"LA COMUNISTA"

“Sóc una persona que intenta que tot el que faig i el que sento estigui d’acord amb la meva consciència i sigui en bé dels demés. Si m’he dedicat a la política és perquè a través de la mateixa crec que puc fer alguna d’aquestes coses.”

Així contestava a la primera de les preguntes (“Qui és la Maria Serra?”) que el col·lectiu de redacció del Butlletí de Llagostera li va formular, l’agost de 1980.

La Maria va encapçalar la llista del PSUC a les eleccions municipals de 1979. Amb 57 anys va formar part del primer ajuntament democràtic després de la dictadura (era la regidora de més edat), i davant dels reptes que es presentaven en aquella nova etapa va decidir assumir tasques de govern – “deixant en un segon terme les diferències ideològiques”, com ella mateixa va dir -. Es va fer càrrec de les regidories de sanitat i sanejament, participant també activament en la regidoria de biblioteques i museus que compartia amb un jove Fermí Santamaria. Poc després, amb el canvi d’alcalde, també es va fer càrrec de les escombraries i les conferències. En aquella primera etapa va poder treballar en diversos temes, com la municipalització de l’Hospital, el segon pla de sanejament, la construcció del dispensari, la millora de l’atenció sanitària i de la qualitat de l’aigua, etc. Posteriorment, el mes d’octubre de 1980, farta que li posessin entrebancs a la seva feina i molt empipada per una falta de consideració de l’Alcalde va presentar la seva renuncia als càrrecs de govern: “...l’enfrontament s’ha fet inevitable, els interessos d’aquests senyors són intocables i jo em nego rotundament a acceptar aquest joc. ... ni negocis ni amics interessats em lliguen.” Ja a l’oposició, la Maria va continuar treballant amb perseverança i de forma incansable per aconseguir les millores que el poble necessitava. Persona íntegra com poques, defensava de forma incansable el seu pensament progressista. La seva honradesa i rectitud, van marcar el seu pas per l’ajuntament (1979-1983), i va ser tota una referència per a molts llagosterencs. L’any 1995 va accedir a tancar una candidatura d’IC-V que va aconseguir recuperar la representació al consistori, amb dos regidors.

La Maria va ser una dona avançada al temps que li va tocar viure, i en la seva acció política va posar l’accent en molts aspectes que, malauradament, continuen essent de rabiosa actualitat: reclamava màxima transparència i un funcionament més democràtic i participatiu del consistori. Quan el consell de redacció del Butlletí li va preguntar per la seva relació amb la resta de grups d’esquerra, va contestar “Sempre he estat per la unitat, fins i tot amb la representació de les llistes electorals. Esperem que en unes altres eleccions es pugui anar conjuntament, encara que sigui sense noms de comunistes, ni socialistes. Fent una entesa d’esquerres.” La Maria tenia molt clar quina era la fórmula per transformar el nostre poble. Ara ens deixa orfes, però estem segurs que la seva llavor continuarà donant fruits.