PARTICIPACIÓ CIUTADANA I TRANSPARÈNCIA

Llegim sorpresos al darrer número de la publicació “Informació municipal” (maig 2012) que la participació ciutadana és una realitat a la nostra vila. Ens venen que l’Ajuntament funciona de forma participativa, que aquesta “realitat” és nova, i que ha estat fruit de les actuacions exemplars realitzades per l’equip de govern.

Nosaltres no tenim aquesta percepció. En primer lloc perquè considerem que ens queda molt camí abans no puguem considerar-nos un ajuntament exemplar en aquesta matèria. En segon lloc perquè algunes de les actuacions que s’esmenten no són cap novetat i es realitzen des de fa anys (precs i preguntes al ple, e-suggeriments i suggeriments per la programació de la Festa Major). En tercer lloc perquè no poden posar com a exemple de participació ciutadana l’acte de presentació de l’avanç del pla local d’habitatge, en el qual només varen participar 7 persones (representants d’empreses constructores i immobiliàries), ni el procés d’aprovació del mateix pla, que ni tan sols s’ha posat a informació pública. No ens poden posar com a exemple de participació la sessió de retorn del taller “Llagostera, present i futur” en el qual només varen participar 27 persones, i que només va servir per justificar determinades polítiques preconcebudes.

Tampoc volem caure en la crítica gratuïta, i hem de reconèixer l’encert de ser presents a les xarxes socials i l’originalitat del “cafè amb l’Alcalde,” tot i ser una mesura més efectista que efectiva.  

Per comprovar si la nostra percepció està realment fonamentada rellegim “el Reglament de participació ciutadana de Llagostera”, i constatem que en els darrers cinc anys només s’ha constituït un nou consell sectorial (el de salut), amb un pobre balanç, i s’està creant el consell de joves. Mentrestant s’han deixat morir altres dos consells (el de patrimoni cultural i el d’electes). L’equip de govern també ha rebutjat les propostes per crear el consell social, el consell de sostenibilitat i el d’entitats. Pel que fa als consells territorials no només no n’han creat cap, sinó que tampoc han fet res perquè se celebri l’assemblea anual de la urbanització de Selva Brava.

És cert que s’han habilitat unes bústies per recollir propostes i suggeriments, tal i com preveu el mateix reglament i va demanar el grup d’ICV-EUiA aviat farà quatre anys; i també és veritat que volen realitzar diverses reunions per parlar del Pla estratègic. Però, com volen que ens creiem que actuen amb transparència si no estableixen quines són les regles de joc, quin tràmit es donarà a les propostes, les queixes i els suggeriments que faci la població (recordem en relació amb aquest tema que l’equip de govern va rebutjar una proposta per crear una comissió especial de queixes i suggeriments, tal i com contempla la normativa vigent i el mateix reglament de participació). No s’actua amb transparència quan no es vol reglamentar la participació ciutadana en l’elaboració del Pla estratègic. Seria una magnífica ocasió per crear el consell de promoció econòmica previst al Reglament, i posar negre sobre blanc qui, com i quan participarà en l’elaboració d’aquest document de planejament, però clar això és comprometre’s, i reconèixer drets...i això no interessa. No fos cas que al final no poguessin tirar endavant la instal·lació del sector d’activitats econòmiques de Can Boada.

EL FUTBOL A LLAGOSTERA (2a PART)

Diuen que el futbol és l’opi del poble, i que sort tenim –en aquests anys de dificultats econòmiques- que els èxits de l’equip de referència acompanyen i insuflen un xic d’optimisme. Probablement tinguin raó, però el que és un fet és que el futbol és l’esport rei, seguit i practicat per molta gent.

A Llagostera els èxits del primer equip de la Unió Esportiva no han tingut aquest efecte balsàmic anticrisi. Disposar d’un equip a 2B no ha comportat l’augment d’aficionats que s’esperava. La construcció del nou camp de futbol de gespa artificial lluny de provocar un augment dels practicants ha comportat la seva disminució[1], tot i que la població ha crescut en els darrers cinc anys un 13%. Davant d’això què ha fet l’equip de govern?

Amb un atur registrat d’unes 700 persones (sobre una població de 8000) i amb més d’un 30% de les famílies que no ingressen més de 14.000 € l’any, es fa difícil que aquestes puguin assumir una despesa que oscil·la entre els 385 i els 590 € l’any[2] per a que el seu fill jugui a futbol. Tot i la dificultat per quantificar-ho podem afirmar, sense por a equivocar-nos, que molts nens i nenes de Llagostera no practiquen el seu esport preferit ( millor dit no poden gaudir del nou camp municipal de futbol ) per una qüestió estrictament econòmica.

Algú pot pensar que els nostres serveis socials ja deuen preveure ajuts per a la  promoció de la pràctica esportiva entre la gent més necessitada. La realitat és que aquesta temporada només s’han donat quatre ajuts a jugadors de la UE, amb una mitjana de 85 €/nen.

El problema econòmic no només afecta la mainada, també tenim constància que ha provocat la desbandada de les integrants de l’equip sènior femení (moltes d’elles han optat per jugar al poble veí, a Sta. Cristina d’Aro).

Nosaltres pensem que l’Ajuntament hauria de fer possible que tothom que ho desitgi pugui practicar aquest esport en les instal·lacions municipals, i especialment aquells que estan en edat de formar-se (esport base).

La solució tampoc passa per donar un tracte especial i diferent al club de futbol[3]. Tots els clubs haurien de tenir el mateix tracte, i a tots se’ls hauria d’aplicar els mateixos criteris. Cal major transparència i separar nítidament el primer equip de la resta. Si CiU considera que és important tenir un equip a 2B i vol col·laborar-hi econòmicament potser seria millor que signés un conveni amb la UE on quantifiqui i concreti aquesta subvenció.

Una millor gestió econòmica del Patronat d’esports alleugeriria la hisenda local, permetria atendre les necessitats més prioritàries i fer front al manteniment i a determinades inversions en els equipaments esportius municipals. Nosaltres també voldríem disposar de millors grades al camp de futbol, però el que no volem és que aquestes serveixin per a que els nens i nenes que actualment no poden jugar s’hi asseguin a veure com ho fan els altres.

---

[1] El Padró d’esportistes de la temporada 2007/08 fixava en 178 el número de futbolistes (sumant els de la UE Llagostera i els del C. Futbol del Casal). A la temporada 2011/12 han estat 150, és a dir 28 menys.

[2] Quota del Patronat, entre 135 i 210 € (temporada 2011-12). Si s’és soci del club es paguen 50 o 120 €, en funció de que ho sigui el nen o l’adult. A més s’ha de pagar una quota que va dels 190 € als 250 €, en cas de ser soci, i dels 260 als 380 € si no és soci. No comptem el cost dels desplaçaments (137 €).

[3] La U.E disposa del 100% dels ingressos en concepte de publicitat estàtica, quan els altres clubs només tenen el 50%. Es renta la roba dels equips de futbol quan no es fa per cap altre club. S’insisteix a dir que el primer equip no té res a veure amb el Patronat d’Esports, però aquest s’encarrega de la tramitació de les fitxes federatives; s’han realitzat algunes inversions que només estan justificades per les exigències de la categoria 2B; s’assumeix la despesa de la Creu Roja, etc. I efectivament els jugadors del primer equip no paguen la corresponent taxa per utilització de les instal·lacions esportives.

L’APARCAMENT AL PASSEIG POMPEU FABRA

El govern d’Entesa va autoritzar l’aparcament dels vehicles a sobre de les voreres del Passeig Pompeu Fabra. Aquella mesura s’havia d’entendre com a provisional mentre se solucionava el problema de l’aparcament a tota aquella zona amb la seva reforma integral, tal i com es va fer en el carrer Costa Brava. Malauradament, amb el pas dels anys, aquella mesura provisional ha esdevingut norma. 

Des d’Alternativa per Llagostera creiem que cal reprendre la discussió sobre l’aparcament al Passeig i avaluar si aquella decisió va ser encertada o no. Veient avui el resultat pensem que va ser un error, i que cal esmenar-lo i buscar-hi solucions.

El principal problema que causen els cotxes aparcats sobre les vorera és obvi: no hi poden passar les persones. Els vehicles estacionats no permeten el pas dels vianants, cosa que esdevé una situació crítica quan es tracta de persones amb mobilitat reduïda, o que duen un carret amb criatures o el carret de la compra. Tot i que la part central del passeig està condicionada per passar-hi, els dies de pluja es fa una mica feixuc. Però és que a més, són molts els vehicles que aparquen de qualsevol manera sobre els passos de vianants (en aquest sentit no estaria de més que tots tinguessin la mateixa amplada i que aquesta no fos exagerada com passa ara) o els guals, per anar a fer qualsevol compra o gestió, dificultant la correcta visibilitat dels vehicles que volen travessar el passeig.

Per nosaltres el centre de Llagostera hauria d’estar més pensat per als vianants i menys per als vehicles, i creiem que caldria prohibir l’aparcament a sobre de les voreres. Fa un temps que funciona com a aparcament el solar que hi ha davant de Can Cassoles, i creiem que aquest podria ser un bon aparcament dissuasiu per als veïns que no tenen plaça de garatge al Passeig. Això sí, caldria millorar-lo, i entre altres coses adequar una entrada/sortida a l’alçada del carrer Fivaller. També es podrien habilitar noves places de zona blava en els principals carrers que desemboquen al passeig P.Fabra (passeig T.Boada i carrers Pau Casals, Fivaller i Nou), i en els aparcaments situats davant de Can Coris i del bar del Passeig. D’aquesta manera s’aconseguiria que els cotxes circulessin i no estiguessin aparcats tot el dia.

A més, ara l’Ajuntament ha arranjat les voreres de tot el passeig, i si no es fa res, és només qüestió de temps que les voreres tornin ha estar fetes malbé, i això pot provocar molèsties i fins i tot petits accidents als veïns i veïnes, a part de la despesa econòmica que suposarà per al poble.

Aprofitant doncs aquest arranjament de les voreres, creiem que seria una bona oportunitat per prohibir l’aparcament (posant pilones si calgués) i fer un passeig per a les persones. 

REVISIÓ DEL PADRÓ DE GUALS

En moments de dificultat econòmica com l’actual, l’austeritat, el rigor i la seriositat han d’estar més presents que mai en la gestió econòmica de l’Ajuntament. En la despesa s’ha de tenir molt encert a prioritzar, i en la recaptació s’han d’extremar les cauteles i les mesures perquè tothom col·labori en el sosteniment de les arques públiques. Ja fa temps que reclamem una revisió exhaustiva dels impostos i les taxes municipals perquè tinguin en compte la distinta capacitat econòmica de cada contribuent. Però també hem demanat que es revisin i s’actualitzin alguns padrons, perquè tots els veïns subjectes al pagament compleixin amb la seva obligació. Cal major control, fins i tot en aquells aspectes que aparentment semblen més intranscendents.

Un bon exemple el trobem en la taxa per l’aprofitament especial que té lloc per l’entrada de vehicles a través de les voreres, popularment identificats amb “els guals permanents”. Al vostre carrer segur que podeu trobar alguna entrada sense gual. Només que hi hagi 100 entrades sense gual al poble (i posaríem la mà al foc que n’hi ha més), comptant 3 metres per cada entrada, l’Ajuntament deixa d’ingressar anualment 6.000 €. La injustícia no es comet pel fet d’haver de pagar aquesta taxa, sinó pel fet que no la paguin aquells que n’estan obligats mentre els altres ho fan religiosament. En aquest cas hi ha altres motius que també aconsellen la revisió del padró de guals, com són: la necessitat de noves places d’aparcament a la via pública, i disposar d’una senyalització en condicions.

En el primer cas, el govern de l’Entesa va modificar l’ordenança per permetre, a tots aquells que tenen gual, aparcar davant la seva entrada de garatge. Abans estava prohibit. Això permet a moltes famílies, que tenen més d’un vehicle, disposar d’una plaça d’aparcament davant de casa seva. Així es guanya un espai, sempre escàs, que d’altra manera no podria aprofitar ningú.

En el segon cas, l’Ajuntament ha aprovat recentment una nova ordenança municipal de circulació que només tindrà èxit en la seva aplicació si disposem d’una correcta senyalització. La substitució d’alguns guals que es troben en molt mal estat de conservació, que són pràcticament il·legibles o que no són oficials seria una bona mesura a implementar.

Disposem d’un cos de Policia Local que estan perfectament capacitats i que ens costa cada any uns 650.000 €. No creiem que sigui demanar gaire que se li atribueixi, entre d’altres tasques, la revisió i actualització del padró de guals.

EL FUTBOL A LLAGOSTERA (1a part)

Amb la voluntat de resoldre una demanda històrica, el govern de l’Entesa va redactar els projectes d’obres i de gestió del camp de futbol de gespa artificial, i va sol·licitar la corresponent autorització i subvenció al Consell Català de l’Esport (en aquell moment dirigit per responsables del PSC). En aquella primera ocasió la sol·licitud va ser desestimada, amb una sospitosa decisió política que va deixar a un sol punt de la subvenció el projecte de Llagostera.

Posteriorment, amb el canvi de govern, CiU i IxLL varen acabar fent el camp de futbol de gespa artificial amb un cost de 856.606 € i sense disposar de subvenció. En els darrers anys s’han realitzat altres inversions complementàries, per un valor aproximat de 100.000 €, que fan que la inversió total del consistori en el camp de futbol volti el milió d’euros.

A finals del 2010 un acord de col·laboració entre la Generalitat i la Diputació de Girona atorgava subvencions a 29 municipis gironins per a obres de construcció i condicionament d’equipaments esportius (entre aquests a 12 camps de futbol). Novament el nostre municipi quedava exclòs, segons el nostre alcalde degut a una nova sospitosa decisió política (llavors sota la responsabilitat d’ERC).

La nostra formació política és partidària de millorar les instal·lacions esportives, i construir-ne de noves, però en el cas de les darreres inversions realitzades al camp de futbol, i a risc de semblar contradictoris, hem qüestionat la seva oportunitat política (no la seva conveniència). Per quins motius?

En primer lloc, en plena crisi econòmica, no es pot anar negant diners per la millora de serveis bàsics, com l’assistència social o les llars d’infants, i alhora fer inversions al camp de futbol.

En segon lloc, per afrontar una inversió d’aquest tipus s’ha d’aconseguir el suport econòmic d’altres administracions (subvencions), cosa que no ha passat malgrat l’enganyós cartell de la fotografia. I no val destinar-hi subvencions que no són específiques d’esports, perquè si es fa això, com ha passat amb els 18.000 € obtinguts de la Diputació de Girona, es sostreuen uns fons que s’haurien d’haver destinat a qüestions més prioritàries (serveis socials i altres serveis d’atenció a les persones).

Ara que governa el mateix partit a la Generalitat i a l’Ajuntament, ja no serveixen les excuses. Se’ns diu que no hi ha diners, però sorprenen les notícies que atorguen subvencions de mig milió d’euros a l’Ajuntament de Vilablareix per fer un camp de futbol, i a l’Ajuntament de Figueres per fer un camp de tir. És evident que hi ha diners per allò que es vol.

Per últim cal dir que tampoc té sentit continuar invertint en un camp de futbol (que és municipal recordem-ho), si el que motiva aquesta inversió és el primer equip (el futbol semiprofessional) i no el futbol de base; i si a més no s’hi veu la voluntat que aquest esport el puguin practicar els joves que ho vulguin, fins i tot els fills de famílies sense capacitat econòmica. Però aquest és un tema del qual parlarem un altre dia.

LA REHABILITACIÓ DE FAÇANES. Escrit publicat al "Butlletí de Llagostera abril 2012"

Quan l’Ajuntament va aprovar el pla especial del nucli antic (2003) ja ens imaginàvem com quedaria una vegada s’arrangessin les façanes. Avui el resultat és ben visible, i crec que tots coincidim a fer una valoració positiva. Però no hem de confondre el fi amb els mitjans. Gastar-se 1.075.000 € de l’erari públic per pintar façanes, quan estem passant per un dels moments econòmics més difícils dels darrers temps, no sembla que sigui el més assenyat.

Una cosa és que l’administració fomenti la rehabilitació amb petits incentius, amb una petita empenta, i que els particulars assumeixin la major part de la inversió. Una altra cosa molt diferent és que se subvencioni entre el 70 i el 100 % d’aquestes obres (entre el 70 i el 95% en la convocatòria oberta a particulars, i el 100% en el cas de “les cases barates”). No oblidem que els propietaris tenen el deure de conservar i rehabilitar els seus edificis, i que tots aquells que l’han complert no s’han pogut beneficiar d’aquesta actuació.

Podem entendre la satisfacció dels propietaris (a títol individual) que se n’han beneficiat, però des de la nostra responsabilitat en l’administració local (a títol col·lectiu) hem de denunciar públicament aquest despropòsit.

A banda de la quantitat global, per si escandalosa, no és acceptable que s’hagin donat subvencions :

• sense tenir en compte la capacitat econòmica dels propietaris: en alguns casos més que sobrada i coneguda;
• sense tenir en compte si es tractaven de vivendes desocupades (més de 20) i sense exigir el compromís d’introduir-les en el mercat immobiliari;
• sense tenir en compte si complien les mínimes condicions d’habitabilitat i sense exigir que es fessin les obres imprescindibles per tal que fossin habitables;
• sense tenir en compte si es tractava de segones residències;
• sense valorar si el seu estat de conservació ja era acceptable (més de 10);
• sense limitar-les a un sol edifici per persona: A set propietaris se’ls ha subvencionat la rehabilitació de dues cases, i a un la de sis. 
• sense posar un topall màxim: Vuit propietaris han rebut subvencions per una quantitat d’entre 20 i 26.000 €, i un de 89.745 €.
• sense excloure els locals comercials (la subvenció només es podia destinar a habitatges). S’ha arranjat les façanes d’un mínim de 6 locals.

L’administració dels diners públics ha de ser responsable i rigorosa, tant si provenen del mateix Ajuntament, com si provenen –com és el cas- d’una subvenció del Ministeri de vivenda. No ens serveix la justificació que així s’ha donat feina a empreses locals. També n’hauríem donat si haguéssim destinat la subvenció a una nova fase del pla d’accessibilitat, com varen fer els Ajuntaments de Vic i Tortosa (que varen signar el conveni el mateix dia que l’ajuntament de Llagostera), a la prolongació del carrer Lacustària, o a la promoció d’habitatge de protecció oficial.

Als excessos realitzats per diverses administracions en l’època de bonança: línies de tren d’alta velocitat pràcticament sense passatgers, com la de Toledo-Cuenca-Albacete; aeroports sense permisos i sense vols, com el de Castelló; autovies sense cotxes, etc, hi podem afegir ara, en plena crisi econòmica, la barra lliure en la rehabilitació de façanes al nucli antic de Llagostera.