ELS SERVEIS SOCIALS QUE VOLEM

En els darrers cinc anys la situació de crisi ha fet que moltes persones s’hagin vist obligades a demanar ajuda als serveis socials.

Els salvatges i continus retrocessos en matèria social, fruit entre d’altres de les retallades, estan afectant bàsicament la població treballadora i, especialment, els col·lectius més febles i vulnerables, que busquen solució als seus problemes en l’administració més propera, els ajuntaments. Una vegada més la primera porta que truquen és la dels serveis socials municipals. Aquests, mitjançant la cobertura de les necessitats personals bàsiques i socials, tenen com a finalitat garantir el dret de les persones a viure dignament durant totes les etapes de la vida.

Llagostera no és una excepció, i per això reclamem que s’hi esmercin tots els esforços. Per poder afrontar en condicions la dramàtica situació que pateixen moltes famílies del nostre municipi és del tot imprescindible que es realitzi un estudi detallat que analitzi la situació social i econòmica entre els estrats de la població més vulnerables, i que avaluï quines són les necessitats reals d’aquests col·lectius. Els tècnics municipals dels serveis socials haurien de ser els encarregats de fer aquesta tasca, basant-se en dades com la quantitat de gent aturada que hi ha al municipi, la que ja no percep cap prestació o subsidi, la que està afectada per un procés de desnonament... Són moltes les dades que s’haurien de tenir en compte, però dubtem que una enquesta aleatòria entre la població, que no podrà aportar dades focalitzades en la gent que més requereix d’aquests serveis, sigui la millor manera de fer-ho.

Estem convençuts que un cop avaluades les necessitats reals caldrà dotar els serveis socials de més recursos materials, humans i tècnics, cosa que necessàriament implica aportar els recursos econòmics suficients. 

El pressupost municipal del 2012 destina 265.000€ a partides de benestar social, mentre l’aportació al patronat municipal d’esports és de 287.000€, les partides per a la Policia Local sumen 600.000€ i les de cultura, festes i joventut compten amb 885.000€ de pressupost. Des del nostre punt de vista, les circumstàncies reclamen una distribució diferent de la despesa, posant en primer terme les necessitats dels nostres veïns i veïnes perquè els seus drets (almenys els socials) estiguin ben coberts. És de justícia dedicar doncs una partida suficient a cobrir aquests drets, i deixar de banda els invents, com ara la barra solidària, per intentar suplir les mancances del pressupost. Si no, acabarem confonent el dret als serveis socials amb la beneficència.

EL FUTBOL A LLAGOSTERA (2a PART)

Diuen que el futbol és l’opi del poble, i que sort tenim –en aquests anys de dificultats econòmiques- que els èxits de l’equip de referència acompanyen i insuflen un xic d’optimisme. Probablement tinguin raó, però el que és un fet és que el futbol és l’esport rei, seguit i practicat per molta gent.

A Llagostera els èxits del primer equip de la Unió Esportiva no han tingut aquest efecte balsàmic anticrisi. Disposar d’un equip a 2B no ha comportat l’augment d’aficionats que s’esperava. La construcció del nou camp de futbol de gespa artificial lluny de provocar un augment dels practicants ha comportat la seva disminució[1], tot i que la població ha crescut en els darrers cinc anys un 13%. Davant d’això què ha fet l’equip de govern?

Amb un atur registrat d’unes 700 persones (sobre una població de 8000) i amb més d’un 30% de les famílies que no ingressen més de 14.000 € l’any, es fa difícil que aquestes puguin assumir una despesa que oscil·la entre els 385 i els 590 € l’any[2] per a que el seu fill jugui a futbol. Tot i la dificultat per quantificar-ho podem afirmar, sense por a equivocar-nos, que molts nens i nenes de Llagostera no practiquen el seu esport preferit ( millor dit no poden gaudir del nou camp municipal de futbol ) per una qüestió estrictament econòmica.

Algú pot pensar que els nostres serveis socials ja deuen preveure ajuts per a la  promoció de la pràctica esportiva entre la gent més necessitada. La realitat és que aquesta temporada només s’han donat quatre ajuts a jugadors de la UE, amb una mitjana de 85 €/nen.

El problema econòmic no només afecta la mainada, també tenim constància que ha provocat la desbandada de les integrants de l’equip sènior femení (moltes d’elles han optat per jugar al poble veí, a Sta. Cristina d’Aro).

Nosaltres pensem que l’Ajuntament hauria de fer possible que tothom que ho desitgi pugui practicar aquest esport en les instal·lacions municipals, i especialment aquells que estan en edat de formar-se (esport base).

La solució tampoc passa per donar un tracte especial i diferent al club de futbol[3]. Tots els clubs haurien de tenir el mateix tracte, i a tots se’ls hauria d’aplicar els mateixos criteris. Cal major transparència i separar nítidament el primer equip de la resta. Si CiU considera que és important tenir un equip a 2B i vol col·laborar-hi econòmicament potser seria millor que signés un conveni amb la UE on quantifiqui i concreti aquesta subvenció.

Una millor gestió econòmica del Patronat d’esports alleugeriria la hisenda local, permetria atendre les necessitats més prioritàries i fer front al manteniment i a determinades inversions en els equipaments esportius municipals. Nosaltres també voldríem disposar de millors grades al camp de futbol, però el que no volem és que aquestes serveixin per a que els nens i nenes que actualment no poden jugar s’hi asseguin a veure com ho fan els altres.

---

[1] El Padró d’esportistes de la temporada 2007/08 fixava en 178 el número de futbolistes (sumant els de la UE Llagostera i els del C. Futbol del Casal). A la temporada 2011/12 han estat 150, és a dir 28 menys.

[2] Quota del Patronat, entre 135 i 210 € (temporada 2011-12). Si s’és soci del club es paguen 50 o 120 €, en funció de que ho sigui el nen o l’adult. A més s’ha de pagar una quota que va dels 190 € als 250 €, en cas de ser soci, i dels 260 als 380 € si no és soci. No comptem el cost dels desplaçaments (137 €).

[3] La U.E disposa del 100% dels ingressos en concepte de publicitat estàtica, quan els altres clubs només tenen el 50%. Es renta la roba dels equips de futbol quan no es fa per cap altre club. S’insisteix a dir que el primer equip no té res a veure amb el Patronat d’Esports, però aquest s’encarrega de la tramitació de les fitxes federatives; s’han realitzat algunes inversions que només estan justificades per les exigències de la categoria 2B; s’assumeix la despesa de la Creu Roja, etc. I efectivament els jugadors del primer equip no paguen la corresponent taxa per utilització de les instal·lacions esportives.

EL FUTBOL A LLAGOSTERA (1a part)

Amb la voluntat de resoldre una demanda històrica, el govern de l’Entesa va redactar els projectes d’obres i de gestió del camp de futbol de gespa artificial, i va sol·licitar la corresponent autorització i subvenció al Consell Català de l’Esport (en aquell moment dirigit per responsables del PSC). En aquella primera ocasió la sol·licitud va ser desestimada, amb una sospitosa decisió política que va deixar a un sol punt de la subvenció el projecte de Llagostera.

Posteriorment, amb el canvi de govern, CiU i IxLL varen acabar fent el camp de futbol de gespa artificial amb un cost de 856.606 € i sense disposar de subvenció. En els darrers anys s’han realitzat altres inversions complementàries, per un valor aproximat de 100.000 €, que fan que la inversió total del consistori en el camp de futbol volti el milió d’euros.

A finals del 2010 un acord de col·laboració entre la Generalitat i la Diputació de Girona atorgava subvencions a 29 municipis gironins per a obres de construcció i condicionament d’equipaments esportius (entre aquests a 12 camps de futbol). Novament el nostre municipi quedava exclòs, segons el nostre alcalde degut a una nova sospitosa decisió política (llavors sota la responsabilitat d’ERC).

La nostra formació política és partidària de millorar les instal·lacions esportives, i construir-ne de noves, però en el cas de les darreres inversions realitzades al camp de futbol, i a risc de semblar contradictoris, hem qüestionat la seva oportunitat política (no la seva conveniència). Per quins motius?

En primer lloc, en plena crisi econòmica, no es pot anar negant diners per la millora de serveis bàsics, com l’assistència social o les llars d’infants, i alhora fer inversions al camp de futbol.

En segon lloc, per afrontar una inversió d’aquest tipus s’ha d’aconseguir el suport econòmic d’altres administracions (subvencions), cosa que no ha passat malgrat l’enganyós cartell de la fotografia. I no val destinar-hi subvencions que no són específiques d’esports, perquè si es fa això, com ha passat amb els 18.000 € obtinguts de la Diputació de Girona, es sostreuen uns fons que s’haurien d’haver destinat a qüestions més prioritàries (serveis socials i altres serveis d’atenció a les persones).

Ara que governa el mateix partit a la Generalitat i a l’Ajuntament, ja no serveixen les excuses. Se’ns diu que no hi ha diners, però sorprenen les notícies que atorguen subvencions de mig milió d’euros a l’Ajuntament de Vilablareix per fer un camp de futbol, i a l’Ajuntament de Figueres per fer un camp de tir. És evident que hi ha diners per allò que es vol.

Per últim cal dir que tampoc té sentit continuar invertint en un camp de futbol (que és municipal recordem-ho), si el que motiva aquesta inversió és el primer equip (el futbol semiprofessional) i no el futbol de base; i si a més no s’hi veu la voluntat que aquest esport el puguin practicar els joves que ho vulguin, fins i tot els fills de famílies sense capacitat econòmica. Però aquest és un tema del qual parlarem un altre dia.

LES RETALLADES TAMBÉ AFECTARAN A LES PERSONES EN SITUACIÓ DE POBRESA

Amb l'excusa "d'evitar el frau i destinar els recursos disponibles a les persones que realment necessiten d’aquest ajut" CIU estén les retallades socials a les persones que pateixen una situació de pobresa i exclusió social. D’entrada sobta que no siguin tan contundents en evitar el frau dels que més tenen, dels que gaudeixen d’una situació de riquesa i de preeminència social. Contrasta el zel del govern convergent, per no perdre un euro en la gestió d’aquestes prestacions, amb la condescendència del mateix govern per estalviar impostos als potentats.

Lluny de garantir el cobrament de la renda mínima d’inserció (RMI) – coneguda popularment com a PIRMI – a totes les persones beneficiàries, la campanya de revisió que han posat en dansa aprofitant la canícula del mes d'agost, i amb total nocturnitat i traïdoria, posa en risc la subsistència de moltes persones.

No són creïbles les declaracions del govern en el sentit que la seva voluntat és que les retallades no arribin a les persones en situació de pobresa i exclusió. Si el pressupost de 2011 ha incrementat la partida no és per cap altre motiu que per les catastròfiques conseqüències d’una crisi econòmica que cada vegada deixa a més persones a la cuneta.

 

Les mesures adoptades pel govern de la Generalitat responen més a la voluntat de retallar aquest servei, de tancar l'aixeta, que al fals pretext d’ajustar la RMI a la seva finalitat original i evitar qualsevol escletxa de frau. Només cal veure quins han estat els canvis introduïts a la  normativa i quina ha estat la forma de portar-los a terme.

Compartim que cal reforçar les mesures d’inserció i potenciar les empreses d’inserció com a element clau de les polítiques actives, però això no es pot fer posant en risc la fràgil situació en la que viuen les persones beneficiàries d’aquesta prestació.

La Generalitat va crear aquesta Renda Mínima d’Inserció el 1990 amb l’objectiu de pal·liar situacions de pobresa i exclusió social i condicionada al compliment de mesures d’inserció social i/o laboral. Ara el govern de CIU aprofita la conjuntura i imposa les seves prioritats polítiques.

Les limitacions pressupostàries, la necessitat de contenció en la despesa i de reducció del dèficit, mai haurien de servir d'excusa per retallar la renda mínima d’inserció.