuarem a l’aguait.

Escrit publicat a "El Butlletí" juliol de 2014.


ARRANJAMENT CARRERS PANEDES I CAMPRODON




Quan van finalitzar les obres de la variant, l’antiga carretera C65 va perdre la seva funció preferent de connexió de Girona amb la Costa Brava per convertir-se en un carrer més del poble. L’ aleshores govern de l’Entesa va centrar tots els seus esforços per aconseguir el seu arranjament amb la col·laboració necessària de la Generalitat de Catalunya i, després de fer diversos estudis, es va aprovar un primer projecte constructiu el juny de 2006.

Aquest projecte no incloïa la renovació de serveis que volia realitzar el consistori i no va tenir el seu vist i plau, ni tampoc no va convèncer l’esborrany de conveni que la Generalitat va fer per executar una rotonda a l’entrada del poble.   

Amb el canvi de govern (maig 2007), CiU i IxLL van assumir la responsabilitat de promoure aquest projecte, però no ha estat fins ara, set anys després, quan aquest tema ha arribat al ple municipal. En aquests set anys, els grups municipals d’ICV-EUiA primer, i d’Alternativa després, han presentat diverses mocions per desencallar aquesta actuació, i ara finalment celebrem que es tiri endavant.

El conveni entre l’Ajuntament i la Generalitat preveu que l’actuació tingui un cost de 2,6 M d’€. L’aportació de la Generalitat serà de 1,3 M d’€. La resta va a càrrec del consistori. No cal dir que l’actual context econòmic aconsellaria una actuació rigorosa i responsable de l’equip de govern, però per contra:
  • El conveni no esmenta cap partida pressupostària ni aclareix la disponibilitat financera de la Generalitat.                        
  • Tot i l’aportació de la Generalitat, l’Ajuntament haurà de fer front a 1,3 M d’€, dels quals uns 400.000 € estaven previstos en el Pla de Barris. El conveni tampoc deixa clar si la subvenció del Pla de Barris és o no compatible amb aquest projecte. Si aquesta compatibilitat quedés garantida en el conveni, el cost per a l’Ajuntament seria d’uns  900.000 €)
  • El consistori també podria aprofitar una subvenció de 200.000 €, ja concedida, del PUOSC (inicialment prevista per l’any 2012 per a l’arranjament del carrer Fivaller). D’aquesta manera només necessitaríem uns 700.000 €.
  • En aquests set anys l’equip de govern no ha fet res perquè es pogués construir la rotonda a l’entrada del poble, ni tan sols ha parlat amb els promotors del sector SUD-11 perquè fessin el projecte i costegessin les obres.
  • Tampoc s’ha treballat en la prolongació del carrer Lacustaria fins la carretera, actuació que inicialment estava prevista en el Pla de Barris.

Tot aquest conjunt de motius ens van portar a abstenir-nos en l’aprovació d’aquest conveni signat entre l’Ajuntament i la Generalitat de Catalunya.

Aquest document va sortir publicat a "Informació municipal.Agost 2014"


dilluns, 19 de maig del 2014

EL GOVERN MUNICIPAL: POLÍTICS O SIMPLES GESTORS?






En el ple municipal del mes d’abril passat des d’Alternativa per Llagostera vam presentar una moció en què demanàvem que totes aquelles persones que estiguessin afectades per un procés d’execució hipotecària del seu habitatge habitual (amb o sense desnonament) estiguessin exemptes del pagament de l’impost conegut com “la plusvàlua”. 

Per a nosaltres, i així ho vam reflectir en la moció, hi ha motius de sobres per no cobrar-lo en aquests casos, que podríem resumir breument en els següents punts: 

1.   Quan les persones són objectes d’una execució hipotecària, a banda de perdre el seu habitatge en la majoria dels casos continuen sent deutores de part del préstec o crèdit hipotecari, i a més, com que legalment es tracta d’una transmissió (encara que aquesta sigui forçosa i no desitjada), l’Ajuntament de Llagostera també els reclama el pagament de la plusvàlua, fet que, no cal dir-ho, encara agreuja més la situació econòmica i psicològica d’aquestes persones.
2.   La plusvàlua és un impost que pretén gravar un increment de valor sobre un immoble quan aquest és transmès, però que en realitat no té en compte si efectivament l’immoble ha augmentat de valor o no, sinó que es calcula aplicant un coeficient sobre el seu valor en el moment de la transmissió.
3.   Per a l’Ajuntament, aquest és un import de difícil cobrament, degut precisament a la precària situació econòmica dels afectats.

Quan vam presentar la moció des de la secretària de l’Ajuntament se’ns va dir que es faria un informe negatiu perquè els acords que contenia no s’ajustaven a la legalitat. No obstant això, quan vam veure l’informe emès, vam poder comprovar que, malgrat que efectivament aquest era negatiu, deixava la porta oberta i ens oferia una sèrie de recomanacions de com fer un nou redactat que sí s’hi ajustés. I així ho vam fer. Vam canviar el redactat dels acords i els vam portar a discussió al ple de l’Ajuntament.

Malgrat això, va ser impossible discutir la moció en termes polítics. L’equip de govern de CiU no es va sortir del guió, i  es va negar en tot moment, malgrat la nostra insistència, a discutir la moció en termes polítics, i no va passar de repetir el mateix mantra una i una altra vegada: que la llei no permetia dur a terme allò que la moció original proposava. Per a nosaltres, el que era realment important era discutir la moció en termes polítics, que és allò que se suposa que farà un ple municipal, perquè de fórmules legals per aplicar la moció, si existeix la voluntat, ja n’hi havia, mitjançant l’aplicació d’una moratòria i, per exemple, la creació d’un fons d’ajuts o subvencions que cobrissin el cost total de l’impost, o bé amb la incorporació d'una disposició temporal transitòria o d’un nou supòsit de no subjecció en l'ordenança fiscal que regula esmentat impost. Tant ens era el mecanisme legal si l’exempció acabava fent-se efectiva.

L’única argumentació política que van deixar anar és que des de l’Ajuntament, a les persones que es trobaven en aquesta situació, ja se’ls oferien facilitats per al pagament, ja fos mitjançant l’ajornament o el fraccionament de l’import de l’impost. I efectivament, ens van mostrar amb números a la mà que en 56 de 92 casos d’execució hipotecària entre 2008 i 2014, la plusvàlua estava pendent de cobrament. No havien entès res de res! No van voler entendre, per molt que els ho vam repetir, que el que demanava la moció no eren facilitats de pagament sinó l’exempció de pagament a les persones que es trobessin davant d’una execució hipotecària de la seva primera vivenda, ja que per nosaltres aquesta era l’única mesura de justícia que es podia aplicar a aquests casos. 

Malauradament, no és la primera vegada que les nostres argumentacions polítiques es contesten o es rebaten no des de la discussió política sinó des de l’argumentació purament tècnica o legal, deixant, en nombroses ocasions, la resolució d’al·legacions de caire polític als tècnics o tècniques de l’Ajuntament que ho fan, lògicament, des d’una vessant tècnica. Aquesta és la seva manera de fer habitual, no és l’excepció. 

En la nostra opinió, dels i les representants polítiques s’espera que facin política i prenguin decisions, i no que traspassin la responsabilitat de la presa de decisions al personal tècnic de l’Ajuntament. Aquesta no és la seva tasca. Si no, acabarem convertint el govern local en una tecnocràcia, en una mena de gestoria, en comptes d’un espai on els representants polítics triats democràticament pel poble discuteixen de política.

dijous, 6 de març del 2014

UN ALTRE DESPESA INNECESSÀRIA!





Llegíem amb sorpresa en l’acta de 6 de febrer de 2014 de la Junta de Govern Local que l’Ajuntament de Llagostera havia contractat una persona del PollTV per a la retransmissió en directe dels plens municipals i còpia en format CD de les sessions, enregistrament específic de 3 actes a criteri i petició de l'Ajuntament i edició d'un vídeo a criteri i petició de l'Ajuntament (màxim 10 minuts) i l’adequació i preparació dels materials audiovisuals per a la cessió, que inclou tot el material audiovisual en brut enregistrat fins ara i durant el 2014 i material fotogràfic. I tot per un preu que sembla tret d’un fulletó de rebaixes: 4.499,99 €.

És a dir 4.500 € per enregistrar 14 sessions en total (11 plens municipals anuals i 3 actes) i bolcar-los, que representa aproximadament uns 320 € per sessió, sense considerar el cost de l’edició del vídeo. I com que últimament els plens no passen mai de les 2 hores, resulta que el cost per hora ve a ser d’uns 160 €. No és un mal negoci!  

La pregunta que ens fem és: cal? A parer nostre, la resposta és no. Celebrem que apareguin al poble iniciatives com Llagostera TV, i si volen retransmetre els plens municipals doncs endavant, perfecte. Però que l’Ajuntament els hagi de pagar per fer-ho, això ja és molt diferent, perquè des de fa un munt d’anys els plens ja són retransmesos en directe per Llagostera Ràdio, l’emissora municipal, que a més els penja en el seu web i, per tant, ja són a l’abast de qualsevol persona interessada. No acabem d’entendre quin interès hi pot haver a pagar una empresa privada per emetre i tenir enregistrades a més a més les imatges dels plens, que no aporten res de rellevant a un àudio que, per cert, els és cedit gratuïtament per Llagostera Ràdio.

Temps enrere l’Ajuntament va contractar els serveis de premsa i desenvolupament del pla estratègic a qui era l’administrador del Poll, a qui s’acaba de renovar el contracte fins el juny de 2015 per un preu de 49.500 € (més IVA). Com és conegut, el Poll i LlagosteraTV es van fusionar per donar lloc al PollTV, i com es pot veure ara l’Ajuntament acaba de contractar també els serveis del PollTV, de manera que s’assegura el suport d’un mitjà que ha deixat de ser independent per ser oficiós i per convertir-se en una mena de regidoria de propaganda a l’ombra.

Des del nostre punt de vista el que caldria és evitar despeses innecessàries i, en comptes de contractar mitjans privats de comunicació, potenciar els oficials. És a dir, el web de l’Ajuntament i l’emissora municipal,  Llagostera Ràdio, i convertir-los en referències informatives perquè la ciutadania tingui notícia puntual d’allò que passa al nostre municipi.

 L’equip de govern de CiU hauria de corregir la seva política comunicativa. No té sentit que, com passa ara, notícies generades des del mateix Ajuntament apareguin abans al PollTV que al mateix web del consistori o a l’emissora municipal... si no és que, és clar, es vulgui beneficiar aquest mitjà. Potser a canvi de la seva fidelitat?