ELS SERVEIS SOCIALS QUE VOLEM

En els darrers cinc anys la situació de crisi ha fet que moltes persones s’hagin vist obligades a demanar ajuda als serveis socials.

Els salvatges i continus retrocessos en matèria social, fruit entre d’altres de les retallades, estan afectant bàsicament la població treballadora i, especialment, els col·lectius més febles i vulnerables, que busquen solució als seus problemes en l’administració més propera, els ajuntaments. Una vegada més la primera porta que truquen és la dels serveis socials municipals. Aquests, mitjançant la cobertura de les necessitats personals bàsiques i socials, tenen com a finalitat garantir el dret de les persones a viure dignament durant totes les etapes de la vida.

Llagostera no és una excepció, i per això reclamem que s’hi esmercin tots els esforços. Per poder afrontar en condicions la dramàtica situació que pateixen moltes famílies del nostre municipi és del tot imprescindible que es realitzi un estudi detallat que analitzi la situació social i econòmica entre els estrats de la població més vulnerables, i que avaluï quines són les necessitats reals d’aquests col·lectius. Els tècnics municipals dels serveis socials haurien de ser els encarregats de fer aquesta tasca, basant-se en dades com la quantitat de gent aturada que hi ha al municipi, la que ja no percep cap prestació o subsidi, la que està afectada per un procés de desnonament... Són moltes les dades que s’haurien de tenir en compte, però dubtem que una enquesta aleatòria entre la població, que no podrà aportar dades focalitzades en la gent que més requereix d’aquests serveis, sigui la millor manera de fer-ho.

Estem convençuts que un cop avaluades les necessitats reals caldrà dotar els serveis socials de més recursos materials, humans i tècnics, cosa que necessàriament implica aportar els recursos econòmics suficients. 

El pressupost municipal del 2012 destina 265.000€ a partides de benestar social, mentre l’aportació al patronat municipal d’esports és de 287.000€, les partides per a la Policia Local sumen 600.000€ i les de cultura, festes i joventut compten amb 885.000€ de pressupost. Des del nostre punt de vista, les circumstàncies reclamen una distribució diferent de la despesa, posant en primer terme les necessitats dels nostres veïns i veïnes perquè els seus drets (almenys els socials) estiguin ben coberts. És de justícia dedicar doncs una partida suficient a cobrir aquests drets, i deixar de banda els invents, com ara la barra solidària, per intentar suplir les mancances del pressupost. Si no, acabarem confonent el dret als serveis socials amb la beneficència.

LES RETALLADES TAMBÉ AFECTARAN A LES PERSONES EN SITUACIÓ DE POBRESA

Amb l'excusa "d'evitar el frau i destinar els recursos disponibles a les persones que realment necessiten d’aquest ajut" CIU estén les retallades socials a les persones que pateixen una situació de pobresa i exclusió social. D’entrada sobta que no siguin tan contundents en evitar el frau dels que més tenen, dels que gaudeixen d’una situació de riquesa i de preeminència social. Contrasta el zel del govern convergent, per no perdre un euro en la gestió d’aquestes prestacions, amb la condescendència del mateix govern per estalviar impostos als potentats.

Lluny de garantir el cobrament de la renda mínima d’inserció (RMI) – coneguda popularment com a PIRMI – a totes les persones beneficiàries, la campanya de revisió que han posat en dansa aprofitant la canícula del mes d'agost, i amb total nocturnitat i traïdoria, posa en risc la subsistència de moltes persones.

No són creïbles les declaracions del govern en el sentit que la seva voluntat és que les retallades no arribin a les persones en situació de pobresa i exclusió. Si el pressupost de 2011 ha incrementat la partida no és per cap altre motiu que per les catastròfiques conseqüències d’una crisi econòmica que cada vegada deixa a més persones a la cuneta.

 

Les mesures adoptades pel govern de la Generalitat responen més a la voluntat de retallar aquest servei, de tancar l'aixeta, que al fals pretext d’ajustar la RMI a la seva finalitat original i evitar qualsevol escletxa de frau. Només cal veure quins han estat els canvis introduïts a la  normativa i quina ha estat la forma de portar-los a terme.

Compartim que cal reforçar les mesures d’inserció i potenciar les empreses d’inserció com a element clau de les polítiques actives, però això no es pot fer posant en risc la fràgil situació en la que viuen les persones beneficiàries d’aquesta prestació.

La Generalitat va crear aquesta Renda Mínima d’Inserció el 1990 amb l’objectiu de pal·liar situacions de pobresa i exclusió social i condicionada al compliment de mesures d’inserció social i/o laboral. Ara el govern de CIU aprofita la conjuntura i imposa les seves prioritats polítiques.

Les limitacions pressupostàries, la necessitat de contenció en la despesa i de reducció del dèficit, mai haurien de servir d'excusa per retallar la renda mínima d’inserció.