divendres, 3 d’octubre del 2014

TREURE'N L'AIGUA CLARA




Finalment el nou dipòsit d’aigua de Can Pinet (al veïnat de Llobatera) és una realitat, però per molt que preguntem a l’equip de govern desconeixem què pensen fer d’ara endavant: quan entrarà en servei el dipòsit, quan es connectarà la xarxa amb Mont-Rei i amb la resta d’urbanitzacions, etc. Continuem, doncs, sense treure’n l’aigua clara sobre quina és la veritable voluntat de l’equip de govern en relació a la problemàtica de l’abastament municipal d’aigua.

Ja fa uns quants anys que sabem que tenim un problema greu al nostre poble: la nefasta gestió d’una empresa privada, Rec Madral. Però seríem injustos si només assenyaléssim aquesta empresa i ens oblidéssim que moltes de les coses que ha fet, les ha pogut fer perquè els responsables polítics de torn han mirat cap a una altra banda, quan no han actuat amb connivència.

De fet, aquest ha estat un tema tèrbol en els diversos períodes que ha governat CiU a Llagostera: fa uns quants decennis quan un representant de CiU al municipi mantenia sospitoses relacions empresarials amb l’administrador de Rec Madral; fa uns disset anys quan el govern municipal va permetre a Rec Madral que portés la seva xarxa d’abastament més enllà del nostre terme municipal; i finalment ara, durant els darrers set anys, amb una increïble passivitat a l’hora de resoldre aquesta problemàtica que ha delatat un govern municipal que sembla més preocupat en com preservar el negoci d’aquesta empresa que no pas per com preservar l’aqüífer que està essent objecte d’espoli. Per no parlar del galdós paper de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) en tot aquest afer.

Només l’Entesa va manifestar públicament la seva voluntat de municipalitzar el servei d’abastament d’aigua a tot el terme i va posar la primera pedra perquè això fos possible, planificant el dipòsit de Can Pinet i iniciant converses amb l’ACA i amb els municipis afectats, per estudiar solucions a mig termini. 

És pública i notòria la vinculació de l’administrador de Rec Madral amb CiU, i ens resistim a pensar que aquest fet està essent determinant perquè no es resolgui la qüestió, o perquè es resolgui d’una determinada manera.

Fa set anys que el nostre grup municipal ve insistint en el tema, manant la pressa davant la lentitud en la tramitació de la nova concessió, demanant que es prioritzés la inversió del dipòsit, formulant preguntes que sempre tenen per resposta un “Hi estem treballant”, i presentant mocions que mai disposen de l’aprovació de l’equip de govern. Mentre el govern municipal és incapaç de concretar res, l’empresa continua fent de les seves i l’aigua de l’aqüífer va minvant.

I per acabar d’adobar-ho, alguns veïns de la urbanització Font Bona ja han començat a patir talls en el subministrament d’aigua. Una situació que l’Ajuntament no hauria de permetre de cap manera. La municipalització d’aquesta xarxa d’abastament d’aigua esdevé prioritària i hauria d’obligar l’Ajuntament a moure fitxa per acabar amb els abusos de Rec Madral.
   
Finalment, en el ple del mes de juny vam presentar una nova moció. En aquest ocasió preocupant-nos per la qualitat de l’aigua. L’equip de govern es va comprometre a publicar el protocol i totes les anàlisis d’aigua que es realitzen al municipi, tant per part de l’empresa concessionària del servei municipal com per part de Rec Madral. A veure si compleixen! Nosaltres continuarem a l’aguait.

Escrit publicat a "El Butlletí" juliol de 2014.


ARRANJAMENT CARRERS PANEDES I CAMPRODON




Quan van finalitzar les obres de la variant, l’antiga carretera C65 va perdre la seva funció preferent de connexió de Girona amb la Costa Brava per convertir-se en un carrer més del poble. L’ aleshores govern de l’Entesa va centrar tots els seus esforços per aconseguir el seu arranjament amb la col·laboració necessària de la Generalitat de Catalunya i, després de fer diversos estudis, es va aprovar un primer projecte constructiu el juny de 2006.

Aquest projecte no incloïa la renovació de serveis que volia realitzar el consistori i no va tenir el seu vist i plau, ni tampoc no va convèncer l’esborrany de conveni que la Generalitat va fer per executar una rotonda a l’entrada del poble.   

Amb el canvi de govern (maig 2007), CiU i IxLL van assumir la responsabilitat de promoure aquest projecte, però no ha estat fins ara, set anys després, quan aquest tema ha arribat al ple municipal. En aquests set anys, els grups municipals d’ICV-EUiA primer, i d’Alternativa després, han presentat diverses mocions per desencallar aquesta actuació, i ara finalment celebrem que es tiri endavant.

El conveni entre l’Ajuntament i la Generalitat preveu que l’actuació tingui un cost de 2,6 M d’€. L’aportació de la Generalitat serà de 1,3 M d’€. La resta va a càrrec del consistori. No cal dir que l’actual context econòmic aconsellaria una actuació rigorosa i responsable de l’equip de govern, però per contra:
  • El conveni no esmenta cap partida pressupostària ni aclareix la disponibilitat financera de la Generalitat.                        
  • Tot i l’aportació de la Generalitat, l’Ajuntament haurà de fer front a 1,3 M d’€, dels quals uns 400.000 € estaven previstos en el Pla de Barris. El conveni tampoc deixa clar si la subvenció del Pla de Barris és o no compatible amb aquest projecte. Si aquesta compatibilitat quedés garantida en el conveni, el cost per a l’Ajuntament seria d’uns  900.000 €)
  • El consistori també podria aprofitar una subvenció de 200.000 €, ja concedida, del PUOSC (inicialment prevista per l’any 2012 per a l’arranjament del carrer Fivaller). D’aquesta manera només necessitaríem uns 700.000 €.
  • En aquests set anys l’equip de govern no ha fet res perquè es pogués construir la rotonda a l’entrada del poble, ni tan sols ha parlat amb els promotors del sector SUD-11 perquè fessin el projecte i costegessin les obres.
  • Tampoc s’ha treballat en la prolongació del carrer Lacustaria fins la carretera, actuació que inicialment estava prevista en el Pla de Barris.

Tot aquest conjunt de motius ens van portar a abstenir-nos en l’aprovació d’aquest conveni signat entre l’Ajuntament i la Generalitat de Catalunya.

Aquest document va sortir publicat a "Informació municipal.Agost 2014"