LA REHABILITACIÓ DE LES FAÇANES AL NUCLI ANTIC, EL MILLOR EXEMPLE DE LA POLÍTICA D’HABITATGE DE L’EQUIP DE GOVERN

 Detall d'un dels habitatges rehabilitats. S'observa a través de 

la finestra sense vidres, el sostre ensorrat i apuntalat.

Qualsevol equip de govern responsable, davant la necessitat bàsica dels seus veïns i veïnes de disposar d’un habitatge, prioritzaria la resolució d’aquest problema i hi abocaria diners i esforços.

A Llagostera hem tingut una magnífica oportunitat d’incidir en aquest tema, un conveni amb el Ministeri de vivenda que ens donava una subvenció d’1 milió d’euros. Però, a diferència del que han fet altres municipis, aquí es varen estimar més destinar-los a qüestions estètiques i paisatgístiques, a rentar la cara al poble.

Sí. En plena crisi econòmica l’Ajuntament de Llagostera ha destinat 1.075.000 € a pintar façanes: prop de 600.000 €  l’any 2010, i de 500.000 € l’any passat. I ho ha fet subvencionant, en la meitat dels casos el 100% de l’actuació, i en la resta del 70 al 95%. I ho ha fet donant subvencions de forma indiscriminada: tan era que els habitatges estiguessin buits com habitats; tan era que complissin, o no, condicions d’habitabilitat; tan era que tinguessin, o no, barreres arquitectòniques; tan era que es tractés d’un habitatge principal com d’una segona residència; etc.

L’excel·lentíssim ajuntament no ha demanat res a canvi. Als propietaris dels, més de vint, habitatges buits que han estat subvencionats no els ha demanat el compromís d’incorporar-los al mercat immobiliari. Als propietaris dels habitatges que han estat subvencionats sense tenir les condicions mínimes d’habitabilitat i solidesa (número indeterminat) tampoc els hi ha exigit, incomplint així l’article 9 de les bases reguladores de les subvencions.

Ara Llagostera ja està "guapa", com pregonava el nostre alcalde, i els turistes ja poden venir a passejar-se pels nostres carrers. Tot està a punt. Tot i que en alguns casos ens faci pensar en l’escenari de cartó pedra dels espagueti westerns. Només caldria una darrera cosa: que l'ajuntament suggerís als propietaris dels habitatges buits que deixessin la persiana mig baixada com si hi visqués algú, i als propietaris de les vivendes no habitables que tanquin portes i finestres perquè no es vegi l’interior. No fos cas que se’ns veiés el llautó.   

EL DRET A L'HABITATGE A LLAGOSTERA

 

Avui dilluns (5 de març) s'ha fet el sorteig de les darreres 18 vivendes del sector Ganix (3 estaven adjudicades). Ha plogut molt des que el govern d’Entesa va iniciar els tràmits per tirar endavant aquesta promoció, i la de 46 habitatges més, ja adjudicats. Llavors, enmig de la bombolla immobiliària, el principal objectiu era facilitar la compra a un preu inferior al del mercat lliure, del tot inaccessible per a moltes butxaques.

Després el panorama es va girar com un mitjó. Fa tres anys el grup municipal d’ICV-EUiA va proposar que es donés continuïtat a aquella política pública d’habitatge que volia prevenir l’exclusió social residencial. La resposta de l’equip de govern de CiU va ser decebedora.

Ara els bancs deneguen els préstecs. Molta gent ha perdut la feina i l’impagament de la hipoteca o del lloguer ha comportat també la pèrdua dels seus habitatges. Tots coneixem algun veí o veïna que ha patit el trauma del desnonament.

Es calcula que el 62% de les famílies de Llagostera no pot accedir als habitatges de renda lliure: el 35% podria accedir a HPO de compra; el 13% a HPO de lloguer, i el restant 14% no pot accedir a cap tipus d’habitatge de protecció oficial.

Davant d’això, hom esperaria que l’aprovació –en el darrer ple de l’Ajuntament- d’un Pla local d'habitatge aportés solucions a curt i mitjà termini. Res més lluny de la realitat. Després que la seva tramitació es tanqués en fals per justificar una subvenció, el pla aposta per deixar en mans del mercat immobiliari la satisfacció d’aquest dret bàsic. Segurament és conseqüència que només s’hagi demanat l’opinió a les empreses immobiliàries, les constructores, els promotors i les entitats financeres. I a la gent del carrer?

El nostre grup va votar en contra del Pla local d’habitatge. És més n'ha impugnat l'aprovació. L’equip de govern s’hi podrà repensar, tindrà una nova oportunitat. Esperem que rectifiqui, ens hi juguem massa.

ELS EFECTES COL·LATERALS DEL NOU TANATORI

Queda lluny l’enquesta que l’Entesa va fer per trobar la millor ubicació pel futur tanatori municipal. Realitzada a finals del mandat (2003-2007) només va servir per a que la resta de formacions polítiques assumissin la proposta com a pròpia i l’integressin en els respectius programes electorals.

Queda lluny també, fa tres anys, la moció que el grup municipal d’ICV-EUIA va presentar al ple per construir el tanatori a l’Av. Canigó (davant la zona verda del sect. Fonollerons). La moció va ser rebutjada però va esperonar el govern municipal a prioritzar aquesta actuació i a descartar la idea inicial de situar-lo dins el sector SUD-12 (nou sector industrial).

Avui el tanatori ja és una realitat i la població de Llagostera disposarà per fi d’un servei que era del tot necessari. No cal dir que la sala de vetlles de la Residència geriàtrica J.Baulida oferia un servei molt precari. La millora doncs és inqüestionable, però això no ens impedeix manifestar que algunes coses no s’han fet prou bé, que el fi no justifica els mitjans, i que el resultat podria haver estat molt millor:

1. La ubicació no ha estat la més encertada.
2. El nou carrer d’accès no respecta el planejament municipal i no s’ha tramitat el corresponent projecte d’urbanització.
3. S’ha aprofitat la concessió d’aquest servei per acomiadar un treballador de la brigada municipal i per augmentar les taxes del servei de cementiri.

LA PLANIFICACIÓ EN LA POLITICA LOCAL. Escrit publicat al "Butlletí de Llagostera. gener 2012"

Planificar i elaborar projectes, o improvisar i anar fent? Tot i que la resposta pugui semblar òbvia, no ho és per a tothom. Des d’Alternativa per Llagostera considerem que la primera opció és l’encertada, sempre que es faci aplicant un mínim criteri lògic.  Només així es pot garantir una bona gestió i encert en la priorització de la despesa. A més, la tramitació de plans i projectes permet incorporar les aportacions d’entitats i particulars.

Posem un exemple: les obres del teatre Casino Llagosterenc. En els darrers anys l’Ajuntament ha realitzat diverses inversions en el teatre, sense disposar d’un projecte global que inclogués totes les obres que calia fer. El grup municipal d’ICV-EUiA venia reclamant que es redactés un projecte bàsic, com a pas previ i necessari pel seu definitiu acondicionament. D’aquesta manera s’haurien definit les obres a fer i es podria haver  ordenat l’execució per fases. És fàcil d’entendre: Si a casa nostra volem fer obres de rehabilitació, el primer que farem será encarregar un projecte. És més, el mateix Ajuntament ens l’exigirà.
Finalment l’equip de govern ha realitzat una important actuació (156.000 €) sense disposar de projecte bàsic. No negarem que suposa una visible millora, i que podrem seguir utilitzant el teatre durant uns quants anys. Però continuem mantenint que s’hauria d’haver pensat en el llarg termini per poder disposar d’un equipament modern i preparat per acollir espectacles en les millors condicions. Calia un projecte que contemplés l’accés independent a l’escenari per descarregar i carregar materials, nous vestidors, nous lavabos, l’ampliació de la caixa escènica, la renovació del sistema de climatització, d’imatge, so i llums, les corresponents mesures de seguretat i prevenció d’incendis, etc.

L’equip de govern va rebutjar la nostra proposta al·legant que no volia gastar diners en papers, en un projecte faraònic que dificilment seria realitzable. Ja vàrem escoltar aquests mateixos arguments quan l’Entesa va fer els projectes del nucli antic i del centre cultural, i avui -pocs anys després- són una realitat.

Podem entendre que el govern municipal vulgui anar per feina, però les presses mai són bones, menys encara si representa saltar-se passos imprescindibles. En són altres exemples els arranjament de dos trams del carrer Ganix, davant la llar d’infants i el centre cultural, que també s’han fet sense projecte, sense pensar en el conjunt del carrer, i sense tenir en compte l’opinió dels veïns.

La veritat és que el govern municipal és desconcertant: quan haurien de fer un projecte no el fan, i quan no el necessiten el fan, com va passar amb l’avantprojecte del segon pavelló poliesportiu (amb un cost de 27.000 €, i essent conscients que no rebrien cap subvenció, cosa que el feia inviable), o amb els nous projectes del Niu i del passeig Pompeu Fabra (es van gastar 46.000 i 11.000 € respectivament, quan l’Ajuntament ja disposava de projectes per aquestes dues actuacions).

Molta gent pensa que els debats en la política local són artificials i que responen a interessos partidistes. Aquest posicionament és alentat per aquells que, per evitar la contraposició d’idees, mantenen que si no penses com ells és perquè fas “politiqueig”. I és que …“no hi ha pitjor sord que qui no vol escoltar”.

LA BRIGADA MUNICIPAL I EL TARANNÀ DE L'EQUIP DE GOVERN

Fa pocs dies els treballadors de la brigada municipal van rebre una comunicació de l’alcalde on se’ls comunicava la decisió de modificar-los l’horari laboral. En resum, se’ls diu que a partir del 15 de febrer treballaran mitja hora menys al dia (de dilluns a divendres) i, a canvi, hauran de treballar obligatòriament 8 hores un cap de setmana al mes (4 hores en dissabte i 4 en diumenge). Per cap de setmana treballat (i d’acord amb el conveni col•lectiu vigent) rebran una retribució compensatòria de 30.05€.

En la comunicació s’esmenten les causes que porten l’alcalde a prendre aquesta mesura, i entre aquestes causes hi ha (com no podia ser d’altra manera!) la crisi econòmica i la contenció de la despesa. Un cop més, sembla que la crisi és la gran excusa per dur a terme determinades polítiques per retallar drets, aquest cop els drets dels treballadors. A més, en aquesta comunicació es fa referència a tot un seguit d’articles de l’Estatut dels Treballadors i del Conveni Col•lectiu dels Empleats Públics de l’Ajuntament de Llagostera per tal de justificar que l’Ajuntament està legitimat per tirar endavant aquestes modificacions .

Hom pot pensar que, efectivament, és lògic que la brigada municipal treballi els caps de setmana ja que tot sovint a la nostra vila s’organitzen festes i d’altres activitats que ho requeririen. Sobre aquest punt res a dir. Hi estem d’acord. 

Però hi ha certs aspectes que no podem compartir. Per exemple, amb aquesta modificació s’equipara una hora de treball realitzada en jornada intersetmanal amb una hora realitzada en cap de setmana, com si valgués el mateix per als treballadors. D’acord amb el conveni col•lectiu les hores extraordinàries realitzades en cap de setmana valen el doble que una hora normal. Això no és per cap altra cosa que per demostrar que, en efecte, als treballadors no els és el mateix treballar entre setmana que durant el cap de setmana. I amb aquesta pretesa modificació, aquesta distinció queda eliminada d’una atacada.

A parer nostre, es podrien haver buscat altres alternatives perquè hi hagi servei de la brigada en cap de setmana, per exemple, parlant amb els treballadors de la brigada que sí estarien disposats a treballar durant els caps de setmana, o recol•locant el treballador que feia tasques al cementiri i que ha estat acomiadat. Així, l’Ajuntament predicaria amb l’exemple i crearia ocupació. O si no, com que a partir d’ara el servei de jardineria de l’Ajuntament de Llagostera s’externalitza, per cert amb un cost molt superior (61.500 €) al que es pretén estalviar en hores extraordinàries, potser un parell de persones s’haurien pogut recol•locar en aquestes tasques. I si finalment cap d’aquestes recol•locacions no fos possible i se seguissin mantenint les necessitat de treballar els caps de setmana, potser caldria explorar la possibilitat econòmica de contractar algú per treballar només durant els caps de setmana i/o festius.

El que és realment greu en tot aquest afer, i fins i tot de dubtosa legalitat, és que la decisió hagi estat unilateral per part de l’Ajuntament. Com esmentàvem abans, en la comunicació es fa referència a tot un seguit d’articles de l’Estatut dels Treballadors i del Conveni Col•lectiu per avalar les modificacions. Però el que s’obliden de dir (ves quina casualitat!) és que qualsevol modificació que es vulgui fer sobre l’horari de treball ha de ser fruit d’una negociació i del pacte a què han d’arribar l’empresa, és a dir l’Ajuntament, i els treballadors, representats o bé pel comitè d’empresa o bé, en el cas que no n’hi hagués (com és el cas de Llagostera on el comitè d’empresa va dimitir en el seu dia) amb una representació dels treballadors. Però els seus drets han estat vulnerats i l’equip de govern, en aquest cas, ha actuat sense cap tarannà dialogant. 

No, no ens agraden les seves maneres. Es pot parlar de qualsevol cosa, negociar i arribar a acords. Segur que els treballadors afectats haguessin estat ben disposats a parlar del tema i de ben segur que s’hagués arribat a una solució consensuada. Perquè al final, són les dues parts les que s’han de posar d’acord, més enllà de les nostres pròpies consideracions. Aquesta manera de fer de l’equip de govern no ens agrada. En absolut.

EDIFICIS DE QUATRE PLANTES AL CARRER DE TOSSA

En el ple de l’Ajuntament del mes de gener, CiU i ERC han aprovat inicialment una modificació del planejament que permetrà construir diversos edificis de 4 plantes (PB + 3) a l’entrada del municipi pel carrer de Tossa. El nostre grup ha votat en contra al·legant que l’alçada d’aquestes construccions (13,90 m) és excessiva, com també ho és la quantitat d'habitatges que es podran construir en aquesta zona (100).

No estem d’acord que es permetin unes construccions que tindran un gran impacte visual, ja que se situen en un dels punts més elevats del nucli urbà, just al costat de les edificacions de dos plantes (PB + 1) del carrer de Tossa.
En aquesta zona, com a la major part del poble, l’alçada màxima hauria de ser de 3 plantes (planta baixa i dos pisos). Aquesta regla només ha estat superada en un cas, el dels edificis que rodegen la plaça de Catalunya, i hauria de continuar essent així.

El tema és més preocupant quan veiem la permissivitat de l’actual equip de govern, que ha donat llicència d’obres amb una interpretació més que dubtosa de l’alçada màxima. Només cal que us passegeu pels carrers Cadí i Rafel Mas per comprovar com es respecta el límit de planta baixa i dos pisos.

L’equip de govern justifica aquesta modificació dient que, d’aquesta manera, vol evitar l’expropiació dels terrenys de l’Av.de l’Esport. Cal recordar-li, però, que hi havia diners per fer-ho: la liquidació del pressupost del 2007 afectava un romanent de 4,2 M d’€ amb aquesta finalitat. Han reaccionat tard i malament, no han fet res fins al darrer moment i ara ja veurem com acaba.

Aquesta proposta no té cap justificació. La solució que es planteja no és bona i el que no es pot fer és "desvestir un sant, per vestir-ne un altre". Entre tots l'hem d'aturar.

AIXÍ ES DEFENSEN ELS INTERESSOS LOCALS?

El mes passat, l’equip de govern va aprovar inicialment el pressupost pel 2012. El nostre grup hi va votar en contra al·legant, entre altres motius, que el govern de CiU no defensa prou els interessos locals.

Tres són els motius que ens porten a fer aquesta afirmació: En primer lloc, perquè no incorpora bona part de les subvencions que ja tenim confirmades per part de la Generalitat. En segon lloc, perquè no s’ha aconseguit la corresponent aportació de la Direcció General de Carreteres per adequar, en la seva totalitat,  els carrers Panedes i Camprodon. I per últim, perquè el govern municipal està fent ben poca cosa per reclamar els diners que altres administracions ens deuen, i posa en tensió la tresoreria local.

Anem a pams:

• D’un total de 1.895.051 € de subvenció, el nou pressupost només inclou 788.000 €, és a dir un 41,5% del total. Recordem que per l’any 2012 el PUOSC va assignar a Llagostera 310.000 € i el Pla de barris 1.585.051 €. D’aquest només s’inclouen 110.000 € i 678.000 € respectivament. I la resta? Sabem perfectament quines són les limitacions pressupostàries, i que segons com es volgués incloure aquesta part de les subvencions l’Ajuntament es veuria obligat a aportar uns diners que no disposa d’entrada (per tal que el pressupost estigués equilibrat). És a dir, si -tal i com la junta de govern va acordar el passat 27 d’octubre- es volen destinar els 200.000 € del PUOSC al carrer Fivaller, que té un pressupost de 775.000 €, l’Ajuntament hauria de posar els 575.000 € restants. Si es volen incloure els 907.500 € del pla de barris, l’Ajuntament hauria de posar els 302.550 € restants.
  Hi ha una altra possibilitat, que consisteix a fer una modificació del pressupost –una vegada aquest estigués aprovat- i que els diners que necessita l’Ajuntament s’agafin del romanent de tresoreria (per dir-ho col·loquialment, dels nostres estalvis). Això seria perfectament factible si no fos pels problemes de tresoreria que tenim i que exposarem en el punt tercer. L’equip de govern es mostra condescendent amb el govern de la Generalitat i disposat a ajornar l’execució de les actuacions subvencionades. Segons el nostre parer aquest gest és més propi de qui defensa els interessos del seu partit, que de qui defensa els interessos del poble.

 

• Fa anys que es reclama el condicionament de la travessera de la C-65z al seu pas pel nucli urbà (carrers Panedes i Camprodon). Fruit d’aquesta demanda els treballs de redacció del projecte van finalitzar el juny del 2006 i, tot i que no incloïen una part de les obres que, essent de competència municipal, s’haurien d’executar al mateix temps, sí feia una previsió del que aportaria la Generalitat (500.000 €). El passat mandat va passar en blanc. Ara es disposa d’un projecte més complet i el consistori llagosterenc vol abocar-hi recursos del pla de barris. Només manca l’aportació del Departament de Territori i Sostenibilitat (Direcció General de Carreteres) per completar aquesta actuació. L’equip de govern manifesta la seva resignació davant la negativa de la Generalitat.

• Les administracions deuen a l’Ajuntament de Llagostera 2 M d’€. Com hem arribat a aquesta situació? Doncs perquè en els darrers anys l’Ajuntament ha anat executant obres aprovades en el Pla Únic d’Obres i Serveis, en el Pla de barris, en el Fons Estatal, i ha anat prestant serveis subvencionats. Això ha obligat el consistori a avançar els diners per fer front als corresponents pagaments, sense que a dia d’avui hagi entrat a la caixa bona part de les quantitats promeses i de les subvencions atorgades. En total, la Generalitat deu 1.700.000 €, l’Estat 158.000 €, la Diputació 135.000 € i el Consell Comarcal 57.000 €. No cal dir que aquest deute, que representa el 30 % dels ingressos corrents previstos pel proper any, provoca tensions de tresoreria i per això ens sorprèn que l’equip de govern es mantingui passiu. Ni una trista carta reclamant el pagament. De què serveix que tinguem regidors al Consell i a la Diputació? Per què no es reclama a la Generalitat i a l’Estat?

Per tal de provocar una reacció que corregeixi aquestes mancances, el grup municipal d’Alternativa per Llagostera ha presentat tres propostes perquè siguin debatudes en el proper ple ordinari:

1. Proposta al ple perquè l’Ajuntament presenti al·legacions al pressupost de la Generalitat pel 2012.
2. Proposta al ple per destinar els 200.000 € del PUOSC a l’adequació dels carrers Panedes i Camprodon l’any 2012, i per signar un conveni de col·laboració amb la Direcció General de Carreteres per l’execució i el finançament d’aquesta actuació.
3. Proposta al ple perquè l’Ajuntament reclami a la Generalitat, a la Diputació de Girona, al Consell Comarcal del Gironès i a l’Estat els diners que ens deuen.