EL FUTBOL A LLAGOSTERA (1a part)

Amb la voluntat de resoldre una demanda històrica, el govern de l’Entesa va redactar els projectes d’obres i de gestió del camp de futbol de gespa artificial, i va sol·licitar la corresponent autorització i subvenció al Consell Català de l’Esport (en aquell moment dirigit per responsables del PSC). En aquella primera ocasió la sol·licitud va ser desestimada, amb una sospitosa decisió política que va deixar a un sol punt de la subvenció el projecte de Llagostera.

Posteriorment, amb el canvi de govern, CiU i IxLL varen acabar fent el camp de futbol de gespa artificial amb un cost de 856.606 € i sense disposar de subvenció. En els darrers anys s’han realitzat altres inversions complementàries, per un valor aproximat de 100.000 €, que fan que la inversió total del consistori en el camp de futbol volti el milió d’euros.

A finals del 2010 un acord de col·laboració entre la Generalitat i la Diputació de Girona atorgava subvencions a 29 municipis gironins per a obres de construcció i condicionament d’equipaments esportius (entre aquests a 12 camps de futbol). Novament el nostre municipi quedava exclòs, segons el nostre alcalde degut a una nova sospitosa decisió política (llavors sota la responsabilitat d’ERC).

La nostra formació política és partidària de millorar les instal·lacions esportives, i construir-ne de noves, però en el cas de les darreres inversions realitzades al camp de futbol, i a risc de semblar contradictoris, hem qüestionat la seva oportunitat política (no la seva conveniència). Per quins motius?

En primer lloc, en plena crisi econòmica, no es pot anar negant diners per la millora de serveis bàsics, com l’assistència social o les llars d’infants, i alhora fer inversions al camp de futbol.

En segon lloc, per afrontar una inversió d’aquest tipus s’ha d’aconseguir el suport econòmic d’altres administracions (subvencions), cosa que no ha passat malgrat l’enganyós cartell de la fotografia. I no val destinar-hi subvencions que no són específiques d’esports, perquè si es fa això, com ha passat amb els 18.000 € obtinguts de la Diputació de Girona, es sostreuen uns fons que s’haurien d’haver destinat a qüestions més prioritàries (serveis socials i altres serveis d’atenció a les persones).

Ara que governa el mateix partit a la Generalitat i a l’Ajuntament, ja no serveixen les excuses. Se’ns diu que no hi ha diners, però sorprenen les notícies que atorguen subvencions de mig milió d’euros a l’Ajuntament de Vilablareix per fer un camp de futbol, i a l’Ajuntament de Figueres per fer un camp de tir. És evident que hi ha diners per allò que es vol.

Per últim cal dir que tampoc té sentit continuar invertint en un camp de futbol (que és municipal recordem-ho), si el que motiva aquesta inversió és el primer equip (el futbol semiprofessional) i no el futbol de base; i si a més no s’hi veu la voluntat que aquest esport el puguin practicar els joves que ho vulguin, fins i tot els fills de famílies sense capacitat econòmica. Però aquest és un tema del qual parlarem un altre dia.

LA REHABILITACIÓ DE FAÇANES. Escrit publicat al "Butlletí de Llagostera abril 2012"

Quan l’Ajuntament va aprovar el pla especial del nucli antic (2003) ja ens imaginàvem com quedaria una vegada s’arrangessin les façanes. Avui el resultat és ben visible, i crec que tots coincidim a fer una valoració positiva. Però no hem de confondre el fi amb els mitjans. Gastar-se 1.075.000 € de l’erari públic per pintar façanes, quan estem passant per un dels moments econòmics més difícils dels darrers temps, no sembla que sigui el més assenyat.

Una cosa és que l’administració fomenti la rehabilitació amb petits incentius, amb una petita empenta, i que els particulars assumeixin la major part de la inversió. Una altra cosa molt diferent és que se subvencioni entre el 70 i el 100 % d’aquestes obres (entre el 70 i el 95% en la convocatòria oberta a particulars, i el 100% en el cas de “les cases barates”). No oblidem que els propietaris tenen el deure de conservar i rehabilitar els seus edificis, i que tots aquells que l’han complert no s’han pogut beneficiar d’aquesta actuació.

Podem entendre la satisfacció dels propietaris (a títol individual) que se n’han beneficiat, però des de la nostra responsabilitat en l’administració local (a títol col·lectiu) hem de denunciar públicament aquest despropòsit.

A banda de la quantitat global, per si escandalosa, no és acceptable que s’hagin donat subvencions :

• sense tenir en compte la capacitat econòmica dels propietaris: en alguns casos més que sobrada i coneguda;
• sense tenir en compte si es tractaven de vivendes desocupades (més de 20) i sense exigir el compromís d’introduir-les en el mercat immobiliari;
• sense tenir en compte si complien les mínimes condicions d’habitabilitat i sense exigir que es fessin les obres imprescindibles per tal que fossin habitables;
• sense tenir en compte si es tractava de segones residències;
• sense valorar si el seu estat de conservació ja era acceptable (més de 10);
• sense limitar-les a un sol edifici per persona: A set propietaris se’ls ha subvencionat la rehabilitació de dues cases, i a un la de sis. 
• sense posar un topall màxim: Vuit propietaris han rebut subvencions per una quantitat d’entre 20 i 26.000 €, i un de 89.745 €.
• sense excloure els locals comercials (la subvenció només es podia destinar a habitatges). S’ha arranjat les façanes d’un mínim de 6 locals.

L’administració dels diners públics ha de ser responsable i rigorosa, tant si provenen del mateix Ajuntament, com si provenen –com és el cas- d’una subvenció del Ministeri de vivenda. No ens serveix la justificació que així s’ha donat feina a empreses locals. També n’hauríem donat si haguéssim destinat la subvenció a una nova fase del pla d’accessibilitat, com varen fer els Ajuntaments de Vic i Tortosa (que varen signar el conveni el mateix dia que l’ajuntament de Llagostera), a la prolongació del carrer Lacustària, o a la promoció d’habitatge de protecció oficial.

Als excessos realitzats per diverses administracions en l’època de bonança: línies de tren d’alta velocitat pràcticament sense passatgers, com la de Toledo-Cuenca-Albacete; aeroports sense permisos i sense vols, com el de Castelló; autovies sense cotxes, etc, hi podem afegir ara, en plena crisi econòmica, la barra lliure en la rehabilitació de façanes al nucli antic de Llagostera.

LA REHABILITACIÓ DE LES FAÇANES AL NUCLI ANTIC, EL MILLOR EXEMPLE DE LA POLÍTICA D’HABITATGE DE L’EQUIP DE GOVERN

 Detall d'un dels habitatges rehabilitats. S'observa a través de 

la finestra sense vidres, el sostre ensorrat i apuntalat.

Qualsevol equip de govern responsable, davant la necessitat bàsica dels seus veïns i veïnes de disposar d’un habitatge, prioritzaria la resolució d’aquest problema i hi abocaria diners i esforços.

A Llagostera hem tingut una magnífica oportunitat d’incidir en aquest tema, un conveni amb el Ministeri de vivenda que ens donava una subvenció d’1 milió d’euros. Però, a diferència del que han fet altres municipis, aquí es varen estimar més destinar-los a qüestions estètiques i paisatgístiques, a rentar la cara al poble.

Sí. En plena crisi econòmica l’Ajuntament de Llagostera ha destinat 1.075.000 € a pintar façanes: prop de 600.000 €  l’any 2010, i de 500.000 € l’any passat. I ho ha fet subvencionant, en la meitat dels casos el 100% de l’actuació, i en la resta del 70 al 95%. I ho ha fet donant subvencions de forma indiscriminada: tan era que els habitatges estiguessin buits com habitats; tan era que complissin, o no, condicions d’habitabilitat; tan era que tinguessin, o no, barreres arquitectòniques; tan era que es tractés d’un habitatge principal com d’una segona residència; etc.

L’excel·lentíssim ajuntament no ha demanat res a canvi. Als propietaris dels, més de vint, habitatges buits que han estat subvencionats no els ha demanat el compromís d’incorporar-los al mercat immobiliari. Als propietaris dels habitatges que han estat subvencionats sense tenir les condicions mínimes d’habitabilitat i solidesa (número indeterminat) tampoc els hi ha exigit, incomplint així l’article 9 de les bases reguladores de les subvencions.

Ara Llagostera ja està "guapa", com pregonava el nostre alcalde, i els turistes ja poden venir a passejar-se pels nostres carrers. Tot està a punt. Tot i que en alguns casos ens faci pensar en l’escenari de cartó pedra dels espagueti westerns. Només caldria una darrera cosa: que l'ajuntament suggerís als propietaris dels habitatges buits que deixessin la persiana mig baixada com si hi visqués algú, i als propietaris de les vivendes no habitables que tanquin portes i finestres perquè no es vegi l’interior. No fos cas que se’ns veiés el llautó.   

EL DRET A L'HABITATGE A LLAGOSTERA

 

Avui dilluns (5 de març) s'ha fet el sorteig de les darreres 18 vivendes del sector Ganix (3 estaven adjudicades). Ha plogut molt des que el govern d’Entesa va iniciar els tràmits per tirar endavant aquesta promoció, i la de 46 habitatges més, ja adjudicats. Llavors, enmig de la bombolla immobiliària, el principal objectiu era facilitar la compra a un preu inferior al del mercat lliure, del tot inaccessible per a moltes butxaques.

Després el panorama es va girar com un mitjó. Fa tres anys el grup municipal d’ICV-EUiA va proposar que es donés continuïtat a aquella política pública d’habitatge que volia prevenir l’exclusió social residencial. La resposta de l’equip de govern de CiU va ser decebedora.

Ara els bancs deneguen els préstecs. Molta gent ha perdut la feina i l’impagament de la hipoteca o del lloguer ha comportat també la pèrdua dels seus habitatges. Tots coneixem algun veí o veïna que ha patit el trauma del desnonament.

Es calcula que el 62% de les famílies de Llagostera no pot accedir als habitatges de renda lliure: el 35% podria accedir a HPO de compra; el 13% a HPO de lloguer, i el restant 14% no pot accedir a cap tipus d’habitatge de protecció oficial.

Davant d’això, hom esperaria que l’aprovació –en el darrer ple de l’Ajuntament- d’un Pla local d'habitatge aportés solucions a curt i mitjà termini. Res més lluny de la realitat. Després que la seva tramitació es tanqués en fals per justificar una subvenció, el pla aposta per deixar en mans del mercat immobiliari la satisfacció d’aquest dret bàsic. Segurament és conseqüència que només s’hagi demanat l’opinió a les empreses immobiliàries, les constructores, els promotors i les entitats financeres. I a la gent del carrer?

El nostre grup va votar en contra del Pla local d’habitatge. És més n'ha impugnat l'aprovació. L’equip de govern s’hi podrà repensar, tindrà una nova oportunitat. Esperem que rectifiqui, ens hi juguem massa.

ELS EFECTES COL·LATERALS DEL NOU TANATORI

Queda lluny l’enquesta que l’Entesa va fer per trobar la millor ubicació pel futur tanatori municipal. Realitzada a finals del mandat (2003-2007) només va servir per a que la resta de formacions polítiques assumissin la proposta com a pròpia i l’integressin en els respectius programes electorals.

Queda lluny també, fa tres anys, la moció que el grup municipal d’ICV-EUIA va presentar al ple per construir el tanatori a l’Av. Canigó (davant la zona verda del sect. Fonollerons). La moció va ser rebutjada però va esperonar el govern municipal a prioritzar aquesta actuació i a descartar la idea inicial de situar-lo dins el sector SUD-12 (nou sector industrial).

Avui el tanatori ja és una realitat i la població de Llagostera disposarà per fi d’un servei que era del tot necessari. No cal dir que la sala de vetlles de la Residència geriàtrica J.Baulida oferia un servei molt precari. La millora doncs és inqüestionable, però això no ens impedeix manifestar que algunes coses no s’han fet prou bé, que el fi no justifica els mitjans, i que el resultat podria haver estat molt millor:

1. La ubicació no ha estat la més encertada.
2. El nou carrer d’accès no respecta el planejament municipal i no s’ha tramitat el corresponent projecte d’urbanització.
3. S’ha aprofitat la concessió d’aquest servei per acomiadar un treballador de la brigada municipal i per augmentar les taxes del servei de cementiri.

LA PLANIFICACIÓ EN LA POLITICA LOCAL. Escrit publicat al "Butlletí de Llagostera. gener 2012"

Planificar i elaborar projectes, o improvisar i anar fent? Tot i que la resposta pugui semblar òbvia, no ho és per a tothom. Des d’Alternativa per Llagostera considerem que la primera opció és l’encertada, sempre que es faci aplicant un mínim criteri lògic.  Només així es pot garantir una bona gestió i encert en la priorització de la despesa. A més, la tramitació de plans i projectes permet incorporar les aportacions d’entitats i particulars.

Posem un exemple: les obres del teatre Casino Llagosterenc. En els darrers anys l’Ajuntament ha realitzat diverses inversions en el teatre, sense disposar d’un projecte global que inclogués totes les obres que calia fer. El grup municipal d’ICV-EUiA venia reclamant que es redactés un projecte bàsic, com a pas previ i necessari pel seu definitiu acondicionament. D’aquesta manera s’haurien definit les obres a fer i es podria haver  ordenat l’execució per fases. És fàcil d’entendre: Si a casa nostra volem fer obres de rehabilitació, el primer que farem será encarregar un projecte. És més, el mateix Ajuntament ens l’exigirà.
Finalment l’equip de govern ha realitzat una important actuació (156.000 €) sense disposar de projecte bàsic. No negarem que suposa una visible millora, i que podrem seguir utilitzant el teatre durant uns quants anys. Però continuem mantenint que s’hauria d’haver pensat en el llarg termini per poder disposar d’un equipament modern i preparat per acollir espectacles en les millors condicions. Calia un projecte que contemplés l’accés independent a l’escenari per descarregar i carregar materials, nous vestidors, nous lavabos, l’ampliació de la caixa escènica, la renovació del sistema de climatització, d’imatge, so i llums, les corresponents mesures de seguretat i prevenció d’incendis, etc.

L’equip de govern va rebutjar la nostra proposta al·legant que no volia gastar diners en papers, en un projecte faraònic que dificilment seria realitzable. Ja vàrem escoltar aquests mateixos arguments quan l’Entesa va fer els projectes del nucli antic i del centre cultural, i avui -pocs anys després- són una realitat.

Podem entendre que el govern municipal vulgui anar per feina, però les presses mai són bones, menys encara si representa saltar-se passos imprescindibles. En són altres exemples els arranjament de dos trams del carrer Ganix, davant la llar d’infants i el centre cultural, que també s’han fet sense projecte, sense pensar en el conjunt del carrer, i sense tenir en compte l’opinió dels veïns.

La veritat és que el govern municipal és desconcertant: quan haurien de fer un projecte no el fan, i quan no el necessiten el fan, com va passar amb l’avantprojecte del segon pavelló poliesportiu (amb un cost de 27.000 €, i essent conscients que no rebrien cap subvenció, cosa que el feia inviable), o amb els nous projectes del Niu i del passeig Pompeu Fabra (es van gastar 46.000 i 11.000 € respectivament, quan l’Ajuntament ja disposava de projectes per aquestes dues actuacions).

Molta gent pensa que els debats en la política local són artificials i que responen a interessos partidistes. Aquest posicionament és alentat per aquells que, per evitar la contraposició d’idees, mantenen que si no penses com ells és perquè fas “politiqueig”. I és que …“no hi ha pitjor sord que qui no vol escoltar”.

LA BRIGADA MUNICIPAL I EL TARANNÀ DE L'EQUIP DE GOVERN

Fa pocs dies els treballadors de la brigada municipal van rebre una comunicació de l’alcalde on se’ls comunicava la decisió de modificar-los l’horari laboral. En resum, se’ls diu que a partir del 15 de febrer treballaran mitja hora menys al dia (de dilluns a divendres) i, a canvi, hauran de treballar obligatòriament 8 hores un cap de setmana al mes (4 hores en dissabte i 4 en diumenge). Per cap de setmana treballat (i d’acord amb el conveni col•lectiu vigent) rebran una retribució compensatòria de 30.05€.

En la comunicació s’esmenten les causes que porten l’alcalde a prendre aquesta mesura, i entre aquestes causes hi ha (com no podia ser d’altra manera!) la crisi econòmica i la contenció de la despesa. Un cop més, sembla que la crisi és la gran excusa per dur a terme determinades polítiques per retallar drets, aquest cop els drets dels treballadors. A més, en aquesta comunicació es fa referència a tot un seguit d’articles de l’Estatut dels Treballadors i del Conveni Col•lectiu dels Empleats Públics de l’Ajuntament de Llagostera per tal de justificar que l’Ajuntament està legitimat per tirar endavant aquestes modificacions .

Hom pot pensar que, efectivament, és lògic que la brigada municipal treballi els caps de setmana ja que tot sovint a la nostra vila s’organitzen festes i d’altres activitats que ho requeririen. Sobre aquest punt res a dir. Hi estem d’acord. 

Però hi ha certs aspectes que no podem compartir. Per exemple, amb aquesta modificació s’equipara una hora de treball realitzada en jornada intersetmanal amb una hora realitzada en cap de setmana, com si valgués el mateix per als treballadors. D’acord amb el conveni col•lectiu les hores extraordinàries realitzades en cap de setmana valen el doble que una hora normal. Això no és per cap altra cosa que per demostrar que, en efecte, als treballadors no els és el mateix treballar entre setmana que durant el cap de setmana. I amb aquesta pretesa modificació, aquesta distinció queda eliminada d’una atacada.

A parer nostre, es podrien haver buscat altres alternatives perquè hi hagi servei de la brigada en cap de setmana, per exemple, parlant amb els treballadors de la brigada que sí estarien disposats a treballar durant els caps de setmana, o recol•locant el treballador que feia tasques al cementiri i que ha estat acomiadat. Així, l’Ajuntament predicaria amb l’exemple i crearia ocupació. O si no, com que a partir d’ara el servei de jardineria de l’Ajuntament de Llagostera s’externalitza, per cert amb un cost molt superior (61.500 €) al que es pretén estalviar en hores extraordinàries, potser un parell de persones s’haurien pogut recol•locar en aquestes tasques. I si finalment cap d’aquestes recol•locacions no fos possible i se seguissin mantenint les necessitat de treballar els caps de setmana, potser caldria explorar la possibilitat econòmica de contractar algú per treballar només durant els caps de setmana i/o festius.

El que és realment greu en tot aquest afer, i fins i tot de dubtosa legalitat, és que la decisió hagi estat unilateral per part de l’Ajuntament. Com esmentàvem abans, en la comunicació es fa referència a tot un seguit d’articles de l’Estatut dels Treballadors i del Conveni Col•lectiu per avalar les modificacions. Però el que s’obliden de dir (ves quina casualitat!) és que qualsevol modificació que es vulgui fer sobre l’horari de treball ha de ser fruit d’una negociació i del pacte a què han d’arribar l’empresa, és a dir l’Ajuntament, i els treballadors, representats o bé pel comitè d’empresa o bé, en el cas que no n’hi hagués (com és el cas de Llagostera on el comitè d’empresa va dimitir en el seu dia) amb una representació dels treballadors. Però els seus drets han estat vulnerats i l’equip de govern, en aquest cas, ha actuat sense cap tarannà dialogant. 

No, no ens agraden les seves maneres. Es pot parlar de qualsevol cosa, negociar i arribar a acords. Segur que els treballadors afectats haguessin estat ben disposats a parlar del tema i de ben segur que s’hagués arribat a una solució consensuada. Perquè al final, són les dues parts les que s’han de posar d’acord, més enllà de les nostres pròpies consideracions. Aquesta manera de fer de l’equip de govern no ens agrada. En absolut.