L'ENGANY DELS 120.000 €

Ara fa tres anys, l’Ajuntament de Llagostera i l’empresa Marcel Navarro i fills, S.L. varen signar un conveni en el qual l’Ajuntament es comprometia a tramitar una modificació puntual del POUM per facilitar l’ampliació de les instal·lacions que aquesta empresa té al veïnat de Bruguera per al triatge i la recuperació de residus. L’empresa, per fer participar la comunitat en les plusvàlues generades per l’increment del sostre edificable, es comprometia a pagar 120.000 € perquè es poguessin realitzar actuacions d’interès públic en el poble.

En la seva aprovació inicial, l’equip de govern es va felicitar per haver signat un conveni que “representava una injecció de recursos en un moment difícil” i es vanagloriava que s’havia “negociat molt bé per part de l’alcalde” (en paraules del llavors regidor d’Urbanisme, Sr. Galobardes). El grup municipal d’ICV-EUiA va ser l’única formació que hi va votar en contra i va manifestar els seus dubtes davant un conveni que es plantejava de forma “poc seriosa”, que era “poc concret” i que tenia “poques garanties per a l’Ajuntament”.

Anaven passant els anys i no teníem cap notícia dels 120.000 €. Ple rere ple anàvem preguntant quan cobraríem aquests diners i no vàrem rebre cap resposta satisfactòria per part de l’equip de govern. Fins que ens vàrem veure en l’obligació de presentar una proposta al ple per tal que s’exigís a l’empresa Marcel Navarro i fills, S.L. el pagament acordat. La proposta ha estat rebutjada  i, finalment, l’equip de govern s’ha tret la careta: No procedeix exigir el pagament dels 120.000 €! Ni tan sols ha calgut que l’empresa ho sol·liciti. L’excel·lentíssim Ajuntament de Llagostera ha actuat d’ofici.

Que potser ha canviat la legislació aplicable a aquest cas? Doncs no, en l’essencial és la mateixa. Per justificar-ho s’han escudat en un acord de la Comissió Territorial d’Urbanisme de Girona de juliol del 2010. D’ara fa dos anys! Un acord que varen aceptar sense remugar, sense interposar cap recurs en defensa dels interessos locals, sense fer el més mínim esforç per intentar cobrar aquests diners, per argumentar els motius que sustentaven el conveni signat. Per reblar el clau  ens diuen que el conveni havia quedat igualment sense efecte per aplicació d’una de les seves clàusules. Curiosament només queda sense efecte l’obligació de pagar de l’empresa, no pas la modificació del planejament. Si tan clar estava per què no ho varen dir ara fa dos anys quan es va aprovar definitivament aquesta modificació? Si tan clar ho tenien per què no ho deien quan nosaltres preguntàvem? Potser perquè l’únic que tenien clar era que no exigirien el pagament, i ara que nosaltres hem exigit una resposta…han buscat a corre-cuita els arguments.   

Malauradament el temps ha donat la raó als que dubtàvem de la bondat d’aquell conveni, als que sospitàvem de les veritables intencions de l’equip de govern i als que temíem que aquells diners mai ingressarien a les arques municipals. Finalment  s’han confirmat els pitjors vaticinis. Com volen que no desconfiem permanentment del que fa el govern de CiU!

ELS SERVEIS SOCIALS QUE VOLEM

En els darrers cinc anys la situació de crisi ha fet que moltes persones s’hagin vist obligades a demanar ajuda als serveis socials.

Els salvatges i continus retrocessos en matèria social, fruit entre d’altres de les retallades, estan afectant bàsicament la població treballadora i, especialment, els col·lectius més febles i vulnerables, que busquen solució als seus problemes en l’administració més propera, els ajuntaments. Una vegada més la primera porta que truquen és la dels serveis socials municipals. Aquests, mitjançant la cobertura de les necessitats personals bàsiques i socials, tenen com a finalitat garantir el dret de les persones a viure dignament durant totes les etapes de la vida.

Llagostera no és una excepció, i per això reclamem que s’hi esmercin tots els esforços. Per poder afrontar en condicions la dramàtica situació que pateixen moltes famílies del nostre municipi és del tot imprescindible que es realitzi un estudi detallat que analitzi la situació social i econòmica entre els estrats de la població més vulnerables, i que avaluï quines són les necessitats reals d’aquests col·lectius. Els tècnics municipals dels serveis socials haurien de ser els encarregats de fer aquesta tasca, basant-se en dades com la quantitat de gent aturada que hi ha al municipi, la que ja no percep cap prestació o subsidi, la que està afectada per un procés de desnonament... Són moltes les dades que s’haurien de tenir en compte, però dubtem que una enquesta aleatòria entre la població, que no podrà aportar dades focalitzades en la gent que més requereix d’aquests serveis, sigui la millor manera de fer-ho.

Estem convençuts que un cop avaluades les necessitats reals caldrà dotar els serveis socials de més recursos materials, humans i tècnics, cosa que necessàriament implica aportar els recursos econòmics suficients. 

El pressupost municipal del 2012 destina 265.000€ a partides de benestar social, mentre l’aportació al patronat municipal d’esports és de 287.000€, les partides per a la Policia Local sumen 600.000€ i les de cultura, festes i joventut compten amb 885.000€ de pressupost. Des del nostre punt de vista, les circumstàncies reclamen una distribució diferent de la despesa, posant en primer terme les necessitats dels nostres veïns i veïnes perquè els seus drets (almenys els socials) estiguin ben coberts. És de justícia dedicar doncs una partida suficient a cobrir aquests drets, i deixar de banda els invents, com ara la barra solidària, per intentar suplir les mancances del pressupost. Si no, acabarem confonent el dret als serveis socials amb la beneficència.

PARTICIPACIÓ CIUTADANA I TRANSPARÈNCIA

Llegim sorpresos al darrer número de la publicació “Informació municipal” (maig 2012) que la participació ciutadana és una realitat a la nostra vila. Ens venen que l’Ajuntament funciona de forma participativa, que aquesta “realitat” és nova, i que ha estat fruit de les actuacions exemplars realitzades per l’equip de govern.

Nosaltres no tenim aquesta percepció. En primer lloc perquè considerem que ens queda molt camí abans no puguem considerar-nos un ajuntament exemplar en aquesta matèria. En segon lloc perquè algunes de les actuacions que s’esmenten no són cap novetat i es realitzen des de fa anys (precs i preguntes al ple, e-suggeriments i suggeriments per la programació de la Festa Major). En tercer lloc perquè no poden posar com a exemple de participació ciutadana l’acte de presentació de l’avanç del pla local d’habitatge, en el qual només varen participar 7 persones (representants d’empreses constructores i immobiliàries), ni el procés d’aprovació del mateix pla, que ni tan sols s’ha posat a informació pública. No ens poden posar com a exemple de participació la sessió de retorn del taller “Llagostera, present i futur” en el qual només varen participar 27 persones, i que només va servir per justificar determinades polítiques preconcebudes.

Tampoc volem caure en la crítica gratuïta, i hem de reconèixer l’encert de ser presents a les xarxes socials i l’originalitat del “cafè amb l’Alcalde,” tot i ser una mesura més efectista que efectiva.  

Per comprovar si la nostra percepció està realment fonamentada rellegim “el Reglament de participació ciutadana de Llagostera”, i constatem que en els darrers cinc anys només s’ha constituït un nou consell sectorial (el de salut), amb un pobre balanç, i s’està creant el consell de joves. Mentrestant s’han deixat morir altres dos consells (el de patrimoni cultural i el d’electes). L’equip de govern també ha rebutjat les propostes per crear el consell social, el consell de sostenibilitat i el d’entitats. Pel que fa als consells territorials no només no n’han creat cap, sinó que tampoc han fet res perquè se celebri l’assemblea anual de la urbanització de Selva Brava.

És cert que s’han habilitat unes bústies per recollir propostes i suggeriments, tal i com preveu el mateix reglament i va demanar el grup d’ICV-EUiA aviat farà quatre anys; i també és veritat que volen realitzar diverses reunions per parlar del Pla estratègic. Però, com volen que ens creiem que actuen amb transparència si no estableixen quines són les regles de joc, quin tràmit es donarà a les propostes, les queixes i els suggeriments que faci la població (recordem en relació amb aquest tema que l’equip de govern va rebutjar una proposta per crear una comissió especial de queixes i suggeriments, tal i com contempla la normativa vigent i el mateix reglament de participació). No s’actua amb transparència quan no es vol reglamentar la participació ciutadana en l’elaboració del Pla estratègic. Seria una magnífica ocasió per crear el consell de promoció econòmica previst al Reglament, i posar negre sobre blanc qui, com i quan participarà en l’elaboració d’aquest document de planejament, però clar això és comprometre’s, i reconèixer drets...i això no interessa. No fos cas que al final no poguessin tirar endavant la instal·lació del sector d’activitats econòmiques de Can Boada.

EL FUTBOL A LLAGOSTERA (2a PART)

Diuen que el futbol és l’opi del poble, i que sort tenim –en aquests anys de dificultats econòmiques- que els èxits de l’equip de referència acompanyen i insuflen un xic d’optimisme. Probablement tinguin raó, però el que és un fet és que el futbol és l’esport rei, seguit i practicat per molta gent.

A Llagostera els èxits del primer equip de la Unió Esportiva no han tingut aquest efecte balsàmic anticrisi. Disposar d’un equip a 2B no ha comportat l’augment d’aficionats que s’esperava. La construcció del nou camp de futbol de gespa artificial lluny de provocar un augment dels practicants ha comportat la seva disminució[1], tot i que la població ha crescut en els darrers cinc anys un 13%. Davant d’això què ha fet l’equip de govern?

Amb un atur registrat d’unes 700 persones (sobre una població de 8000) i amb més d’un 30% de les famílies que no ingressen més de 14.000 € l’any, es fa difícil que aquestes puguin assumir una despesa que oscil·la entre els 385 i els 590 € l’any[2] per a que el seu fill jugui a futbol. Tot i la dificultat per quantificar-ho podem afirmar, sense por a equivocar-nos, que molts nens i nenes de Llagostera no practiquen el seu esport preferit ( millor dit no poden gaudir del nou camp municipal de futbol ) per una qüestió estrictament econòmica.

Algú pot pensar que els nostres serveis socials ja deuen preveure ajuts per a la  promoció de la pràctica esportiva entre la gent més necessitada. La realitat és que aquesta temporada només s’han donat quatre ajuts a jugadors de la UE, amb una mitjana de 85 €/nen.

El problema econòmic no només afecta la mainada, també tenim constància que ha provocat la desbandada de les integrants de l’equip sènior femení (moltes d’elles han optat per jugar al poble veí, a Sta. Cristina d’Aro).

Nosaltres pensem que l’Ajuntament hauria de fer possible que tothom que ho desitgi pugui practicar aquest esport en les instal·lacions municipals, i especialment aquells que estan en edat de formar-se (esport base).

La solució tampoc passa per donar un tracte especial i diferent al club de futbol[3]. Tots els clubs haurien de tenir el mateix tracte, i a tots se’ls hauria d’aplicar els mateixos criteris. Cal major transparència i separar nítidament el primer equip de la resta. Si CiU considera que és important tenir un equip a 2B i vol col·laborar-hi econòmicament potser seria millor que signés un conveni amb la UE on quantifiqui i concreti aquesta subvenció.

Una millor gestió econòmica del Patronat d’esports alleugeriria la hisenda local, permetria atendre les necessitats més prioritàries i fer front al manteniment i a determinades inversions en els equipaments esportius municipals. Nosaltres també voldríem disposar de millors grades al camp de futbol, però el que no volem és que aquestes serveixin per a que els nens i nenes que actualment no poden jugar s’hi asseguin a veure com ho fan els altres.

---

[1] El Padró d’esportistes de la temporada 2007/08 fixava en 178 el número de futbolistes (sumant els de la UE Llagostera i els del C. Futbol del Casal). A la temporada 2011/12 han estat 150, és a dir 28 menys.

[2] Quota del Patronat, entre 135 i 210 € (temporada 2011-12). Si s’és soci del club es paguen 50 o 120 €, en funció de que ho sigui el nen o l’adult. A més s’ha de pagar una quota que va dels 190 € als 250 €, en cas de ser soci, i dels 260 als 380 € si no és soci. No comptem el cost dels desplaçaments (137 €).

[3] La U.E disposa del 100% dels ingressos en concepte de publicitat estàtica, quan els altres clubs només tenen el 50%. Es renta la roba dels equips de futbol quan no es fa per cap altre club. S’insisteix a dir que el primer equip no té res a veure amb el Patronat d’Esports, però aquest s’encarrega de la tramitació de les fitxes federatives; s’han realitzat algunes inversions que només estan justificades per les exigències de la categoria 2B; s’assumeix la despesa de la Creu Roja, etc. I efectivament els jugadors del primer equip no paguen la corresponent taxa per utilització de les instal·lacions esportives.

L’APARCAMENT AL PASSEIG POMPEU FABRA

El govern d’Entesa va autoritzar l’aparcament dels vehicles a sobre de les voreres del Passeig Pompeu Fabra. Aquella mesura s’havia d’entendre com a provisional mentre se solucionava el problema de l’aparcament a tota aquella zona amb la seva reforma integral, tal i com es va fer en el carrer Costa Brava. Malauradament, amb el pas dels anys, aquella mesura provisional ha esdevingut norma. 

Des d’Alternativa per Llagostera creiem que cal reprendre la discussió sobre l’aparcament al Passeig i avaluar si aquella decisió va ser encertada o no. Veient avui el resultat pensem que va ser un error, i que cal esmenar-lo i buscar-hi solucions.

El principal problema que causen els cotxes aparcats sobre les vorera és obvi: no hi poden passar les persones. Els vehicles estacionats no permeten el pas dels vianants, cosa que esdevé una situació crítica quan es tracta de persones amb mobilitat reduïda, o que duen un carret amb criatures o el carret de la compra. Tot i que la part central del passeig està condicionada per passar-hi, els dies de pluja es fa una mica feixuc. Però és que a més, són molts els vehicles que aparquen de qualsevol manera sobre els passos de vianants (en aquest sentit no estaria de més que tots tinguessin la mateixa amplada i que aquesta no fos exagerada com passa ara) o els guals, per anar a fer qualsevol compra o gestió, dificultant la correcta visibilitat dels vehicles que volen travessar el passeig.

Per nosaltres el centre de Llagostera hauria d’estar més pensat per als vianants i menys per als vehicles, i creiem que caldria prohibir l’aparcament a sobre de les voreres. Fa un temps que funciona com a aparcament el solar que hi ha davant de Can Cassoles, i creiem que aquest podria ser un bon aparcament dissuasiu per als veïns que no tenen plaça de garatge al Passeig. Això sí, caldria millorar-lo, i entre altres coses adequar una entrada/sortida a l’alçada del carrer Fivaller. També es podrien habilitar noves places de zona blava en els principals carrers que desemboquen al passeig P.Fabra (passeig T.Boada i carrers Pau Casals, Fivaller i Nou), i en els aparcaments situats davant de Can Coris i del bar del Passeig. D’aquesta manera s’aconseguiria que els cotxes circulessin i no estiguessin aparcats tot el dia.

A més, ara l’Ajuntament ha arranjat les voreres de tot el passeig, i si no es fa res, és només qüestió de temps que les voreres tornin ha estar fetes malbé, i això pot provocar molèsties i fins i tot petits accidents als veïns i veïnes, a part de la despesa econòmica que suposarà per al poble.

Aprofitant doncs aquest arranjament de les voreres, creiem que seria una bona oportunitat per prohibir l’aparcament (posant pilones si calgués) i fer un passeig per a les persones. 

REVISIÓ DEL PADRÓ DE GUALS

En moments de dificultat econòmica com l’actual, l’austeritat, el rigor i la seriositat han d’estar més presents que mai en la gestió econòmica de l’Ajuntament. En la despesa s’ha de tenir molt encert a prioritzar, i en la recaptació s’han d’extremar les cauteles i les mesures perquè tothom col·labori en el sosteniment de les arques públiques. Ja fa temps que reclamem una revisió exhaustiva dels impostos i les taxes municipals perquè tinguin en compte la distinta capacitat econòmica de cada contribuent. Però també hem demanat que es revisin i s’actualitzin alguns padrons, perquè tots els veïns subjectes al pagament compleixin amb la seva obligació. Cal major control, fins i tot en aquells aspectes que aparentment semblen més intranscendents.

Un bon exemple el trobem en la taxa per l’aprofitament especial que té lloc per l’entrada de vehicles a través de les voreres, popularment identificats amb “els guals permanents”. Al vostre carrer segur que podeu trobar alguna entrada sense gual. Només que hi hagi 100 entrades sense gual al poble (i posaríem la mà al foc que n’hi ha més), comptant 3 metres per cada entrada, l’Ajuntament deixa d’ingressar anualment 6.000 €. La injustícia no es comet pel fet d’haver de pagar aquesta taxa, sinó pel fet que no la paguin aquells que n’estan obligats mentre els altres ho fan religiosament. En aquest cas hi ha altres motius que també aconsellen la revisió del padró de guals, com són: la necessitat de noves places d’aparcament a la via pública, i disposar d’una senyalització en condicions.

En el primer cas, el govern de l’Entesa va modificar l’ordenança per permetre, a tots aquells que tenen gual, aparcar davant la seva entrada de garatge. Abans estava prohibit. Això permet a moltes famílies, que tenen més d’un vehicle, disposar d’una plaça d’aparcament davant de casa seva. Així es guanya un espai, sempre escàs, que d’altra manera no podria aprofitar ningú.

En el segon cas, l’Ajuntament ha aprovat recentment una nova ordenança municipal de circulació que només tindrà èxit en la seva aplicació si disposem d’una correcta senyalització. La substitució d’alguns guals que es troben en molt mal estat de conservació, que són pràcticament il·legibles o que no són oficials seria una bona mesura a implementar.

Disposem d’un cos de Policia Local que estan perfectament capacitats i que ens costa cada any uns 650.000 €. No creiem que sigui demanar gaire que se li atribueixi, entre d’altres tasques, la revisió i actualització del padró de guals.