En el
ple municipal del mes d’abril passat des d’Alternativa per Llagostera vam
presentar una moció en què demanàvem que totes aquelles persones que
estiguessin afectades per un procés d’execució hipotecària del seu habitatge
habitual (amb o sense desnonament) estiguessin exemptes del pagament de l’impost
conegut com “la plusvàlua”.
Per a
nosaltres, i així ho vam reflectir en la moció, hi ha motius de sobres per no
cobrar-lo en aquests casos, que podríem resumir breument en els següents punts:
1.
Quan les persones són
objectes d’una execució hipotecària, a banda de perdre el seu habitatge en la majoria
dels casos continuen sent deutores de part del préstec o crèdit hipotecari, i a
més, com que legalment es tracta d’una transmissió (encara que aquesta sigui
forçosa i no desitjada), l’Ajuntament de Llagostera també els reclama el
pagament de la plusvàlua, fet que, no cal dir-ho, encara agreuja més la
situació econòmica i psicològica d’aquestes persones.
2.
La plusvàlua és un
impost que pretén gravar un increment de valor sobre un immoble quan aquest és transmès,
però que en realitat no té en compte si efectivament l’immoble ha augmentat de
valor o no, sinó que es calcula aplicant un coeficient sobre el seu valor en el
moment de la transmissió.
3.
Per a l’Ajuntament,
aquest és un import de difícil cobrament, degut precisament a la precària
situació econòmica dels afectats.
Quan
vam presentar la moció des de la secretària de l’Ajuntament se’ns va dir que es
faria un informe negatiu perquè els acords que contenia no s’ajustaven a la
legalitat. No obstant això, quan vam veure l’informe emès, vam poder comprovar
que, malgrat que efectivament aquest era negatiu, deixava la porta oberta i ens
oferia una sèrie de recomanacions de com fer un nou redactat que sí s’hi
ajustés. I així ho vam fer. Vam canviar el redactat dels acords i els vam
portar a discussió al ple de l’Ajuntament.
Malgrat
això, va ser impossible discutir la moció en termes polítics. L’equip de govern
de CiU no es va sortir del guió, i es va
negar en tot moment, malgrat la nostra insistència, a discutir la moció en
termes polítics, i no va passar de repetir el mateix mantra una i una altra vegada: que la llei no permetia dur a terme
allò que la moció original proposava. Per a nosaltres, el que era realment
important era discutir la moció en termes polítics, que és allò que se suposa
que farà un ple municipal, perquè de fórmules legals per aplicar la moció, si
existeix la voluntat, ja n’hi havia, mitjançant l’aplicació d’una moratòria i,
per exemple, la creació d’un fons d’ajuts o subvencions que cobrissin el cost
total de l’impost, o bé amb la incorporació d'una disposició temporal
transitòria o d’un nou supòsit de no subjecció en l'ordenança fiscal que regula
esmentat impost. Tant ens era el mecanisme legal si l’exempció acabava fent-se
efectiva.
L’única
argumentació política que van deixar anar és que des de l’Ajuntament, a les
persones que es trobaven en aquesta situació, ja se’ls oferien facilitats per
al pagament, ja fos mitjançant l’ajornament o el fraccionament de l’import de
l’impost. I efectivament, ens van mostrar amb números a la mà que en 56 de 92
casos d’execució hipotecària entre 2008 i 2014, la plusvàlua estava pendent de
cobrament. No havien entès res de res! No van voler entendre, per molt que els
ho vam repetir, que el que demanava la moció no eren facilitats de pagament
sinó l’exempció de pagament a les persones que es trobessin davant d’una
execució hipotecària de la seva primera vivenda, ja que per nosaltres aquesta
era l’única mesura de justícia que es podia aplicar a aquests casos.
Malauradament,
no és la primera vegada que les nostres argumentacions polítiques es contesten
o es rebaten no des de la discussió política sinó des de l’argumentació
purament tècnica o legal, deixant, en nombroses ocasions, la resolució d’al·legacions
de caire polític als tècnics o tècniques de l’Ajuntament que ho fan,
lògicament, des d’una vessant tècnica. Aquesta és la seva manera de fer
habitual, no és l’excepció.
En la
nostra opinió, dels i les representants polítiques s’espera que facin política
i prenguin decisions, i no que traspassin la responsabilitat de la presa de
decisions al personal tècnic de l’Ajuntament. Aquesta no és la seva tasca. Si
no, acabarem convertint el govern local en una tecnocràcia, en una mena de
gestoria, en comptes d’un espai on els representants polítics triats
democràticament pel poble discuteixen de política.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada