LA PLANIFICACIÓ EN LA POLITICA LOCAL. Escrit publicat al "Butlletí de Llagostera. gener 2012"

Planificar i elaborar projectes, o improvisar i anar fent? Tot i que la resposta pugui semblar òbvia, no ho és per a tothom. Des d’Alternativa per Llagostera considerem que la primera opció és l’encertada, sempre que es faci aplicant un mínim criteri lògic.  Només així es pot garantir una bona gestió i encert en la priorització de la despesa. A més, la tramitació de plans i projectes permet incorporar les aportacions d’entitats i particulars.

Posem un exemple: les obres del teatre Casino Llagosterenc. En els darrers anys l’Ajuntament ha realitzat diverses inversions en el teatre, sense disposar d’un projecte global que inclogués totes les obres que calia fer. El grup municipal d’ICV-EUiA venia reclamant que es redactés un projecte bàsic, com a pas previ i necessari pel seu definitiu acondicionament. D’aquesta manera s’haurien definit les obres a fer i es podria haver  ordenat l’execució per fases. És fàcil d’entendre: Si a casa nostra volem fer obres de rehabilitació, el primer que farem será encarregar un projecte. És més, el mateix Ajuntament ens l’exigirà.
Finalment l’equip de govern ha realitzat una important actuació (156.000 €) sense disposar de projecte bàsic. No negarem que suposa una visible millora, i que podrem seguir utilitzant el teatre durant uns quants anys. Però continuem mantenint que s’hauria d’haver pensat en el llarg termini per poder disposar d’un equipament modern i preparat per acollir espectacles en les millors condicions. Calia un projecte que contemplés l’accés independent a l’escenari per descarregar i carregar materials, nous vestidors, nous lavabos, l’ampliació de la caixa escènica, la renovació del sistema de climatització, d’imatge, so i llums, les corresponents mesures de seguretat i prevenció d’incendis, etc.

L’equip de govern va rebutjar la nostra proposta al·legant que no volia gastar diners en papers, en un projecte faraònic que dificilment seria realitzable. Ja vàrem escoltar aquests mateixos arguments quan l’Entesa va fer els projectes del nucli antic i del centre cultural, i avui -pocs anys després- són una realitat.

Podem entendre que el govern municipal vulgui anar per feina, però les presses mai són bones, menys encara si representa saltar-se passos imprescindibles. En són altres exemples els arranjament de dos trams del carrer Ganix, davant la llar d’infants i el centre cultural, que també s’han fet sense projecte, sense pensar en el conjunt del carrer, i sense tenir en compte l’opinió dels veïns.

La veritat és que el govern municipal és desconcertant: quan haurien de fer un projecte no el fan, i quan no el necessiten el fan, com va passar amb l’avantprojecte del segon pavelló poliesportiu (amb un cost de 27.000 €, i essent conscients que no rebrien cap subvenció, cosa que el feia inviable), o amb els nous projectes del Niu i del passeig Pompeu Fabra (es van gastar 46.000 i 11.000 € respectivament, quan l’Ajuntament ja disposava de projectes per aquestes dues actuacions).

Molta gent pensa que els debats en la política local són artificials i que responen a interessos partidistes. Aquest posicionament és alentat per aquells que, per evitar la contraposició d’idees, mantenen que si no penses com ells és perquè fas “politiqueig”. I és que …“no hi ha pitjor sord que qui no vol escoltar”.

NO COMPARTIM LES INVERSIONS QUE VOL REALITZAR CiU EN AQUEST MANDAT. Escrit publicat a "INFORMATIU municipal. núm.27".

En l’inici d’aquest nou mandat s’ha evidenciat la principal caracteristica de CiU: la indefinició en els seus objectius. Ha navegat sense rumb o, essent generosos, rectificant sobre la marxa. No ha tingut clares les actuacions que havia de prioritzar, ni durant la campanya electoral, ni en els primers mesos de govern. I quan finalment s’han decidit, s’ha posat de manifest que la improvisació és un mal sistema per governar el nostre municipi.

Els programes electorals no deixen de ser una llista de propostes, que no estan ordenades en funció de la seva importància. D’aquí que ens interessés conèixer si CiU disposava d’un programa de govern o si, en absència d’aquest, sabia quines de les propostes del seu programa prioritzaria. La desorientació del govern local ha estat manifesta, atès que no ha estat capaç de respondre -ni per escrit ni de paraula- la llista de preguntes que vam adreçar a cadascun dels membres de l’equip de govern.

L’exemple més evident el trobem a l’hora de decidir quines han de ser les principals inversions en els propers quatre anys. Com ara:

En matèria d’accessibilitat: A banda de les actuacions previstes en el pla de barris (carrers Marina, Lacustària, Baixada de la Costa, 11 de Setembre, Joan Maragall, St. Feliu i Panedes), ens sembla força evident la necessitat de prioritzar l’arranjament dels carrers Camprodon i Ganix. En el primer cas per resoldre un greuge històric i per convertir una carretera en carrer, amb tot el que això representa. En el segon cas per tractar-se d’un dels carrers amb més afluència de gent (centres escolars i centre cultural) de la nostra vila. Què ha fet l’equip de govern? Encara no ha aconseguit la subvenció de la Direcció General de Carreteres, imprescindible per arranjar els carrers Panedes i Camprodon en la seva totalitat, i ja ha decidit destinar 725.000 € a l’arranjament del carrer Fivaller (acord de Junta de govern de 27 d’octubre 2011). 

En matèria d’equipaments: Entenem que tots els esforços s’haurien de concentrar a millorar i conservar els equipaments existents, descartant crear-ne de nous. Més si tenim en compte la situació de crisi econòmica. Nosaltres apostem per acabar el Centre Cultural, traslladar els serveis socials al local de la Farinera, i cedir l’espai que ara ocupen al carrer Barceloneta a la Fundació Ramon Noguera perquè instal·li el seu centre ocupacional. Què ha fet l’equip de govern? Destinar 300.000 € a la 1a fase del nou centre d’interpretació de la història de Llagostera que s’ubicarà al carrer Processó, on hi havia l’antic magatzem de la brigada municipal (acord de Junta de govern de 27 d’octubre 2011).

Ja sabem que dues mil persones els varen votar. Ens ho recorda tot sovint l’alcalde. Però, tot i això, volem donar a conèixer la nostra opinió amb el convenciment que molts votants de CIU i moltes de les tres mil persones que no els varen votar comparteixen la nostra opinió. Sóm així d’ingenus!