EL FUTBOL A LLAGOSTERA (1a part)

Amb la voluntat de resoldre una demanda històrica, el govern de l’Entesa va redactar els projectes d’obres i de gestió del camp de futbol de gespa artificial, i va sol·licitar la corresponent autorització i subvenció al Consell Català de l’Esport (en aquell moment dirigit per responsables del PSC). En aquella primera ocasió la sol·licitud va ser desestimada, amb una sospitosa decisió política que va deixar a un sol punt de la subvenció el projecte de Llagostera.

Posteriorment, amb el canvi de govern, CiU i IxLL varen acabar fent el camp de futbol de gespa artificial amb un cost de 856.606 € i sense disposar de subvenció. En els darrers anys s’han realitzat altres inversions complementàries, per un valor aproximat de 100.000 €, que fan que la inversió total del consistori en el camp de futbol volti el milió d’euros.

A finals del 2010 un acord de col·laboració entre la Generalitat i la Diputació de Girona atorgava subvencions a 29 municipis gironins per a obres de construcció i condicionament d’equipaments esportius (entre aquests a 12 camps de futbol). Novament el nostre municipi quedava exclòs, segons el nostre alcalde degut a una nova sospitosa decisió política (llavors sota la responsabilitat d’ERC).

La nostra formació política és partidària de millorar les instal·lacions esportives, i construir-ne de noves, però en el cas de les darreres inversions realitzades al camp de futbol, i a risc de semblar contradictoris, hem qüestionat la seva oportunitat política (no la seva conveniència). Per quins motius?

En primer lloc, en plena crisi econòmica, no es pot anar negant diners per la millora de serveis bàsics, com l’assistència social o les llars d’infants, i alhora fer inversions al camp de futbol.

En segon lloc, per afrontar una inversió d’aquest tipus s’ha d’aconseguir el suport econòmic d’altres administracions (subvencions), cosa que no ha passat malgrat l’enganyós cartell de la fotografia. I no val destinar-hi subvencions que no són específiques d’esports, perquè si es fa això, com ha passat amb els 18.000 € obtinguts de la Diputació de Girona, es sostreuen uns fons que s’haurien d’haver destinat a qüestions més prioritàries (serveis socials i altres serveis d’atenció a les persones).

Ara que governa el mateix partit a la Generalitat i a l’Ajuntament, ja no serveixen les excuses. Se’ns diu que no hi ha diners, però sorprenen les notícies que atorguen subvencions de mig milió d’euros a l’Ajuntament de Vilablareix per fer un camp de futbol, i a l’Ajuntament de Figueres per fer un camp de tir. És evident que hi ha diners per allò que es vol.

Per últim cal dir que tampoc té sentit continuar invertint en un camp de futbol (que és municipal recordem-ho), si el que motiva aquesta inversió és el primer equip (el futbol semiprofessional) i no el futbol de base; i si a més no s’hi veu la voluntat que aquest esport el puguin practicar els joves que ho vulguin, fins i tot els fills de famílies sense capacitat econòmica. Però aquest és un tema del qual parlarem un altre dia.

LA REHABILITACIÓ DE FAÇANES. Escrit publicat al "Butlletí de Llagostera abril 2012"

Quan l’Ajuntament va aprovar el pla especial del nucli antic (2003) ja ens imaginàvem com quedaria una vegada s’arrangessin les façanes. Avui el resultat és ben visible, i crec que tots coincidim a fer una valoració positiva. Però no hem de confondre el fi amb els mitjans. Gastar-se 1.075.000 € de l’erari públic per pintar façanes, quan estem passant per un dels moments econòmics més difícils dels darrers temps, no sembla que sigui el més assenyat.

Una cosa és que l’administració fomenti la rehabilitació amb petits incentius, amb una petita empenta, i que els particulars assumeixin la major part de la inversió. Una altra cosa molt diferent és que se subvencioni entre el 70 i el 100 % d’aquestes obres (entre el 70 i el 95% en la convocatòria oberta a particulars, i el 100% en el cas de “les cases barates”). No oblidem que els propietaris tenen el deure de conservar i rehabilitar els seus edificis, i que tots aquells que l’han complert no s’han pogut beneficiar d’aquesta actuació.

Podem entendre la satisfacció dels propietaris (a títol individual) que se n’han beneficiat, però des de la nostra responsabilitat en l’administració local (a títol col·lectiu) hem de denunciar públicament aquest despropòsit.

A banda de la quantitat global, per si escandalosa, no és acceptable que s’hagin donat subvencions :

• sense tenir en compte la capacitat econòmica dels propietaris: en alguns casos més que sobrada i coneguda;
• sense tenir en compte si es tractaven de vivendes desocupades (més de 20) i sense exigir el compromís d’introduir-les en el mercat immobiliari;
• sense tenir en compte si complien les mínimes condicions d’habitabilitat i sense exigir que es fessin les obres imprescindibles per tal que fossin habitables;
• sense tenir en compte si es tractava de segones residències;
• sense valorar si el seu estat de conservació ja era acceptable (més de 10);
• sense limitar-les a un sol edifici per persona: A set propietaris se’ls ha subvencionat la rehabilitació de dues cases, i a un la de sis. 
• sense posar un topall màxim: Vuit propietaris han rebut subvencions per una quantitat d’entre 20 i 26.000 €, i un de 89.745 €.
• sense excloure els locals comercials (la subvenció només es podia destinar a habitatges). S’ha arranjat les façanes d’un mínim de 6 locals.

L’administració dels diners públics ha de ser responsable i rigorosa, tant si provenen del mateix Ajuntament, com si provenen –com és el cas- d’una subvenció del Ministeri de vivenda. No ens serveix la justificació que així s’ha donat feina a empreses locals. També n’hauríem donat si haguéssim destinat la subvenció a una nova fase del pla d’accessibilitat, com varen fer els Ajuntaments de Vic i Tortosa (que varen signar el conveni el mateix dia que l’ajuntament de Llagostera), a la prolongació del carrer Lacustària, o a la promoció d’habitatge de protecció oficial.

Als excessos realitzats per diverses administracions en l’època de bonança: línies de tren d’alta velocitat pràcticament sense passatgers, com la de Toledo-Cuenca-Albacete; aeroports sense permisos i sense vols, com el de Castelló; autovies sense cotxes, etc, hi podem afegir ara, en plena crisi econòmica, la barra lliure en la rehabilitació de façanes al nucli antic de Llagostera.