divendres, 30 de desembre del 2011

SOBRE EL PLA DE BARRIS


En aquests darrers dies de l’any haureu rebut a casa vostra dues publicacions de l’Ajuntament: “Informació municipal” i “Pla de barris”.
En la primera, i dins l’apartat “Parlen els grups polítics”, el grup municipal de CiU intenta rebatre el nostre darrer escrit, en el qual afirmavem que es caracteritza per la indefinició dels seus objectius i la improvisació, ara també hem d'afegir la confusió, perquè intenten justificar-se amb el Pla de barris quan nosaltres parlàvem del Pla Únic d’Obres i Serveis, i es refereixen al pla de barris com si fos un pla per tot el municipi quan només ho és per un àmbit territorial delimitat (nucli antic, cases barates i carrers Panedes, Sant Feliu i Joan Maragall). També aprofiten per dir que les subvencions que estan fent possible la transformació del nucli antic s’han obtingut gràcies a la seva planificació i al seu projecte de modernització de Llagostera, i per acabar tornen a insistir en allò que l’Entesa no va fer res per obtenir el pla de barris. Segurament té a veure amb el fet que aquesta publicació es repartís el dia dels Sants Innocents. Si no és així...si us plau que algú ens digui on podem trobar aquest projecte de modernització!
Perquè quedi clar quin paper varen tenir l'Entesa i el grup municipal d'ICV-EUiA, podeu consultar dos documents: la moció del grup municipal d'ICV-EUIA que va ser aprovada pel ple l’octubre de 2007 i va ser el primer pas del Pla de barris, i el document “algunes preguntes sobre el pla de barris” que us donarà algunes explicacions reveladores.

dilluns, 28 de novembre del 2011

NO COMPARTIM LES INVERSIONS QUE VOL REALITZAR CiU EN AQUEST MANDAT. Escrit publicat a "INFORMATIU municipal. núm.27".


En l’inici d’aquest nou mandat s’ha evidenciat la principal caracteristica de CiU: la indefinició en els seus objectius. Ha navegat sense rumb o, essent generosos, rectificant sobre la marxa. No ha tingut clares les actuacions que havia de prioritzar, ni durant la campanya electoral, ni en els primers mesos de govern. I quan finalment s’han decidit, s’ha posat de manifest que la improvisació és un mal sistema per governar el nostre municipi.

Els programes electorals no deixen de ser una llista de propostes, que no estan ordenades en funció de la seva importància. D’aquí que ens interessés conèixer si CiU disposava d’un programa de govern o si, en absència d’aquest, sabia quines de les propostes del seu programa prioritzaria. La desorientació del govern local ha estat manifesta, atès que no ha estat capaç de respondre -ni per escrit ni de paraula- la llista de preguntes que vam adreçar a cadascun dels membres de l’equip de govern.
L’exemple més evident el trobem a l’hora de decidir quines han de ser les principals inversions en els propers quatre anys. Com ara:


En matèria d’accessibilitat: A banda de les actuacions previstes en el pla de barris (carrers Marina, Lacustària, Baixada de la Costa, 11 de Setembre, Joan Maragall, St. Feliu i Panedes), ens sembla força evident la necessitat de prioritzar l’arranjament dels carrers Camprodon i Ganix. En el primer cas per resoldre un greuge històric i per convertir una carretera en carrer, amb tot el que això representa. En el segon cas per tractar-se d’un dels carrers amb més afluència de gent (centres escolars i centre cultural) de la nostra vila. Què ha fet l’equip de govern? Encara no ha aconseguit la subvenció de la Direcció General de Carreteres, imprescindible per arranjar els carrers Panedes i Camprodon en la seva totalitat, i ja ha decidit destinar 725.000 € a l’arranjament del carrer Fivaller (acord de Junta de govern de 27 d’octubre 2011). 


En matèria d’equipaments: Entenem que tots els esforços s’haurien de concentrar a millorar i conservar els equipaments existents, descartant crear-ne de nous. Més si tenim en compte la situació de crisi econòmica. Nosaltres apostem per acabar el Centre Cultural, traslladar els serveis socials al local de la Farinera, i cedir l’espai que ara ocupen al carrer Barceloneta a la Fundació Ramon Noguera perquè instal·li el seu centre ocupacional. Què ha fet l’equip de govern? Destinar 300.000 € a la 1a fase del nou centre d’interpretació de la història de Llagostera que s’ubicarà al carrer Processó, on hi havia l’antic magatzem de la brigada municipal (acord de Junta de govern de 27 d’octubre 2011).

Ja sabem que dues mil persones els varen votar. Ens ho recorda tot sovint l’alcalde. Però, tot i això, volem donar a conèixer la nostra opinió amb el convenciment que molts votants de CIU i moltes de les tres mil persones que no els varen votar comparteixen la nostra opinió. Sóm així d’ingenus!

divendres, 7 d’octubre del 2011

L’AJUNTAMENT AVANÇA LA FESTIVITAT DE REIS PER FACILITAR LA IMPLANTACIÓ D’UN SUPERMERCAT AL SECTOR DE GANIX

En el darrer ple, l’equip de govern va iniciar la modificació del planejament municipal per “facilitar”, segons ells, la implantació d’una superfície comercial al sector Ganix. En realitat el que es facilita és que el propietari d’aquests terrenys els pugui vendre.

L’any 2005, amb el govern d’Entesa, el mateix propietari ja va proposar al consistori una modificació del POUM. Va ser rebutjada per la unanimitat del ple. Fa tres anys, ja amb govern de CIU i IxLL, va presentar una nova proposta que no va prosperar. Ara, finalment s’ha sortit amb la seva. “A la tercera va la vençuda”. Això sí, amb la imprescindible complicitat d’un equip de govern amic (“friendly business”, com diu el president Mas).

El govern municipal avança la festivitat de reis, però ...aquest any la única persona que rebrà regals serà el propietari d’aquests terrenys. I els rebrà en forma d’una modificació del planejament que li serà molt avantatjosa:

- A la primera de les illes, que són objecte de la modificació, es podrà construir un establiment comercial de planta baixa amb una alçada màxima de 8 metres (en la mateixa proposta el promotor reconeix la contundència del volum previst, que arribarà als 7- 8 metres a l’Avda. de l’Esport, i als 5 i 7 metres a l’Avda. Gironès i al carrer Almedinilla). El primer regal: sense perdre edificabilitat -la trasllada a l’altra illa- el promotor guanyarà uns 400 m2 d’aparcament i un major volum edificable.


- A la segona illa (R.Mas, Isabel Vilà, carrer del Roser i Avda. Gironès) acumularà l’edificabilitat que tenia en la primera, i on abans podia construir 3.487 m2 ara podrà construir 4.840 m2. No s’augmenta l’alçada de les edificacions, però sí la fondària edificable. El segon regal: el promotor també guanyarà metres quadrats d’aparcament (aconsegueix una major fondària de la planta soterrani que passarà de 16,5 a 24 mts) i els metres quadrats del sotacoberta passen a ser habitables.

Malgrat aquestes evidències, l’equip de govern s’entesta en dir-nos que estem equivocats, que el promotor en realitat és un dels reis d’Orient i que els regals els rebrà el poble en forma de llocs de treball i promoció del comerç local. Sembla mentida, després de tants anys, que aquesta cantarella encara serveixi per fer les coses de qualsevol manera i continuar fent negoci!

dilluns, 5 de setembre del 2011

LES LLARS D'INFANTS A LLAGOSTERA

L’Ajuntament de Llagostera posarà en funcionament aquest curs la nova llar d’infants El Niu. A Llagostera ara disposarem d’un total de 214 places. Com pot ser que tot i això, algunes famílies no estiguin del tot contentes? Doncs segurament perquè les coses no s’han fet com hauria estat desitjable.

A Llagostera s’obrirà la porta d’un nou edifici, però de cap manera la d’una nova llar d’infants. No ha ofertat places de P2. No disposarà de directora pròpia, ni de consell de participació, ni d’AFA. No serà autònoma, serà una “sucursal de la llar d’infants el Carrilet”. No disposarà dels mateixos serveis de que disposa el Carrilet (servei bon dia i menjador).

Això ha provocat una situació del tot surrealista: Hi ha famílies que viuen a prop de la Llar el Carrilet però, com no necessiten el servei bon dia i el servei de menjador, hauran d’anar al Niu. N’hi ha que viuen a tocar el Niu però, com tenen necessitat del servei de menjador i del servei bon dia, hauran d’anar al Carrilet. D’altres, pel fet de no oferir el servei de menjador al Niu i no haver prou places al Carrilet, es quedaran sense menjador.

Malgrat dir que tot es deu a la crisi, no sé exactament quines són les seves raons. Per això acabo la meva carta amb una pregunta: es podia haver fet millor? clica aquí

                                                                            Isabel Miquel

divendres, 12 d’agost del 2011

L'APARCAMENT A LLAGOSTERA


En els darrers anys a Llagostera,  com a la resta de municipis, s’ha incrementat el número d’habitants i el número de vehicles per habitant. Els hàbits de comportament també es modifiquen, i ara hem d’anar a tot arreu amb el vehicle encara que només sigui per fer un centenar de metres. Més població, més cotxes, nous hàbits, més transit i més necessitat d’aparcament. Sorgeix així la necessitat de guanyar espais pels vianants, d’ordenar l’aparcament, d’implantar zones blaves i habilitar aparcaments públics.

Pel que fa a aquesta darrera actuació, l’habilitació de zones públiques d’aparcament, va ser un tema debatut pel ple de l’ajuntament ara fa poc més d’un any i mig (gener 2009): el grup municipal d’ICV-EUIA va proposar que s’iniciessin gestions amb diferents propietaris per aconseguir espais per aparcar. La negativa de l’equip de govern va sorprendre a tothom davant una necessitat evident. Avui el govern de convergència ja ha donat compliment a aquella moció, tot i desestimar-la, i el poble disposa de mes de 15.000 metres quadrats d’aparcament públic. Tema resolt? Ni parlar-ne!

Cal donar a conèixer diversos aspectes que són substancialment millorables:

  • Disposar d’aquests espais costa anualment a l’Ajuntament més de 13.000 €. En la majoria dels casos el tracte amb el propietari ha estat correcte, i consisteix en fer-se càrrec de la contribució del terreny, però en un cas en concret –Can Gandol- l’opció ha estat l’arrendament. Una despesa excessiva segons el nostre parer.
  • La major part de l’espai està infrautilitzat. Amb prou feines s’utilitzen 4.000 metres quadrats, i aquests tenen poca afluència de vehicles.
  • No s’aprofita l’aparcament de davant de Can Cassoles per ordenar l’aparcament del carrer Pau Casals i del passeig Romeu, per prohibir l’aparcament al costat de la riera Gotarra, per evitar la perillosa coincidència de cotxes i bicicletes a la via verda, etc
  • No s’aprofiten els aparcaments del carrer Marina, entrant al poble a l’esquerra, i de Can Badosa, al carrer Panedes amb Baixada de la Costa, per ordenar l’aparcament dels carrers Panedes, Lacustària i de part del nucli antic.
  • No s’aprofita l’aparcament del carrer Santiago Rusiñol per ordenar l’aparcament de part del nucli antic i convertir aquest espai en una illa de prioritat invertida (prioritat del vianant), restringint el transit excepte pels veïns de la zona i els usuaris dels diversos equipaments.
Reclamem a l’Ajuntament que amortitzi la despesa, que millori la senyalització i que aprofiti l’espai que disposem per implantar mesures de mobilitat sostenible,  per guanyar espai pels vianants i pels usuaris de la bicicleta i per ordenar el transit rodat de vehicles.

divendres, 5 d’agost del 2011

LES RETALLADES TAMBÉ AFECTARAN A LES PERSONES EN SITUACIÓ DE POBRESA


Amb l'excusa "d'evitar el frau i destinar els recursos disponibles a les persones que realment necessiten d’aquest ajut" CIU estén les retallades socials a les persones que pateixen una situació de pobresa i exclusió social. D’entrada sobta que no siguin tan contundents en evitar el frau dels que més tenen, dels que gaudeixen d’una situació de riquesa i de preeminència social. Contrasta el zel del govern convergent, per no perdre un euro en la gestió d’aquestes prestacions, amb la condescendència del mateix govern per estalviar impostos als potentats.

Lluny de garantir el cobrament de la renda mínima d’inserció (RMI) – coneguda popularment com a PIRMI – a totes les persones beneficiàries, la campanya de revisió que han posat en dansa aprofitant la canícula del mes d'agost, i amb total nocturnitat i traïdoria, posa en risc la subsistència de moltes persones.

No són creïbles les declaracions del govern en el sentit que la seva voluntat és que les retallades no arribin a les persones en situació de pobresa i exclusió. Si el pressupost de 2011 ha incrementat la partida no és per cap altre motiu que per les catastròfiques conseqüències d’una crisi econòmica que cada vegada deixa a més persones a la cuneta.
 
Les mesures adoptades pel govern de la Generalitat responen més a la voluntat de retallar aquest servei, de tancar l'aixeta, que al fals pretext d’ajustar la RMI a la seva finalitat original i evitar qualsevol escletxa de frau. Només cal veure quins han estat els canvis introduïts a la  normativa i quina ha estat la forma de portar-los a terme.

Compartim que cal reforçar les mesures d’inserció i potenciar les empreses d’inserció com a element clau de les polítiques actives, però això no es pot fer posant en risc la fràgil situació en la que viuen les persones beneficiàries d’aquesta prestació.

La Generalitat va crear aquesta Renda Mínima d’Inserció el 1990 amb l’objectiu de pal·liar situacions de pobresa i exclusió social i condicionada al compliment de mesures d’inserció social i/o laboral. Ara el govern de CIU aprofita la conjuntura i imposa les seves prioritats polítiques.

Les limitacions pressupostàries, la necessitat de contenció en la despesa i de reducció del dèficit, mai haurien de servir d'excusa per retallar la renda mínima d’inserció.

dimecres, 27 de juliol del 2011

PER QUÈ VOLEM EL CENTRE CULTURAL?


Fa pocs dies ha entrat en funcionament la nova biblioteca municipal Julià Cutiller. Es tracta d’un nou espai, més ampli i lluminós, amb més volums i CDs, amb un millor servei i el mateix tracte amable de les professionals que la gestionen. S’ubica a la planta baixa de la que va ser l’antiga fàbrica de suro d’en Ricardo Roig, al carrer Ganix, i és tot un luxe del que podrem gaudir els llagosterencs i les llagosterenques.

Properament també es posarà en funcionament el nou observatori astronòmic, la cirereta del nou equipament, que de ben segur obrirà els nostres ulls a l’univers i donarà a conèixer el nostre poble arreu.

L’edifici que els acull, després d’un llarg procés d’obres de quatre anys, estava cridat a convertir-se en un dels centres generadors de la cultura i l’educació al nostre poble, millor dit, a les nostres comarques. A la planta pis d’aquest equipament estava previst fer un centre cultural, amb un espai polivalent i quatre aules per realitzar, de forma centralitzada, moltes de les activitats organitzades pel consistori i les entitats locals. D’aquesta manera es preveia resoldre velles necessitats i acollir nous serveis, aprofitant les sinèrgies i la interacció que es crearien al compartir un mateix espai físic. El centre cultural havia de donar resposta a les noves demandes en les millor condicions, i per això es volia disposar d’un espai amb un alt estàndard de qualitat i una òptima adequació de les seves instal·lacions. El nou centre cultural hauria acollit els cursos de formació per joves i adults, i hauria facilitat l’accés a les noves tecnologies.

El nostre poble hauria disposat així de tres equipaments de referència, el Centre cultural pel que fa a les activitats de caràcter docent i cultural, el Casino llagosterenc pel que fa a les arts escèniques (teatre, música, dansa, etc), i el Casal parroquial pel que fa a l’esbarjo estiuenc i a les activitats d’esplai i de lleure.

L’equip de govern de CIU sempre ha dit que ells mai haguessin fet una biblioteca nova (per què l’hem de fer, quan ja en tenim una? Es preguntaven en la seva publicació “Parlem-ne” de l’any 2006). Si s’ha fet ha estat perquè era un projecte molt elaborat, en el que es venia treballant des de l’any 2001, estava pràcticament adjudicat, i disposava d'una subvenció de 800.000 € que perillava si no s'hagués fet.

Ara CIU ha optat per cedir l’espai que havia d'acollir el centre cultural a la Fundació privada Ramon Noguera -la mateixa que disposa d’un pis al carrer Barceloneta- per a que faci un centre ocupacional. L’objectiu és lloable, però la decisió és totalment errònia. L’equip de govern planteja un fals dilema: centre cultural o centre ocupacional? quan tots dos eren possibles. Es podria haver buscat un altre espai per la Fundació, com ara els antics pisos dels mestres al mateix carrer Barceloneta, avui infrautilitzats, però s’han estimat més cedir aquest espai i donar-li un ús privatiu durant els propers 25 anys, privant-nos així a tots els llagosterencs d’un espai que hauria estat l’enveja dels pobles veïns.

dilluns, 11 de juliol del 2011

QUIN COST TÈ PER L’AJUNTAMENT EL QUE COBREN ELS NOSTRES REPRESENTANTS?

En el darrer ple del consistori el grup municipal de CIU va aprovar les següents retribucions i indemnitzacions:

Alcalde (dedicació exclusiva)                                     3.207 €/mes  (14 pagues)
4 Tinents d’Alcalde                                                         750 €/mes
6 Regidors equip de govern                                           600 €/mes
2 Regidors oposició                                                        225 €/mes

Grup municipal CIU                                                         396 €/mes
Grups municipals ERC i Alternativa                                 86 €/mes
La dotació econòmica dels grups municipals s’ha calculat a partir d’una dotació fixa per grup, més una dotació variable en funció del número de regidors/es.

Alternativa per Llagostera va votar en contra, perquè som partidaris que qui governa tingui una important dedicació a les seves tasques i rebi unes retribucions ajustades a les possibilitats del nostre Ajuntament. Nosaltres no ho hauríem fet així. Hauríem tingut en compte l’actual context de crisi econòmica i hauríem donat exemple amb l'aplicació del principi d’austeritat que tots plegats prediquem en la prestació de serveis. Hauríem reduït aquesta despesa globalment, ajustant també les retribucions al repartiment de la feina entre els 11 regidors de l’equip de govern.

Quan l’any 2000, el ple va fixar una retribució de 195.000 pts, uns 1.172 €, (per 14 mensualitats) per l’Alcalde d’Entesa, el representant de CIU va dir que “...era la primera vegada que algú anava a l’Ajuntament a servir-se del poble”.

Quan l’any 2007, el ple va fixar una retribució de 3.500 € (per 14 mensualitats) per l’Alcalde de CIU (una despesa anual per l’Ajuntament de 60.000 €) i el grup d’ICV va votar en contra, el representant d’IxLL ens va titllar de “mesquins”. No devíem anar tant desencaminats quan després l’Alcalde s’ha baixat el sou dues vegades.

Ara, quan el ple ha fixat una retribució per l’Alcalde de 3.207 € bruts (per 14 mensualitats), és a dir un sou brut anual de 44.898 € que representa una despesa anual per l’Ajuntament de 57.000 €, el representant de CIU ens titlla de “demagogs”. Segur que no tornem a anar desencaminats quan la mateixa Associació Catalana de Municipis (ACM), que fa recomanacions prou generoses com perquè cap dels seus alcaldes quedi amb el cul enlaire, aconsella que s’apliqui una rebaixa del 7% sobre aquest sou.

Quan a tots els ajuntaments s’estrenyen el cinturó, fent un esforç d’austeritat i rebaixant despeses en sous i indemnitzacions, a Llagostera s’incrementa lleugerament la partida global (+2%), acostant-se als 150.000 € anuals. Tot i que l’equip de govern ha passat de 7 a 11 regidors i la feina ha quedat més repartida, s’incrementa prop d’un 17% (+20.000 €) la despesa total en sous i indemnitzacions pels membres del govern municipal.

En els darrers anys (del 2001 al 2012) l’evolució de la despesa en retribucions i indemnitzacions dels regidors i de l’Alcalde ha estat la següent (en verd els anys de govern d’Entesa, en taronja els de CIU):


Si voleu conèixer més dades comparatives darrers anys, cliqueu AQUÍ.

dilluns, 4 de juliol del 2011

22 de maig '11

Encara amb el cos adolorit pels efectes del tsunami convergent a les eleccions municipals, analitzo els resultats electorals definitius i em criden poderosament l’atenció dues dades:

  • Només el 57,5 % de les persones amb dret a vot l’ha exercit.
  • Convergència i Unió ha aconseguit 11 de 13 regidors possibles.
Per primera vegada el nombre de persones que no se senten representades, supera el dels que sí. Sóc conscient que la baixa participació no és un fenomen exclusiu del nostre municipi, la tendència ha estat generalitzada a tot el territori i fins i tot més accentuada: la desafecció política i la crisi econòmica en són algunes de les causes. 

El resultat electoral ha deixat clar que l’herència del govern d’Entesa no era prou coneguda, o que simplement no ha estat tinguda en compte i s’ha premiat a aquells que l’han acabat de materialitzar. Lluny del que algú pugui pensar, i malgrat el daltabaix electoral, des d’Alternativa valorem positivament que bona part de l’acció de govern d’Entesa hagi tingut continuïtat i hagi vist, finalment, la llum.

Però ara és el moment de mirar endavant, i després del lògic període de reflexió, tots hem de treure’n conclusions i fer aportacions per afrontar un present complicat i un futur que sens dubte serà difícil. A Alternativa ho hem fet i, tot i la nostra minsa representació, estem disposats a col·laborar i pensem que també ho haurien d’estar aquells que han quedat fora del consistori, i sobretot aquells que tenen la responsabilitat de governar i una major capacitat per incidir.  

Esperem conèixer les primeres decisions del nou equip de govern, esperançats que voldran abordar, entre d’altres, el tema de com resoldre la paradoxa que s’ha donat en les darreres eleccions municipals: “pitjor participació - millor resultat”. 

Només així podrem capgirar una realitat i unes dades que no ens poden deixar indiferents.

Si voleu llegir el document senser cliqueu aquí

dijous, 19 de maig del 2011

EL CENTRE CULTURAL ENCARA ÉS POSSIBLE!

Alternativa per Llagostera va defensar en el debat d’alcaldables l’acabament del Centre Cultural tal i com estava inicialment previst, és a dir amb la construcció d’un espai polivalent i quatre aules per activitats dels que podrà gaudir tot el poble. Això comportaria revisar el conveni signat amb la Fundació privada Ramon Noguera, per tal que la instal·lació d’un taller ocupacional a Llagostera no privi el municipi d’aquest nou equipament.

L’alcaldable de la formació, Lluís Postigo va anunciar que fa uns dies va presentar un recurs que haurà de resoldre el ple del consistori i que provoca la suspensió de l’executivitat de l’acord.

Postigo va aprofitar per recordar que la cessió d’aquest espai comportaria una pèrdua irreversible pel municipi, atès que el seu ús no pot ser compartit: El conveni signat preveu un ús exclusiu i excloent de 225m2, mentre que l’ús és  limitat en la resta (140m2).

Tots els candidats van proposar un ventall de noves activitats per els propers quatre anys, i això evidencia que un municipi de 8.400 habitants no pot renunciar a un espai com aquest, malgrat n’hi hagi d’altres en el poble de titularitat privada.

La manca de recursos econòmics –recordem que l’acabament del centre cultural té un pressupost aproximat de 300.000 €- ha estat un dels arguments donats per CIU per a justificar la cessió d’aquest equipament a una fundació privada-. El cap de llista d’Alternativa considera que el finançament d’aquesta actuació és totalment assumible, i recorda a CIU que cau en una contradicció quan ara inclou en el seu programa electoral la proposta de construir un centre d’interpretació al nucli antic -amb un pressupost superior als 800.000 €- i hi destina una subvenció del PUOSC de més de 100.000 €, que ja teniem concedida .

dimecres, 18 de maig del 2011

Avui debat d'alcaldables

En Lluís Postigo cap de llista d'Alternativa per Llagostera defensarà avui el programa electoral en el debat d'alcaldabes que es farà a les 21h  al Teatre Casino Llagosterenc. Els que no hi assistiu podeu escoltar-lo en directe per Llagostera Ràdio

dilluns, 16 de maig del 2011

Podeu trobar el nostre programa extens (amb més de 200 propostes) i el document "50 propostes" en el nostre bloc. Aquest darrer document serà el que Alternativa passarà casa per casa per informar als ciutadans abans del dia de les eleccions.

divendres, 13 de maig del 2011

Demà dissabte a les 21h Presentació programa electoral

Recordeu demà a les 21h Presentació del Programa electoral de Llagostera, amb música en directe de Guillem Carmona... No us ho perdeu!!!
 
 

dilluns, 9 de maig del 2011

Programa electoral d'alternativa a Llagostera Ràdio

L'Isabel Miquel, l'Esteve Barceló, l'Olga Avellaneda, en David Parron i en Lluís Postigo han explicat el nostre programa a Llagostera Ràdio...

Us el podeu descarregar AQUÍ

dijous, 21 d’abril del 2011

Tot a punt per a la consolidació de CiU

El Punt 21 d'abril de 2011

Es fa difícil a Llagostera plantejar un escenari que no inclogui un bon resultat de CiU. Amb tot, caldrà estar atents i veure si Alternativa per Llagostera convenç




D'esquerra a dreta, Lluís Postigo (Alternativa per Llagostera, Jordi Noguera (ERC), Fermí Santamaria (CiU), Eduard Galobardes (Independents per Llagostera) , Montserrat Pla (PSC) i Fidel Gil (PP). Foto: LLUÍS SERRAT.

D'esquerra a dreta, Lluís Postigo (Alternativa per Llagostera, Jordi Noguera (ERC), Fermí Santamaria (CiU), Eduard Galobardes (Independents per Llagostera) , Montserrat Pla (PSC) i Fidel Gil (PP). Foto: LLUÍS SERRAT.


A Llagostera, el 2007, es va posar punt final a un projecte d'esquerres, amb el nom d'Entesa, que aglutinava ICV, el PSC, ERC i independents, que va durar vuit anys. La ruptura d'aquest projecte, va propiciar el retorn del riu convergent al seu curs. CiU guanyava les eleccions i, d'alguna manera i salvant distàncies, revalidava l'herència de Narcís Casas, un polític ja desaparegut, d'enorme carisma, al qual va substituir Pilar Sancho.
L'escenari actual, i que segur marcarà novament aquestes eleccions, està estigmatitzat per la desaparició de l'Entesa. I, per què va caure aquesta agrupació d'electors d'esquerres? Els factors són molts; des de consideracions personals, fruit de la fricció entre els regidors fins a quotes de poder. I és que en fons la política la fan persones amb les seves particularitats. El PSC, de fet, no s'ha amagat de dir que el tenien com un convidat de pedra. També, si bé això ja es fa més difícil de concretar, podria haver influït en la liquidació d'Entesa la pròpia pressió dels partits en estar en joc tributar per la Diputació de Girona. I més veient les indemnitzacions que atorga aquesta institució. I és que, de fet, una agrupació d'electors, com l'Entesa, no comptava pel repartiment de la Diputació.
Llagostera, avui
Avui l'Entesa queda lluny. I és significatiu veure com CiU, sense el front comú de les esquerres, sembla que té via lliure. A tot això, segurament, hi pot contribuir el fet de tenir un alcalde que sí que treballa molt bé la política de proximitat i que s'hagin fet molts dels projectes plantejats per l'Entesa. El fet és que el treball fet aquests darrers quatre anys és ara molt visible. I, segurament, a l'electorat li serà difícil recordar si el van plantejar les esquerres o les dretes. El fet és que la rehabilitació del nucli antic, entre altres actuacions, és un realitat tangible. I això pesa a l'hora de plantejar unes municipals. Això i, segurament, els candidats, més enllà del partidisme.
Al marge de tot, i, independentment de qui surti escollit, Llagostera té ara mateix un gran repte, i és bo tenir-lo en compte a l'hora de plantejar aquesta anàlisi: la immigració i l'atur. Tots els partits hauran de bregar amb aquest tema. Es parla molt de Salt, però Llagostera no es queda enrere.
Resumint: CiU passa un bon moment, pot comptar amb el vot dels Independents; caldrà veure quins resultats obtenen ERC i el PSC, i si Alternativa per Llagostera recull alguna cosa de l'extinta Entesa.
La fi d'un somni
Les esquerres van somiar una altra Llagostera amb l'Entesa, però el somni es va acabar el 2007. Ara es fa encara més difícil que es pugui revalidar, fins i tot si, arribat el cas, es pot donar una aritmètica que en faciliti el pacte.
LES CLAUS
La fortalesa de CiU.
Aquest mandat ha estat clau per CiU. Ha recuperat l'alcaldia i està per veure si, com pot ser previsible, assoleix la majoria.
Pactes.
Tan Alternativa per Llagostera com el PSC respectaran la llista més votada. Es fa difícil un pacte d'esquerres, certament. A més, el segon regidor d'ERC no està consolidat i CiU pot comptar amb el suport d'Independents, si pugen o es consoliden.
Fermí Santamaria 
CiU
Res fa pensar que CiU baixarà. És més, el dubte està en si aconseguiran la majoria absoluta.
Lluís Postigo
Alternativa per Llagostera
Segueix somiant amb un pacte d'esquerres. Alternativa no deixa de ser una militància a no renunciar-hi.
Montserrat Pla
PSC
El PSC a Llagostera té un vot absolutament fidel.
Jordi Noguera
ERC
Els republicans han recuperat Noguera, a veure si poden mantenir els dos regidors.
Eduard Galobardes
Independents per Llagostera
Soci actual de govern amb CiU. Tot apuntaria que donaria suport a CiU.
Fidel Gil
PP
Gil torna a encapçalar la llista popular a Llagostera. El PP, però, ha estat lluny d'obtenir cap regidor.

diumenge, 17 d’abril del 2011

Candidatura d'alternativa per LLagostera

 
Us presentem els  13 membres de la candidatura d'Alternativa per Llagostera. La llista l'encapçalen en Lluís Postigo i l'Esteve Barceló, alcalde i tinent alcalde dels governs d'entesa i  actualment regidors a l'oposició. Destaca  la incorporació de sis persones que s'inicien en la política local, cares noves con  Isabel Miquel, Júlia Turón, Júlia Nogué, Bertrand Dufrasne, Rosa Rovira i Tere Rosa.

La resta de la candidatura la conformen en David Parrón, l'Olga Avellaneda, en  Rafel Villena, en Marc Ojosnegros i l'Encarnita Moreno, implicats en la política local des de fa anys.

dijous, 14 d’abril del 2011

La llista d´Alternativa per Llagostera es confirma

Diari de Girona, 9 d'abril de 2011


LLAGOSTERA | DDG 
Alternativa per Llagostera va confirmar dijous la llista de 23 persones que concorreran a les properes eleccions municipals. El número 1 i 2 seran respectivament per Lluís Postigo i Esteve Barceló. D'aquests 23, 13 són titulars i la resta, suplents. Dels titulars, 6 s'inicien en política.

“CiU fa clientelisme per acontentar particulars”

El Punt, 14 d'abril de 2011


La nova formació neix per sumar més ventall polític i obrir-se més

Es volen consolidar com a opció de govern


Postigo. Davant l'estació del Carrilet. Foto: EDDY KELELE.
1
Lluís Postigo, a l'espera que s'oficialitzi en els pròxims dies l'acte de proclamació del candidat, és qui encapçala el nou projecte d'Alternativa per Llagostera, formació amb vocació de govern que deixa enrere IC-V per obrir més el ventall a la pluralitat política llagosterenca.
Com neix Alternativa per Llagostera?
No ha estat possible revalidar l'entesa, amb la qual vàrem governar vuit anys, abans de CiU, ara al govern i totalment consolidada. Això ha passat perquè ERC i, principalment, el PSC, han optat per presentar-se per separat. Amb aquesta visió optem per evolucionar, deixar les sigles d'IC de banda i fer una candidatura amb voluntat de ser més oberta. Amb això estem aconseguint facilitar l'acostament de molta gent que potser no s'hauria implicat amb IC-V.
CiU, com deia, està molt consolidada. Tenen opcions de govern?
No renunciem a res, però som conscients que tenim dificultats per competir ara mateix amb CiU. Per això, a banda de voler governar, naturalment, aspirem com a mínim a ser la segona gran força política. La feina dels que hem estat a l'oposició en aquest mandat és intentar construir una opció real i amb una clara voluntat de govern. Ha de quedar clar que tenim una clara visió de poble.
Com valora la gestió de CiU?
L'anàlisi té cara i creu. No ens hem limitat a dir que ho han fet malament. Tot al contrari, volem reconèixer els mèrits que tenen. També és veritat que molts dels fruits que ha recollit CiU, com ara l'actuació del nucli antic, per posar un exemple, es van iniciar en el nostre mandat. Podem discrepar amb el criteri de com s'ha fet, com ara la gestió de personal, les prioritats econòmiques i les actuacions d'aparador. El que més ens diferencia és que jo crec que CiU fa clientelisme per acontentar particulars sense una visió general. És a dir: promouen més l'interès particular que el general.


Publicat a


Postigo encapçala un nou partit polític a Llagostera

Diari Avui, 14 d'abril del 2011


La nova formació es diu Alternativa per Llagostera

El regidor assegura que no han decidit si ell serà l'alcaldable


L'ajuntament de Llagostera no tindrà en el proper mandat regidors d'ICV-EUiA Foto: J.N.
1
El portaveu del grup municipal d'ICV-EUiA de Llagostera, a l'oposició, Lluís Postigo, va anunciar ahir la constitució d'un nou partit polític anomenat Alternativa per Llagostera. El nou partit està promogut per l'assemblea local d'Entesa pel Progrés Municipal (EPM), constituïda dilluns, i els membres de la candidatura d'ICV-EUiA, que es van presentar a les eleccions el 2007. Per Postigo, el nou partit és fruit “d'una reflexió entre tots els integrants de la candidatura d'ICV-EUiA sobre quin és el projecte que convé presentar per a les properes eleccions municipals”. El regidor diu que amb la creació del nou partit volen “mobilitzar més ciutadans, incorporar gent nova i, per tant, sensibilitats noves”. Postigo assegura que no abandonarà ICV i que ICV-EUiA no presentarà llista a Llagostera perquè la formació ecosocialista té un acord amb EPM per sumar vots amb vista a tenir representació als consells comarcals. Diu, a més, que el nou projecte polític serà diferent del projecte d'ICV i que “no es tracta del mateix gos amb un altre collar”. Els primers passos d'Alternativa per Llagostera seran triar un logotip i elaborar el programa electoral per a les eleccions de maig. Tot i que la comissió d'organització del nou partit està encapçalada per Postigo, el regidor diu que no hi ha cap decisió presa sobre qui serà el candidat del partit a l'alcaldia de Llagostera. En aquest sentit, assenyala que la seva voluntat és que hi hagi un relleu al capdavant de la formació, però que cal trobar una persona que hi estigui disposada.