dilluns, 19 de maig de 2014

EL GOVERN MUNICIPAL: POLÍTICS O SIMPLES GESTORS?






En el ple municipal del mes d’abril passat des d’Alternativa per Llagostera vam presentar una moció en què demanàvem que totes aquelles persones que estiguessin afectades per un procés d’execució hipotecària del seu habitatge habitual (amb o sense desnonament) estiguessin exemptes del pagament de l’impost conegut com “la plusvàlua”. 

Per a nosaltres, i així ho vam reflectir en la moció, hi ha motius de sobres per no cobrar-lo en aquests casos, que podríem resumir breument en els següents punts: 

1.   Quan les persones són objectes d’una execució hipotecària, a banda de perdre el seu habitatge en la majoria dels casos continuen sent deutores de part del préstec o crèdit hipotecari, i a més, com que legalment es tracta d’una transmissió (encara que aquesta sigui forçosa i no desitjada), l’Ajuntament de Llagostera també els reclama el pagament de la plusvàlua, fet que, no cal dir-ho, encara agreuja més la situació econòmica i psicològica d’aquestes persones.
2.   La plusvàlua és un impost que pretén gravar un increment de valor sobre un immoble quan aquest és transmès, però que en realitat no té en compte si efectivament l’immoble ha augmentat de valor o no, sinó que es calcula aplicant un coeficient sobre el seu valor en el moment de la transmissió.
3.   Per a l’Ajuntament, aquest és un import de difícil cobrament, degut precisament a la precària situació econòmica dels afectats.

Quan vam presentar la moció des de la secretària de l’Ajuntament se’ns va dir que es faria un informe negatiu perquè els acords que contenia no s’ajustaven a la legalitat. No obstant això, quan vam veure l’informe emès, vam poder comprovar que, malgrat que efectivament aquest era negatiu, deixava la porta oberta i ens oferia una sèrie de recomanacions de com fer un nou redactat que sí s’hi ajustés. I així ho vam fer. Vam canviar el redactat dels acords i els vam portar a discussió al ple de l’Ajuntament.

Malgrat això, va ser impossible discutir la moció en termes polítics. L’equip de govern de CiU no es va sortir del guió, i  es va negar en tot moment, malgrat la nostra insistència, a discutir la moció en termes polítics, i no va passar de repetir el mateix mantra una i una altra vegada: que la llei no permetia dur a terme allò que la moció original proposava. Per a nosaltres, el que era realment important era discutir la moció en termes polítics, que és allò que se suposa que farà un ple municipal, perquè de fórmules legals per aplicar la moció, si existeix la voluntat, ja n’hi havia, mitjançant l’aplicació d’una moratòria i, per exemple, la creació d’un fons d’ajuts o subvencions que cobrissin el cost total de l’impost, o bé amb la incorporació d'una disposició temporal transitòria o d’un nou supòsit de no subjecció en l'ordenança fiscal que regula esmentat impost. Tant ens era el mecanisme legal si l’exempció acabava fent-se efectiva.

L’única argumentació política que van deixar anar és que des de l’Ajuntament, a les persones que es trobaven en aquesta situació, ja se’ls oferien facilitats per al pagament, ja fos mitjançant l’ajornament o el fraccionament de l’import de l’impost. I efectivament, ens van mostrar amb números a la mà que en 56 de 92 casos d’execució hipotecària entre 2008 i 2014, la plusvàlua estava pendent de cobrament. No havien entès res de res! No van voler entendre, per molt que els ho vam repetir, que el que demanava la moció no eren facilitats de pagament sinó l’exempció de pagament a les persones que es trobessin davant d’una execució hipotecària de la seva primera vivenda, ja que per nosaltres aquesta era l’única mesura de justícia que es podia aplicar a aquests casos. 

Malauradament, no és la primera vegada que les nostres argumentacions polítiques es contesten o es rebaten no des de la discussió política sinó des de l’argumentació purament tècnica o legal, deixant, en nombroses ocasions, la resolució d’al·legacions de caire polític als tècnics o tècniques de l’Ajuntament que ho fan, lògicament, des d’una vessant tècnica. Aquesta és la seva manera de fer habitual, no és l’excepció. 

En la nostra opinió, dels i les representants polítiques s’espera que facin política i prenguin decisions, i no que traspassin la responsabilitat de la presa de decisions al personal tècnic de l’Ajuntament. Aquesta no és la seva tasca. Si no, acabarem convertint el govern local en una tecnocràcia, en una mena de gestoria, en comptes d’un espai on els representants polítics triats democràticament pel poble discuteixen de política.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada