dijous, 31 de maig del 2012

EL FUTBOL A LLAGOSTERA (2a PART)




Diuen que el futbol és l’opi del poble, i que sort tenim –en aquests anys de dificultats econòmiques- que els èxits de l’equip de referència acompanyen i insuflen un xic d’optimisme. Probablement tinguin raó, però el que és un fet és que el futbol és l’esport rei, seguit i practicat per molta gent.

A Llagostera els èxits del primer equip de la Unió Esportiva no han tingut aquest efecte balsàmic anticrisi. Disposar d’un equip a 2B no ha comportat l’augment d’aficionats que s’esperava. La construcció del nou camp de futbol de gespa artificial lluny de provocar un augment dels practicants ha comportat la seva disminució[1], tot i que la població ha crescut en els darrers cinc anys un 13%. Davant d’això què ha fet l’equip de govern?

Amb un atur registrat d’unes 700 persones (sobre una població de 8000) i amb més d’un 30% de les famílies que no ingressen més de 14.000 € l’any, es fa difícil que aquestes puguin assumir una despesa que oscil·la entre els 385 i els 590 € l’any[2] per a que el seu fill jugui a futbol. Tot i la dificultat per quantificar-ho podem afirmar, sense por a equivocar-nos, que molts nens i nenes de Llagostera no practiquen el seu esport preferit ( millor dit no poden gaudir del nou camp municipal de futbol ) per una qüestió estrictament econòmica.

Algú pot pensar que els nostres serveis socials ja deuen preveure ajuts per a la  promoció de la pràctica esportiva entre la gent més necessitada. La realitat és que aquesta temporada només s’han donat quatre ajuts a jugadors de la UE, amb una mitjana de 85 €/nen.

El problema econòmic no només afecta la mainada, també tenim constància que ha provocat la desbandada de les integrants de l’equip sènior femení (moltes d’elles han optat per jugar al poble veí, a Sta. Cristina d’Aro).

Nosaltres pensem que l’Ajuntament hauria de fer possible que tothom que ho desitgi pugui practicar aquest esport en les instal·lacions municipals, i especialment aquells que estan en edat de formar-se (esport base).

La solució tampoc passa per donar un tracte especial i diferent al club de futbol[3]. Tots els clubs haurien de tenir el mateix tracte, i a tots se’ls hauria d’aplicar els mateixos criteris. Cal major transparència i separar nítidament el primer equip de la resta. Si CiU considera que és important tenir un equip a 2B i vol col·laborar-hi econòmicament potser seria millor que signés un conveni amb la UE on quantifiqui i concreti aquesta subvenció.

Una millor gestió econòmica del Patronat d’esports alleugeriria la hisenda local, permetria atendre les necessitats més prioritàries i fer front al manteniment i a determinades inversions en els equipaments esportius municipals. Nosaltres també voldríem disposar de millors grades al camp de futbol, però el que no volem és que aquestes serveixin per a que els nens i nenes que actualment no poden jugar s’hi asseguin a veure com ho fan els altres.


[1] El Padró d’esportistes de la temporada 2007/08 fixava en 178 el número de futbolistes (sumant els de la UE Llagostera i els del C. Futbol del Casal). A la temporada 2011/12 han estat 150, és a dir 28 menys.

[2] Quota del Patronat, entre 135 i 210 € (temporada 2011-12). Si s’és soci del club es paguen 50 o 120 €, en funció de que ho sigui el nen o l’adult. A més s’ha de pagar una quota que va dels 190 € als 250 €, en cas de ser soci, i dels 260 als 380 € si no és soci. No comptem el cost dels desplaçaments (137 €).

[3] La U.E disposa del 100% dels ingressos en concepte de publicitat estàtica, quan els altres clubs només tenen el 50%. Es renta la roba dels equips de futbol quan no es fa per cap altre club. S’insisteix a dir que el primer equip no té res a veure amb el Patronat d’Esports, però aquest s’encarrega de la tramitació de les fitxes federatives; s’han realitzat algunes inversions que només estan justificades per les exigències de la categoria 2B; s’assumeix la despesa de la Creu Roja, etc. I efectivament els jugadors del primer equip no paguen la corresponent taxa per utilització de les instal·lacions esportives.

dijous, 24 de maig del 2012

L’APARCAMENT AL PASSEIG POMPEU FABRA



El govern d’Entesa va autoritzar l’aparcament dels vehicles a sobre de les voreres del Passeig Pompeu Fabra. Aquella mesura s’havia d’entendre com a provisional mentre se solucionava el problema de l’aparcament a tota aquella zona amb la seva reforma integral, tal i com es va fer en el carrer Costa Brava. Malauradament, amb el pas dels anys, aquella mesura provisional ha esdevingut norma. 

Des d’Alternativa per Llagostera creiem que cal reprendre la discussió sobre l’aparcament al Passeig i avaluar si aquella decisió va ser encertada o no. Veient avui el resultat pensem que va ser un error, i que cal esmenar-lo i buscar-hi solucions.

El principal problema que causen els cotxes aparcats sobre les vorera és obvi: no hi poden passar les persones. Els vehicles estacionats no permeten el pas dels vianants, cosa que esdevé una situació crítica quan es tracta de persones amb mobilitat reduïda, o que duen un carret amb criatures o el carret de la compra. Tot i que la part central del passeig està condicionada per passar-hi, els dies de pluja es fa una mica feixuc. Però és que a més, són molts els vehicles que aparquen de qualsevol manera sobre els passos de vianants (en aquest sentit no estaria de més que tots tinguessin la mateixa amplada i que aquesta no fos exagerada com passa ara) o els guals, per anar a fer qualsevol compra o gestió, dificultant la correcta visibilitat dels vehicles que volen travessar el passeig.

Per nosaltres el centre de Llagostera hauria d’estar més pensat per als vianants i menys per als vehicles, i creiem que caldria prohibir l’aparcament a sobre de les voreres. Fa un temps que funciona com a aparcament el solar que hi ha davant de Can Cassoles, i creiem que aquest podria ser un bon aparcament dissuasiu per als veïns que no tenen plaça de garatge al Passeig. Això sí, caldria millorar-lo, i entre altres coses adequar una entrada/sortida a l’alçada del carrer Fivaller. També es podrien habilitar noves places de zona blava en els principals carrers que desemboquen al passeig P.Fabra (passeig T.Boada i carrers Pau Casals, Fivaller i Nou), i en els aparcaments situats davant de Can Coris i del bar del Passeig. D’aquesta manera s’aconseguiria que els cotxes circulessin i no estiguessin aparcats tot el dia.

A més, ara l’Ajuntament ha arranjat les voreres de tot el passeig, i si no es fa res, és només qüestió de temps que les voreres tornin ha estar fetes malbé, i això pot provocar molèsties i fins i tot petits accidents als veïns i veïnes, a part de la despesa econòmica que suposarà per al poble.

Aprofitant doncs aquest arranjament de les voreres, creiem que seria una bona oportunitat per prohibir l’aparcament (posant pilones si calgués) i fer un passeig per a les persones. 

dimecres, 9 de maig del 2012

REVISIÓ DEL PADRÓ DE GUALS




En moments de dificultat econòmica com l’actual, l’austeritat, el rigor i la seriositat han d’estar més presents que mai en la gestió econòmica de l’Ajuntament. En la despesa s’ha de tenir molt encert a prioritzar, i en la recaptació s’han d’extremar les cauteles i les mesures perquè tothom col·labori en el sosteniment de les arques públiques. Ja fa temps que reclamem una revisió exhaustiva dels impostos i les taxes municipals perquè tinguin en compte la distinta capacitat econòmica de cada contribuent. Però també hem demanat que es revisin i s’actualitzin alguns padrons, perquè tots els veïns subjectes al pagament compleixin amb la seva obligació. Cal major control, fins i tot en aquells aspectes que aparentment semblen més intranscendents.

Un bon exemple el trobem en la taxa per l’aprofitament especial que té lloc per l’entrada de vehicles a través de les voreres, popularment identificats amb “els guals permanents”. Al vostre carrer segur que podeu trobar alguna entrada sense gual. Només que hi hagi 100 entrades sense gual al poble (i posaríem la mà al foc que n’hi ha més), comptant 3 metres per cada entrada, l’Ajuntament deixa d’ingressar anualment 6.000 €. La injustícia no es comet pel fet d’haver de pagar aquesta taxa, sinó pel fet que no la paguin aquells que n’estan obligats mentre els altres ho fan religiosament. En aquest cas hi ha altres motius que també aconsellen la revisió del padró de guals, com són: la necessitat de noves places d’aparcament a la via pública, i disposar d’una senyalització en condicions.

En el primer cas, el govern de l’Entesa va modificar l’ordenança per permetre, a tots aquells que tenen gual, aparcar davant la seva entrada de garatge. Abans estava prohibit. Això permet a moltes famílies, que tenen més d’un vehicle, disposar d’una plaça d’aparcament davant de casa seva. Així es guanya un espai, sempre escàs, que d’altra manera no podria aprofitar ningú.

En el segon cas, l’Ajuntament ha aprovat recentment una nova ordenança municipal de circulació que només tindrà èxit en la seva aplicació si disposem d’una correcta senyalització. La substitució d’alguns guals que es troben en molt mal estat de conservació, que són pràcticament il·legibles o que no són oficials seria una bona mesura a implementar.

Disposem d’un cos de Policia Local que estan perfectament capacitats i que ens costa cada any uns 650.000 €. No creiem que sigui demanar gaire que se li atribueixi, entre d’altres tasques, la revisió i actualització del padró de guals.