Us transcrivim la part final del discurs de comiat del nostre regidor, Lluís Postigo:
“(...) En aquest
moment me’n recordo de molta gent,
vull recordar moltes persones i no em voldria oblidar ningú: totes les que ens
han donat suport votant-nos, les que se’ns han acostat per fer-nos
suggeriments, les que han integrat les diferents candidatures en les que he
participat, de tot el personal de l’ajuntament (que fan possible el dia a dia
del poble), etc.
Però entendreu
que vulgui focalitzar els meus agraïments en els regidors i regidores amb els
que he tingut el privilegi de compartir les tasques de grup.
Quan una persona
encapçala un grup rep les felicitacions
pels èxits i les garrotades pels fracassos. En ocasions, la majoria
d’elles, amb una clara tendència a personalitzar. En el meu cas haig de
reconèixer que els èxits sempre han estat conseqüència d’un treball de grup,
del que formaven part moltes persones (de dins i de fora del grup municipal, de
dins i de fora de l’ajuntament), i que en ocasions m’he emportat els mèrits
quasi bé en exclusiva de forma totalment immerescuda i desmereixedora de la
feina que feien els meus companys i companyes. Pel que fa a les
garrotades...bé, haig de dir que mai m’han fet por i que sempre he estat
disposat a parar l’esquena. Sempre he tingut clar que per transformar les
coses, per canviar dinàmiques i rutines, per defensar el que és de tots -malgrat
molts no s’ho sentin seu- cal fer sacrificis i suportar crítiques, i sempre he
estat predisposat a encaixar-les.
Vull en
recordar-me i manifestar el meu agraïment:
- A
la Montserrat Pla i en Jordi Noguera
(que van fer possible l’embrió de l’Entesa, i amb els que vaig compartir
tasques d’oposició i després de govern).
- A
l’Antoni Navarro i la Montse Vila
(amb els que vaig fer les primeres passes a la política local a l’oposició, i
després van participar en el govern municipal).
- A
en Jaume Moll i en Miquel Ramis (que
van posar l’experiència i el seny en el primer govern de l’Entesa).
- A
en Pep Sánchez, en Rafel Villena i la
Neia Comas (que van donar una nova empenta al segon govern de l’Entesa).
- A
la Montse Masdevall (amb qui vaig
compartir una etapa especialment dura, la d’oposició després de governar).
- I
a l’Esteve Barceló (amb qui tot
comença i tot acaba...vaig començar amb ell compartint candidatura, hem
compartit tasques de govern i d’oposició, i acabem plegats).
Amb tots ells he
compartit bons i mals moments, i espero que
només retinguin en la memòria els primers.
També me’n
recordo d’altres persones que, sense formar part d’aquests grups municipals,
estaven especialment compromeses amb les nostres candidatures i defensaven, a
capa i espasa, la nostra tasca, cosa que no deu haver estat gens fàcil en
algunes ocasions.
Per descomptat
avui també me’n recordo de la meva
família (que ha patit en primera persona les meves satisfaccions i les
meves penúries): dels meus pares, als qui mai vaig fer cas quan m’aconsellaven
–insistentment- que “no em fiqués en política”; del meu germà que també ha
patit “ser germà de...”, i de la meva dona i els meus fills (la Carme, l’Ada i
en Bru) que han patit les meves absències. Tots ells m’han recolzat sempre de
forma incondicional en la meva ferma voluntat de treballar pel poble.
Vull també
demanar disculpes a tots aquells veïns i veïnes a qui no he pogut complaure, però vull que sàpiguen que en tot
moment m’ha mogut el servei al bé comú, a l’interès general, des de les meves
conviccions, i que no em queda cap mena de ressentiment amb ningú.
Vull igualment
agrair als regidors i regidores que he tingut (i tinc) al davant, el fet
d’haver pogut compartir amb ells aquesta digna tasca que és la política local.
Si en alguna ocasió he estat insofrible que sapigueu que ha estat perquè
considero que he de ser tan exigent amb els altres com ho soc amb mi mateix.
Vosaltres sabeu com jo que en la vida municipal l’aprenentatge és continu,
aprenem dels encerts i de les errades, tan pròpies com alienes, i aprenem des
del primer al darrer dia. Disculpeu si en alguna ocasió no he estat a l’alçada,
però que sapigueu que sempre ho he intentat.
També vull
desitjar sort i encert a en David Parron que em substituirà en les tasques de
regidor.
I per últim us
vull dir “fins demà” (i que consti que no és cap amenaça, és la meva manera
d’entendre la política), perquè demà dijous jo ja no seré regidor però...
continuaré sent un ciutadà compromès, i continuaré fent política des del meu
paper de pare, de vianant, de contribuent, d’usuari dels serveis municipals...
és a dir...no us feu il·lusions que no em perdreu de vista.”
