SOBRE EL PLA DE BARRIS

En aquests darrers dies de l’any haureu rebut a casa vostra dues publicacions de l’Ajuntament: “Informació municipal” i “Pla de barris”.

En la primera, i dins l’apartat “Parlen els grups polítics”, el grup municipal de CiU intenta rebatre el nostre darrer escrit, en el qual afirmavem que es caracteritza per la indefinició dels seus objectius i la improvisació, ara també hem d'afegir la confusió, perquè intenten justificar-se amb el Pla de barris quan nosaltres parlàvem del Pla Únic d’Obres i Serveis, i es refereixen al pla de barris com si fos un pla per tot el municipi quan només ho és per un àmbit territorial delimitat (nucli antic, cases barates i carrers Panedes, Sant Feliu i Joan Maragall). També aprofiten per dir que les subvencions que estan fent possible la transformació del nucli antic s’han obtingut gràcies a la seva planificació i al seu projecte de modernització de Llagostera, i per acabar tornen a insistir en allò que l’Entesa no va fer res per obtenir el pla de barris. Segurament té a veure amb el fet que aquesta publicació es repartís el dia dels Sants Innocents. Si no és així...si us plau que algú ens digui on podem trobar aquest projecte de modernització!

Perquè quedi clar quin paper varen tenir l'Entesa i el grup municipal d'ICV-EUiA, podeu consultar dos documents: la moció del grup municipal d'ICV-EUIA que va ser aprovada pel ple l’octubre de 2007 i va ser el primer pas del Pla de barris, i el document “algunes preguntes sobre el pla de barris” que us donarà algunes explicacions reveladores.

NO COMPARTIM LES INVERSIONS QUE VOL REALITZAR CiU EN AQUEST MANDAT. Escrit publicat a "INFORMATIU municipal. núm.27".

En l’inici d’aquest nou mandat s’ha evidenciat la principal caracteristica de CiU: la indefinició en els seus objectius. Ha navegat sense rumb o, essent generosos, rectificant sobre la marxa. No ha tingut clares les actuacions que havia de prioritzar, ni durant la campanya electoral, ni en els primers mesos de govern. I quan finalment s’han decidit, s’ha posat de manifest que la improvisació és un mal sistema per governar el nostre municipi.

Els programes electorals no deixen de ser una llista de propostes, que no estan ordenades en funció de la seva importància. D’aquí que ens interessés conèixer si CiU disposava d’un programa de govern o si, en absència d’aquest, sabia quines de les propostes del seu programa prioritzaria. La desorientació del govern local ha estat manifesta, atès que no ha estat capaç de respondre -ni per escrit ni de paraula- la llista de preguntes que vam adreçar a cadascun dels membres de l’equip de govern.

L’exemple més evident el trobem a l’hora de decidir quines han de ser les principals inversions en els propers quatre anys. Com ara:

En matèria d’accessibilitat: A banda de les actuacions previstes en el pla de barris (carrers Marina, Lacustària, Baixada de la Costa, 11 de Setembre, Joan Maragall, St. Feliu i Panedes), ens sembla força evident la necessitat de prioritzar l’arranjament dels carrers Camprodon i Ganix. En el primer cas per resoldre un greuge històric i per convertir una carretera en carrer, amb tot el que això representa. En el segon cas per tractar-se d’un dels carrers amb més afluència de gent (centres escolars i centre cultural) de la nostra vila. Què ha fet l’equip de govern? Encara no ha aconseguit la subvenció de la Direcció General de Carreteres, imprescindible per arranjar els carrers Panedes i Camprodon en la seva totalitat, i ja ha decidit destinar 725.000 € a l’arranjament del carrer Fivaller (acord de Junta de govern de 27 d’octubre 2011). 

En matèria d’equipaments: Entenem que tots els esforços s’haurien de concentrar a millorar i conservar els equipaments existents, descartant crear-ne de nous. Més si tenim en compte la situació de crisi econòmica. Nosaltres apostem per acabar el Centre Cultural, traslladar els serveis socials al local de la Farinera, i cedir l’espai que ara ocupen al carrer Barceloneta a la Fundació Ramon Noguera perquè instal·li el seu centre ocupacional. Què ha fet l’equip de govern? Destinar 300.000 € a la 1a fase del nou centre d’interpretació de la història de Llagostera que s’ubicarà al carrer Processó, on hi havia l’antic magatzem de la brigada municipal (acord de Junta de govern de 27 d’octubre 2011).

Ja sabem que dues mil persones els varen votar. Ens ho recorda tot sovint l’alcalde. Però, tot i això, volem donar a conèixer la nostra opinió amb el convenciment que molts votants de CIU i moltes de les tres mil persones que no els varen votar comparteixen la nostra opinió. Sóm així d’ingenus!

L’AJUNTAMENT AVANÇA LA FESTIVITAT DE REIS PER FACILITAR LA IMPLANTACIÓ D’UN SUPERMERCAT AL SECTOR DE GANIX

En el darrer ple, l’equip de govern va iniciar la modificació del planejament municipal per “facilitar”, segons ells, la implantació d’una superfície comercial al sector Ganix. En realitat el que es facilita és que el propietari d’aquests terrenys els pugui vendre.

L’any 2005, amb el govern d’Entesa, el mateix propietari ja va proposar al consistori una modificació del POUM. Va ser rebutjada per la unanimitat del ple. Fa tres anys, ja amb govern de CIU i IxLL, va presentar una nova proposta que no va prosperar. Ara, finalment s’ha sortit amb la seva. “A la tercera va la vençuda”. Això sí, amb la imprescindible complicitat d’un equip de govern amic (“friendly business”, com diu el president Mas).

El govern municipal avança la festivitat de reis, però ...aquest any la única persona que rebrà regals serà el propietari d’aquests terrenys. I els rebrà en forma d’una modificació del planejament que li serà molt avantatjosa:

- A la primera de les illes, que són objecte de la modificació, es podrà construir un establiment comercial de planta baixa amb una alçada màxima de 8 metres (en la mateixa proposta el promotor reconeix la contundència del volum previst, que arribarà als 7- 8 metres a l’Avda. de l’Esport, i als 5 i 7 metres a l’Avda. Gironès i al carrer Almedinilla). El primer regal: sense perdre edificabilitat -la trasllada a l’altra illa- el promotor guanyarà uns 400 m2 d’aparcament i un major volum edificable.

- A la segona illa (R.Mas, Isabel Vilà, carrer del Roser i Avda. Gironès) acumularà l’edificabilitat que tenia en la primera, i on abans podia construir 3.487 m2 ara podrà construir 4.840 m2. No s’augmenta l’alçada de les edificacions, però sí la fondària edificable. El segon regal: el promotor també guanyarà metres quadrats d’aparcament (aconsegueix una major fondària de la planta soterrani que passarà de 16,5 a 24 mts) i els metres quadrats del sotacoberta passen a ser habitables.

Malgrat aquestes evidències, l’equip de govern s’entesta en dir-nos que estem equivocats, que el promotor en realitat és un dels reis d’Orient i que els regals els rebrà el poble en forma de llocs de treball i promoció del comerç local. Sembla mentida, després de tants anys, que aquesta cantarella encara serveixi per fer les coses de qualsevol manera i continuar fent negoci!

LES LLARS D'INFANTS A LLAGOSTERA

L’Ajuntament de Llagostera posarà en funcionament aquest curs la nova llar d’infants El Niu. A Llagostera ara disposarem d’un total de 214 places. Com pot ser que tot i això, algunes famílies no estiguin del tot contentes? Doncs segurament perquè les coses no s’han fet com hauria estat desitjable.

A Llagostera s’obrirà la porta d’un nou edifici, però de cap manera la d’una nova llar d’infants. No ha ofertat places de P2. No disposarà de directora pròpia, ni de consell de participació, ni d’AFA. No serà autònoma, serà una “sucursal de la llar d’infants el Carrilet”. No disposarà dels mateixos serveis de que disposa el Carrilet (servei bon dia i menjador).

Això ha provocat una situació del tot surrealista: Hi ha famílies que viuen a prop de la Llar el Carrilet però, com no necessiten el servei bon dia i el servei de menjador, hauran d’anar al Niu. N’hi ha que viuen a tocar el Niu però, com tenen necessitat del servei de menjador i del servei bon dia, hauran d’anar al Carrilet. D’altres, pel fet de no oferir el servei de menjador al Niu i no haver prou places al Carrilet, es quedaran sense menjador.

Malgrat dir que tot es deu a la crisi, no sé exactament quines són les seves raons. Per això acabo la meva carta amb una pregunta: es podia haver fet millor? clica aquí

                                                                            Isabel Miquel

L'APARCAMENT A LLAGOSTERA

En els darrers anys a Llagostera,  com a la resta de municipis, s’ha incrementat el número d’habitants i el número de vehicles per habitant. Els hàbits de comportament també es modifiquen, i ara hem d’anar a tot arreu amb el vehicle encara que només sigui per fer un centenar de metres. Més població, més cotxes, nous hàbits, més transit i més necessitat d’aparcament. Sorgeix així la necessitat de guanyar espais pels vianants, d’ordenar l’aparcament, d’implantar zones blaves i habilitar aparcaments públics.

Pel que fa a aquesta darrera actuació, l’habilitació de zones públiques d’aparcament, va ser un tema debatut pel ple de l’ajuntament ara fa poc més d’un any i mig (gener 2009): el grup municipal d’ICV-EUIA va proposar que s’iniciessin gestions amb diferents propietaris per aconseguir espais per aparcar. La negativa de l’equip de govern va sorprendre a tothom davant una necessitat evident. Avui el govern de convergència ja ha donat compliment a aquella moció, tot i desestimar-la, i el poble disposa de mes de 15.000 metres quadrats d’aparcament públic. Tema resolt? Ni parlar-ne!

Cal donar a conèixer diversos aspectes que són substancialment millorables:

• Disposar d’aquests espais costa anualment a l’Ajuntament més de 13.000 €. En la majoria dels casos el tracte amb el propietari ha estat correcte, i consisteix en fer-se càrrec de la contribució del terreny, però en un cas en concret –Can Gandol- l’opció ha estat l’arrendament. Una despesa excessiva segons el nostre parer.
• La major part de l’espai està infrautilitzat. Amb prou feines s’utilitzen 4.000 metres quadrats, i aquests tenen poca afluència de vehicles.
• No s’aprofita l’aparcament de davant de Can Cassoles per ordenar l’aparcament del carrer Pau Casals i del passeig Romeu, per prohibir l’aparcament al costat de la riera Gotarra, per evitar la perillosa coincidència de cotxes i bicicletes a la via verda, etc
• No s’aprofiten els aparcaments del carrer Marina, entrant al poble a l’esquerra, i de Can Badosa, al carrer Panedes amb Baixada de la Costa, per ordenar l’aparcament dels carrers Panedes, Lacustària i de part del nucli antic.
• No s’aprofita l’aparcament del carrer Santiago Rusiñol per ordenar l’aparcament de part del nucli antic i convertir aquest espai en una illa de prioritat invertida (prioritat del vianant), restringint el transit excepte pels veïns de la zona i els usuaris dels diversos equipaments.

Reclamem a l’Ajuntament que amortitzi la despesa, que millori la senyalització i que aprofiti l’espai que disposem per implantar mesures de mobilitat sostenible,  per guanyar espai pels vianants i pels usuaris de la bicicleta i per ordenar el transit rodat de vehicles.

LES RETALLADES TAMBÉ AFECTARAN A LES PERSONES EN SITUACIÓ DE POBRESA

Amb l'excusa "d'evitar el frau i destinar els recursos disponibles a les persones que realment necessiten d’aquest ajut" CIU estén les retallades socials a les persones que pateixen una situació de pobresa i exclusió social. D’entrada sobta que no siguin tan contundents en evitar el frau dels que més tenen, dels que gaudeixen d’una situació de riquesa i de preeminència social. Contrasta el zel del govern convergent, per no perdre un euro en la gestió d’aquestes prestacions, amb la condescendència del mateix govern per estalviar impostos als potentats.

Lluny de garantir el cobrament de la renda mínima d’inserció (RMI) – coneguda popularment com a PIRMI – a totes les persones beneficiàries, la campanya de revisió que han posat en dansa aprofitant la canícula del mes d'agost, i amb total nocturnitat i traïdoria, posa en risc la subsistència de moltes persones.

No són creïbles les declaracions del govern en el sentit que la seva voluntat és que les retallades no arribin a les persones en situació de pobresa i exclusió. Si el pressupost de 2011 ha incrementat la partida no és per cap altre motiu que per les catastròfiques conseqüències d’una crisi econòmica que cada vegada deixa a més persones a la cuneta.

 

Les mesures adoptades pel govern de la Generalitat responen més a la voluntat de retallar aquest servei, de tancar l'aixeta, que al fals pretext d’ajustar la RMI a la seva finalitat original i evitar qualsevol escletxa de frau. Només cal veure quins han estat els canvis introduïts a la  normativa i quina ha estat la forma de portar-los a terme.

Compartim que cal reforçar les mesures d’inserció i potenciar les empreses d’inserció com a element clau de les polítiques actives, però això no es pot fer posant en risc la fràgil situació en la que viuen les persones beneficiàries d’aquesta prestació.

La Generalitat va crear aquesta Renda Mínima d’Inserció el 1990 amb l’objectiu de pal·liar situacions de pobresa i exclusió social i condicionada al compliment de mesures d’inserció social i/o laboral. Ara el govern de CIU aprofita la conjuntura i imposa les seves prioritats polítiques.

Les limitacions pressupostàries, la necessitat de contenció en la despesa i de reducció del dèficit, mai haurien de servir d'excusa per retallar la renda mínima d’inserció.

PER QUÈ VOLEM EL CENTRE CULTURAL?

Fa pocs dies ha entrat en funcionament la nova biblioteca municipal Julià Cutiller. Es tracta d’un nou espai, més ampli i lluminós, amb més volums i CDs, amb un millor servei i el mateix tracte amable de les professionals que la gestionen. S’ubica a la planta baixa de la que va ser l’antiga fàbrica de suro d’en Ricardo Roig, al carrer Ganix, i és tot un luxe del que podrem gaudir els llagosterencs i les llagosterenques.

Properament també es posarà en funcionament el nou observatori astronòmic, la cirereta del nou equipament, que de ben segur obrirà els nostres ulls a l’univers i donarà a conèixer el nostre poble arreu.

L’edifici que els acull, després d’un llarg procés d’obres de quatre anys, estava cridat a convertir-se en un dels centres generadors de la cultura i l’educació al nostre poble, millor dit, a les nostres comarques. A la planta pis d’aquest equipament estava previst fer un centre cultural, amb un espai polivalent i quatre aules per realitzar, de forma centralitzada, moltes de les activitats organitzades pel consistori i les entitats locals. D’aquesta manera es preveia resoldre velles necessitats i acollir nous serveis, aprofitant les sinèrgies i la interacció que es crearien al compartir un mateix espai físic. El centre cultural havia de donar resposta a les noves demandes en les millor condicions, i per això es volia disposar d’un espai amb un alt estàndard de qualitat i una òptima adequació de les seves instal·lacions. El nou centre cultural hauria acollit els cursos de formació per joves i adults, i hauria facilitat l’accés a les noves tecnologies.

El nostre poble hauria disposat així de tres equipaments de referència, el Centre cultural pel que fa a les activitats de caràcter docent i cultural, el Casino llagosterenc pel que fa a les arts escèniques (teatre, música, dansa, etc), i el Casal parroquial pel que fa a l’esbarjo estiuenc i a les activitats d’esplai i de lleure.

L’equip de govern de CIU sempre ha dit que ells mai haguessin fet una biblioteca nova (per què l’hem de fer, quan ja en tenim una? Es preguntaven en la seva publicació “Parlem-ne” de l’any 2006). Si s’ha fet ha estat perquè era un projecte molt elaborat, en el que es venia treballant des de l’any 2001, estava pràcticament adjudicat, i disposava d'una subvenció de 800.000 € que perillava si no s'hagués fet.

Ara CIU ha optat per cedir l’espai que havia d'acollir el centre cultural a la Fundació privada Ramon Noguera -la mateixa que disposa d’un pis al carrer Barceloneta- per a que faci un centre ocupacional. L’objectiu és lloable, però la decisió és totalment errònia. L’equip de govern planteja un fals dilema: centre cultural o centre ocupacional? quan tots dos eren possibles. Es podria haver buscat un altre espai per la Fundació, com ara els antics pisos dels mestres al mateix carrer Barceloneta, avui infrautilitzats, però s’han estimat més cedir aquest espai i donar-li un ús privatiu durant els propers 25 anys, privant-nos així a tots els llagosterencs d’un espai que hauria estat l’enveja dels pobles veïns.