Diuen
que el futbol és l’opi del poble, i que sort tenim –en aquests anys de
dificultats econòmiques- que els èxits de l’equip de referència acompanyen i
insuflen un xic d’optimisme. Probablement tinguin raó, però el que és un fet és
que el futbol és l’esport rei, seguit i practicat per molta gent.
A
Llagostera els èxits del primer equip de la Unió Esportiva no han tingut aquest
efecte balsàmic anticrisi. Disposar d’un equip a 2B no ha comportat l’augment
d’aficionats que s’esperava. La construcció del nou camp de futbol de gespa
artificial lluny de provocar un augment dels practicants ha comportat la seva
disminució[1], tot
i que la població ha crescut en els darrers cinc anys un 13%. Davant d’això què
ha fet l’equip de govern?
Amb
un atur registrat d’unes 700 persones (sobre una població de 8000) i amb més
d’un 30% de les famílies que no ingressen més de 14.000 € l’any, es fa difícil que
aquestes puguin assumir una despesa que oscil·la entre els 385 i els 590 €
l’any[2] per a
que el seu fill jugui a futbol. Tot i la dificultat per quantificar-ho podem
afirmar, sense por a equivocar-nos, que molts nens i nenes de Llagostera no
practiquen el seu esport preferit ( millor dit no poden gaudir del nou camp
municipal de futbol ) per una qüestió estrictament econòmica.
Algú
pot pensar que els nostres serveis socials ja deuen preveure ajuts per a la promoció de la pràctica esportiva entre la
gent més necessitada. La realitat és que aquesta temporada només s’han donat quatre
ajuts a jugadors de la UE, amb una mitjana de 85 €/nen.
El
problema econòmic no només afecta la mainada, també tenim constància que ha
provocat la desbandada de les integrants de l’equip sènior femení (moltes
d’elles han optat per jugar al poble veí, a Sta. Cristina d’Aro).
Nosaltres
pensem que l’Ajuntament hauria de fer possible que tothom que ho desitgi pugui practicar aquest
esport en les instal·lacions municipals, i
especialment aquells que estan en edat de formar-se (esport base).
La
solució tampoc passa per donar un tracte especial i diferent al club de futbol[3]. Tots
els clubs haurien de tenir el mateix tracte, i a tots se’ls hauria d’aplicar
els mateixos criteris. Cal major transparència i separar nítidament el
primer equip de la resta. Si CiU considera que és important tenir un equip a 2B
i vol col·laborar-hi econòmicament potser seria millor que signés un conveni
amb la UE on quantifiqui i concreti aquesta subvenció.
Una
millor gestió econòmica del Patronat d’esports alleugeriria la hisenda local,
permetria atendre les necessitats més prioritàries i fer front al manteniment i
a determinades inversions en els equipaments esportius municipals. Nosaltres
també voldríem disposar de millors grades al camp de futbol, però el que no
volem és que aquestes serveixin per a que els nens i nenes que actualment no
poden jugar s’hi asseguin a veure com ho fan els altres.
[1] El Padró d’esportistes de la temporada 2007/08 fixava
en 178 el número de futbolistes (sumant els de la UE Llagostera i els del C.
Futbol del Casal). A la temporada 2011/12 han estat 150, és a dir 28 menys.
[2] Quota del Patronat, entre 135 i 210 € (temporada
2011-12). Si s’és soci del club es paguen 50 o 120 €, en funció de que ho sigui
el nen o l’adult. A més s’ha de pagar una quota que va dels 190 € als 250 €, en
cas de ser soci, i dels 260 als 380 € si no és soci. No comptem el cost dels
desplaçaments (137 €).
[3] La U.E disposa del 100% dels ingressos en concepte de
publicitat estàtica, quan els altres clubs només tenen el 50%. Es renta la roba
dels equips de futbol quan no es fa per cap altre club. S’insisteix a dir que
el primer equip no té res a veure amb el Patronat d’Esports, però aquest
s’encarrega de la tramitació de les fitxes federatives; s’han realitzat algunes
inversions que només estan justificades per les exigències de la categoria 2B;
s’assumeix la despesa de la Creu Roja, etc. I efectivament els jugadors del
primer equip no paguen la corresponent taxa per utilització de les
instal·lacions esportives.
