RENUNCIES EN EL NOSTRE GRUP MUNICIPAL

                                            foto: Candidatura d'IC-EV a les eleccions municipals de 1995

En la darrera comissió informativa, el nostre regidor Lluís Postigo va comunicar que, en el ple d'aquest mes (previst pel dimecres dia 29) i coincidint amb l’equador d'aquest mandat presentarà la seva renuncia al càrrec de regidor. L'Esteve Barceló que és el següent a la llista renunciarà a substituir-lo. Tots dos s’han presentat a totes les eleccions municipals des de 1995, i han decidit que ja ha arribat l’hora de passar el testimoni. 

En el cas de l'Esteve, va ser tinent d’alcalde de l'equip de govern de l'Entesa (8 anys), assumint responsabilitats tan diverses com Educació, Cultura, Festes, Seguretat ciutadana i Esports. En el darrer mandat també va ser regidor (1 any i 8 mesos). En les dues candidatures de l’Entesa va ocupar el núm. 4, en les dues d’ICV-EUiA  el núm. 3, i en aquesta darrera d’AxLL anava com a núm. 2. En tots aquests anys, quan no ha estat regidor, ha participat activament en el treball dels diferents grups municipals.

En el cas d’en Lluís, el proper 17 de juny farà 18 anys que ostenta –de forma continuada- un càrrec de representació al consistori. En aquest període de temps ha estat alcaldable en cinc ocasions (2 per l'Entesa, 2 per ICV-EUiA i la darrera per AxLL), i Alcalde durant els vuit anys de govern de l’Entesa. 

Tots dos pensen que amb 10 i 18 anys a l'esquena, respectivament, -com a representants locals- sobren els arguments per deixar la política representativa. No cal dir que continuaran treballant pel poble i fent política municipal, ara exclusivament com a ciutadans...com a ciutadans compromesos. Des d’Alternativa per Llagostera sempre hem defensat que tots el veïns del poble fem política, no només pertanyent a un grup polític, si no col·laborant en una entitat, essent usuaris dels diversos serveis municipals, participant en els afers de la nostra comunitat, etc.

En els propers dies publicarem més novetats.

 

L'ANY 2012 EL GOVERN MUNICIPAL HA REALITZAT LA INVERSIÓ MÉS BAIXA DELS DARRERS SET ANYS

L’EQUIP DE GOVERN ACABA D’APROVAR LA LIQUIDACIÓ DEL PRESSUPOST DEL 2012 I ES POSA EN EVIDÈNCIA QUE LA INVERSIÓ EXECUTADA ÉS LA MÉS BAIXA DELS DARRERS SET ANYS (2006-2012). NO VA ARRIBAR AL MILIÓ D’EUROS (968.586 €), XIFRA QUE REPRESENTA UNA INVERSIÓ PER CÀPITA DE 118,74 € per habitant.

Algú podria pensar que, amb l’actual conjuntura econòmica, és lògic que la inversió baixi, però la veritat és que la situació econòmica del nostre consistori és força millor que la de la majoria d’ajuntaments de Catalunya, i això ens hauria de permetre obtenir uns millors resultats.

Per l’any 2012 disposàvem d’un pressupost per a inversions de 6,8 M d’€, del que només s’ha executat un 15% (14,17%). Si tenim en compte que es van incorporar al pressupost 2,5 M d’€ del romanent sabent que no es gastarien, el percentatge d’execució és del 22,5 %. Però el que és rellevant no és tan el baix percentatge d’execució com l’escassa inversió realitzada. A què ha estat deguda?

En primer lloc a la incapacitat de l’equip de govern per executar la urbanització del sector PAU-2 (la connexió de la zona del Mas Sec amb el centre urbà). Aquesta inversió té un pressupost de 2,5 M d’€, està previst que l’assumeixin integrament els veïns mitjançant quotes urbanístiques, i es ve arrossegant pressupost rere pressupost des de l’any 2009. Nosaltres seríem partidaris que es realitzés per fases, atesa la necessitat estratègica de prolongar l’Av. Canigó fins el carrer Almogàvers. Si l’equip de govern considera que no és el millor moment per afrontar una inversió com aquesta, per què l’ha tornat a incloure en el pressupost del 2013?

En segon lloc a la mala gestió de l’equip de govern que no ha estat capaç d’executar dins del termini previst l’actuació del Centre d’interpretació de Can Caciques. Aquesta actuació té un pressupost de 300.000 €, disposa d’una subvenció que arribarà al 100 %, i estava previst que es fes l’any 2011.

En tercer lloc a la manca d’ambició de l’equip de govern que no afronta actuacions com l’arranjament del carrer Indústria i la urbanització del sector SUD-10 (Procap). Es tracta de dues actuacions finançades el 100% pels propietaris dels sectors, i tot i tractar-se d’inversions necessàries per adequar la nostra zona industrial i poder-la promoure, no es van incloure en el pressupost.

En quart lloc al nul èxit de l’equip de govern en les seves gestions perquè la Generalitat pagui la subvenció del Pla de barris. No ja la que tenim atorgada, si no només la que tímidament es volia avançar. Només s’ha executat un 41% del que s’havia inclòs en el pressupost del 2012, i això representa el 9 % del que preveia inicialment el Pla de barris per aquesta anualitat. Així doncs, continuen pendents la rehabilitació de la Casa de les vídues, l’adequació dels locals del carrer St. Antoni i la resta d’inversions del pla de barris.

El mateix decepcionant resultat ha obtingut en la reclamació de la subvenció del PUOSC per l’any 2012 (200.000 €), fet aquest que no deixa de sorprendre quan aquest mateix any la Generalitat ha acordat destinar 200 milions d’euros a una nova convocatòria pels anys 2013-2016.

Tot i disposar de romanent suficient i de subvencions concedides per una quantia de 1,75 M d’€ (entre pla de barris i PUOSC, per actuacions que s’havien de realitzar a Llagostera entre el 2009 i el 2012), l’equip de govern no ha pogut superar aquesta pobra xifra d’inversió.

Per altra banda també hem de recordar que continua pendent (des del 2007) l’expropiació dels terrenys, destinats a equipaments, de l’Av. de l’Esport, on l’equip de govern pretén ubicar una nova residència geriàtrica.

Tampoc sabem res de les obres de millora dels carrers Panedes i Camprodon, de si la Direcció General de Carreteres de la Generalitat de Catalunya aportarà o no la seva part. Recordem que per aquesta actuació l’Ajuntament ha fet una reserva de 1.071.000 €.

Per concloure hem de dir que la xifra més baixa d’inversió anual i per càpita, en els sis anys anteriors, la trobem en el darrer any de govern d’Entesa (2007), quan el pressupost per a inversions era de 9,1 M d’€ dels quals es varen executar 1,96 M d’€. En aquella ocasió la inversió per càpita va arribar als 268,63 euros per habitant, el que representa 2,26 vegades la quantitat invertida aquest 2012 pel govern de CiU.

PRESSUPOST 2013

Per què Alternativa ha votat en contra del pressupost de la corporació pel 2013? Resumim alguns dels aspectes que no han estat tinguts en compte:

Elaborar el pressupost de forma participativa.

La nostra formació està convençuda que hi ha una determinada manera de fer política, en l’àmbit local, que està condemnada a desaparèixer: aquella que no implica a la ciutadania en el procés de presa de decisions, en la gestió de l'àmbit públic. Reclamem una manera de fer política diferent, més democràtica, més  transparent, i que, sense donar falses expectatives, engresqui els nostres veïns.

Defensar els interessos locals per sobre dels interessos partidistes.

El Pla de barris de Llagostera preveia que la Generalitat aportés 3.750.000 € entre 2009 i 2013. Fins ara només n’ha aportat 700.000 €. Per què l’equip de govern no reclama la resta?

El Pla Únic d’Obres i Serveis de Catalunya (PUOSC) preveia que la Generalitat aportés 200.000 € l’any 2012. Per què l’equip de govern no els ha reclamat?

Prioritzar aquelles despeses que ajudin els nostres veïns a fer front a la crisi.

Els serveis socials. El pressupost de l’àrea de benestar social no arriba als 300.000 € (incloent partides del Pla de barris). Contrasta amb els 344.000 € de l’àrea d’esports, els 545.320 € de l’àrea de cultura i els 655.200 € de la Policia Local.

L’educació. No es té una visió global de l’educació, ni es fa una veritable formació per a les persones adultes.

L’habitatge. Encara no s’ha aprovat el pla local d’habitatge. Per què no s’actua per millorar les condicions d’habitabilitat? Per què no es fa res per evitar l’augment d’habitatges desocupats? Per què no s’ajuda les persones que estan en procés de desnonament? Això sí, el nou pressupost contempla una nova partida per pintar façanes.

L’ocupació. L’equip de govern no fa res per millorar la imatge de la zona industrial per tal que s’edifiquin les parcel·les buides i s’ocupin les naus desocupades. Per què no ha fet res per agilitar el desenvolupament del nou sector industrial SUD-12?

Rigor en la gestió econòmica.

Fa anys que reclamem que s’inclogui una tarifació social en les ordenances fiscals que tingui en compte la diversa capacitat econòmica dels nostres veïns, i que s’unifiquin els criteris (per exemple: no és lògic que, per accedir a determinats serveis, se subvencionin les persones foranes).

Racionalitzar la despesa (per exemple rebaixant el sou de l’arquitecte municipal: 5.741 €/mes, o prescindint del servei de premsa).

Abordar determinades actuacions.

Millorar la gestió i l’organització de la Policia Local. No cal que siguem un dels municipis amb més cobertura poblacional en matèria de seguretat pública (disposem de 2,22 agents per 1000 habitants quan a les comarques gironines la mitja és de 1,39).

Realitzar inversions com l’arranjament dels carrers Panedes i Camprodon, la urbanització del sector SUD-10, la urbanització del carrer Indústria, la connexió de l’Av. Canigó amb el carrer Almogàvers, etc.

Resoldre d’una vegada per totes la urbanització de Font Bona.

Adquirir finques per actuacions futures.

Reorganitzar els equipaments municipals per millorar els seus serveis.

Endegar polítiques d’igualtat de gènere, aplicar el Pla d’Acollida, etc.

EL PLA ESTRATÈTIG DE LLAGOSTERA (PDL): UN PRETEXT PER URBANITZAR CAN BOADA?

                                   vista panoràmica dels terrenys de Can Boada
 

Si algú pensava que el conveni signat, ara fa tres anys, pel nostre Alcalde, amb l’Incasòl i la societat mercantil “Agrícola Mas Boada S.L.”, propietaris dels terrenys de Can Boada, havia quedat en l’oblit, estava molt equivocat.

L’Ajuntament es va comprometre a promoure una modificació del planejament municipal per reclassificar els 578.428 m2 de Can Boada, i com anant de cares no se’n va sortir, ara va treballant discretament, sense fer gaire soroll, i quan menys ens ho esperem ens trobarem amb la sorpresa que això en realitat és una demanda de la població, i que ha estat fruit, ves per on, de la participació ciutadana.

Ja sabem que ara no és un bon moment per urbanitzar un nou sector, tampoc ho pretenen, però el que sí volen és anar preparant el terreny i avançar en la tramitació de la imprescindible modificació del planejament. Una vegada hagin superat aquest entrebanc ... serà com posar oli a un llum.

Seguint la línia privatitzadora del govern de CiU a la Generalitat (Aigües Ter-Llobregat, Tabasa, venda de patrimoni, etc) no ens hauria d’estranyar que volguessin vendre aquests terrenys per ingressar alguns euros que permetessin eixugar dèficit, i no cal dir que amb els papers arreglats és molt més fàcil trobar comprador.

En la tramitació del Pla estratègic de Llagostera ja s’han ficat les primeres cunyes i, per una banda es valora positivament “la disposició de terrenys on poder plantejar la ubicació d’activitat industrial (Can Boada)...on es possible el plantejament d’actuacions estratègiques importants”, mentre que per l’altra banda es comença a “plantejar la necessitat de superar les limitacions (dimensions i ubicació) del polígon industrial actual, apostant per la indústria com un sector determinant del desenvolupament local. El repte suposa: Plantejar modificacions en la planificació urbanística...”.

No és curiós?  Doncs encara ho és més que els documents d’aquest pla ni tan sols esmentin que el planejament municipal ja preveu una ampliació de l’actual zona industrial: el POUM –Pla d’ordenació urbanística municipal- preveu la urbanització de 36,2 noves hectàrees de sòl per a ús industrial (sectors SUD-11 i SUD-12).

Però, és clar, si en el seu dia ja van signar aquest conveni amb els propietaris, i es van comprometre en un sentit, per què ara s’haurien de molestar a analitzar quina és l’escassa activitat implantada en l’actual zona industrial? o quines activitats es podran ubicar en els nous sectors planificats? o quina mida tindran els solars dels nous sectors? Si la decisió ja està presa, i la conclusió és que la zona industrial és insuficient i ens impedeix crear riquesa al poble... Quin ha de ser el resultat del pla de desenvolupament local ? vídeo de Salvem Llagostera 

EL DRET A L'HABITATGE A LLAGOSTERA (2a PART)

                                            bloc d'habitatges buits a l'Av.Gotarra

Ara que, a tot el país, la demanda social per aturar els desnonaments està en el seu punt més àlgid, és fa més convenient que mai continuar reflexionant sobre com intentem solucionar la necessitat d’habitatge al nostre municipi. Continua el degoteig de famílies que no poden fer front al pagament de la hipoteca i que han de deixar la que ha estat la seva vivenda habitual. Continua augmentant el nombre de famílies que no pot accedir a un habitatge de propietat, i malauradament cada vegada són més les que tenen dificultats a pagar el lloguer.

La diagnosi del pla local de l’habitatge, que des de fa dos anys s’està tramitant, estima que l’any 2010 un 27% de la població del nostre municipi no podia accedir a la compra d’un habitatge de protecció oficial, i que un 14% no podia accedir a cap tipus d’habitatge de protecció oficial, ni tan sols en règim de lloguer.

Què ha fet l’equip de govern, en els darrers cinc anys, per solucionar aquestes mancances? Ha donat compliment al mandat de “solidaritat urbana” fixat per la Llei del dret a l’habitatge? Ha proposat solucions factibles per a tenir resultats a curt i mig termini? Doncs, no.

Després de forçar a l’equip de govern a tramitar un text refós del pla local d’habitatge, per les irregularitats en la seva tramitació, Alternativa per Llagostera, ha aprofitat un nou escrit d'al·legacions per denunciar que, passats cinc anys des de l’aprovació de la llei del dret a l’habitatge de Catalunya (2007), no s’ha fet res per complir amb el mandat de solidaritat urbana i aconseguir que, a finals d’aquest any, Llagostera disposi d’un total de 67 habitatges per destinar-los a polítiques socials.

Aquesta llei obliga que determinats municipis, entre els que es troba Llagostera, disposin a l’any 2027, d’un parc mínim d’habitatges destinats a polítiques socials (integrat per un 15% del habitatges principals), i també obliga a que cada cinc anys (el primer quinquenni es tanca a finals d’aquest any) compleixin aquest mandat. A finals d’aquest any Llagostera hauria de disposar de 67 habitatges (un 25% del dèficit de partida que es calcula en 268 habitatges, és a dir un 5% anual) per destinar-los a polítiques socials, i malauradament això no succeirà.

No diem que sigui fàcil, més en el context econòmic actual, però hi ha mesures que es podrien adoptar i que podrien permetre disposar d’habitatges de forma pràcticament immediata. Només caldria que el pla detectés un fet que és força evident, l’enorme quantitat d’habitatges que estan buits o desocupats. En el seu moment Alternativa va alertar que algunes dades del pla eren poc fiables, quan no errònies, i va proposar que es revisessin. La resposta de l’equip de govern totalment decebedora: no cal revisar res.

De veritat algú es creu que al nucli urbà de Llagostera hi ha 1.010 segones residències? I un total de 1742 a tot el terme municipal? Algú es pot creure que a Llagostera només hi ha 341 habitatges buits?

Amb l’objectiu de demostrar la falsedat d’aquestes dades, Alternativa per Llagostera ha realitzat un treball de camp (centrat a la urbanització de Can Gotarra i en els carrers Carrilet i Tossa) que constata que el Pla local conté dades errònies i per això, una vegada més, demana a l’equip de govern que rectifiqui. Si no es modifiquen aquestes dades, les propostes d’actuació del pla no seran prou encertades. Per exemple: mentre el pla diu que només hi ha 341 habitatges buits, nosaltres constatem que poden arribar al miler. Mentre el pla diu que hi ha 1742 segones residències, nosaltres constatem que aquestes no arriben al miler.

Intentar disposar d’alguns d’aquests habitatges buits o desocupats (molts en mans d’entitats bancàries i promotors) podria solucionar la necessitat més urgent de vivenda a Llagostera, i ens permetria aconseguir el desitjat objectiu de solidaritat urbana.

ACTE ELECTORAL D'ICV-EUiA A LLAGOSTERA

El 25 de novembre és el Dia Internacional contra la violència masclista. 

Tot i coincidir amb la jornada de les eleccions al Parlament de Catalunya, Alternativa per Llagostera vol col·laborar en la commemoració d'una data tan assenyalada en el calendari de la lluita feminista presentant una proposta al ple de l'Ajuntament, i aprofitant la campanya per reivindicar encara més els drets i llibertats de les dones. Per això us convidem a l'acte electoral que ICV-EUiA ha organitzat a LLagostera, amb la nostra col·laboració: "Cinè-fòrum La violència masclista no està en crisi".

LA ZONA VERDA DEL CARRER MAIENA

Històricament, el nucli urbà de Llagostera ve patint un dèficit de parcs, zones verdes i espais lliures.

En alguns sectors del nostre poble, el boom immobiliari ha solucionat aquesta mancança. Les zones de Ganix i Fonollerons en són bons exemples. Però en altres sectors ha passat tot el contrari, és el cas de la zona compresa entre els carrers Camprodon i Panedes i les rieres Banyaloques.

Aquesta zona, situada al nord del nucli urbà, molt lluny de on es concentra la major part dels espais verds de la població (al sud del nucli urbà), ha vist com en els darrers anys augmentava el nombre d’habitants. Els nous veïns s’han establert principalment en les promocions d’habitatges plurifamiliars que donen als carrers Tramuntana i Rosa dels Vents, a tocar la zona industrial, on aquesta necessitat s’ha fet més evident.

Les dues úniques zones verdes de la zona industrial no varen ser arranjades, pels seus promotors, en el moment d’urbanitzar:

-          l’espai verd del carrer Xaloc en realitat no és tal. Mai s’hauria d’haver comptabilitzat com a zona verda sinó com a zona fluvial.

-          L’espai verd situat entre els carrers Maiena i Gregal, era la pitjor parcel·la de la zona industrial perquè pràcticament només tenia accés pel carrer Gregal i molt probablement per aquest motiu es va destinar a zona verda.

El POUM va intentar esmenar el problema d’accessibilitat de la zona verda del carrer Gregal i va ampliar l’accés des del carrer Maiena, traslladant una parcel·la d’ús industrial. Després, en el mandat municipal (2003-2007), la iniciativa privada i el govern d’Entesa es varen posar d’acord en ampliar aquesta zona verda (fins 6.900 m2), millorar encara més el seu accés des del carrer Maiena, i arranjar-la.

En la sessió plenària de juliol de 2007 el govern de CiU va assumir la iniciativa de la proposta, pel seu interès públic, i va aprovar inicialment la modificació puntual del POUM que l’havia de fer possible.

Després de cinc anys en els quals ni govern local ni promotors han fet res, el nostre grup municipal ha presentat una proposta al ple demanant que continués la tramitació, que s’iniciés un procés participatiu, i que s’arrangés mínimament aquest espai perquè l'any que ve ja fos practicable. CiU va rebutjar la proposta al·legant que perjudicava a un propietari.