COMIAT D'EN LLUIS POSTIGO

Us transcrivim la part final del discurs de comiat del nostre regidor, Lluís Postigo:

“(...) En aquest moment me’n recordo de molta gent, vull recordar moltes persones i no em voldria oblidar ningú: totes les que ens han donat suport votant-nos, les que se’ns han acostat per fer-nos suggeriments, les que han integrat les diferents candidatures en les que he participat, de tot el personal de l’ajuntament (que fan possible el dia a dia del poble), etc.

Però entendreu que vulgui focalitzar els meus agraïments en els regidors i regidores amb els que he tingut el privilegi de compartir les tasques de grup.

Quan una persona encapçala un grup rep les felicitacions pels èxits i les garrotades pels fracassos. En ocasions, la majoria d’elles, amb una clara tendència a personalitzar. En el meu cas haig de reconèixer que els èxits sempre han estat conseqüència d’un treball de grup, del que formaven part moltes persones (de dins i de fora del grup municipal, de dins i de fora de l’ajuntament), i que en ocasions m’he emportat els mèrits quasi bé en exclusiva de forma totalment immerescuda i desmereixedora de la feina que feien els meus companys i companyes. Pel que fa a les garrotades...bé, haig de dir que mai m’han fet por i que sempre he estat disposat a parar l’esquena. Sempre he tingut clar que per transformar les coses, per canviar dinàmiques i rutines, per defensar el que és de tots -malgrat molts no s’ho sentin seu- cal fer sacrificis i suportar crítiques, i sempre he estat predisposat a encaixar-les.

Vull en recordar-me i manifestar el meu agraïment:

-       A la Montserrat Pla i en Jordi Noguera (que van fer possible l’embrió de l’Entesa, i amb els que vaig compartir tasques d’oposició i després de govern).

-       A l’Antoni Navarro i la Montse Vila (amb els que vaig fer les primeres passes a la política local a l’oposició, i després van participar en el govern municipal).

-       A en Jaume Moll i en Miquel Ramis (que van posar l’experiència i el seny en el primer govern de l’Entesa).

-       A en Pep Sánchez, en Rafel Villena i la Neia Comas (que van donar una nova empenta al segon govern de l’Entesa).

-       A la Montse Masdevall (amb qui vaig compartir una etapa especialment dura, la d’oposició després de governar).

-       I a l’Esteve Barceló (amb qui tot comença i tot acaba...vaig començar amb ell compartint candidatura, hem compartit tasques de govern i d’oposició, i acabem plegats).

Amb tots ells he compartit bons i mals moments, i espero que  només retinguin en la memòria els primers.

També me’n recordo d’altres persones que, sense formar part d’aquests grups municipals, estaven especialment compromeses amb les nostres candidatures i defensaven, a capa i espasa, la nostra tasca, cosa que no deu haver estat gens fàcil en algunes ocasions.

Per descomptat avui també me’n recordo de la meva família (que ha patit en primera persona les meves satisfaccions i les meves penúries): dels meus pares, als qui mai vaig fer cas quan m’aconsellaven –insistentment- que “no em fiqués en política”; del meu germà que també ha patit “ser germà de...”, i de la meva dona i els meus fills (la Carme, l’Ada i en Bru) que han patit les meves absències. Tots ells m’han recolzat sempre de forma incondicional en la meva ferma voluntat de treballar pel poble.

Vull també demanar disculpes a tots aquells veïns i veïnes a qui no he pogut  complaure, però vull que sàpiguen que en tot moment m’ha mogut el servei al bé comú, a l’interès general, des de les meves conviccions, i que no em queda cap mena de ressentiment amb ningú.

Vull igualment agrair als regidors i regidores que he tingut (i tinc) al davant, el fet d’haver pogut compartir amb ells aquesta digna tasca que és la política local. Si en alguna ocasió he estat insofrible que sapigueu que ha estat perquè considero que he de ser tan exigent amb els altres com ho soc amb mi mateix. Vosaltres sabeu com jo que en la vida municipal l’aprenentatge és continu, aprenem dels encerts i de les errades, tan pròpies com alienes, i aprenem des del primer al darrer dia. Disculpeu si en alguna ocasió no he estat a l’alçada, però que sapigueu que sempre ho he intentat.

També vull desitjar sort i encert a en David Parron que em substituirà en les tasques de regidor.

I per últim us vull dir “fins demà” (i que consti que no és cap amenaça, és la meva manera d’entendre la política), perquè demà dijous jo ja no seré regidor però... continuaré sent un ciutadà compromès, i continuaré fent política des del meu paper de pare, de vianant, de contribuent, d’usuari dels serveis municipals... és a dir...no us feu il·lusions que no em perdreu de vista.”