dimecres, 26 de juny del 2013

DAVID PARRON, NOU REGIDOR D'ALTERNATIVA PER LLAGOSTERA





En el Ple ordinari d’aquest mes de juny, celebrat ahir al vespre, va prendre possessió del càrrec en David Parron.

El nou regidor d’Alternativa per Llagostera va néixer l’any 1971 a Barcelona. Ben aviat va començar a tenir relació amb Llagostera, quan els seus pares van comprar un terreny a la urbanització Llagostera Residencial per passar els caps de setmana i les vacances d’estiu. L’any 1994 va deixar la feina que tenia a Barcelona com a auxiliar de farmàcia amb la decisió presa de viure a Llagostera. Va passar un any fent un curs de preparació per accedir a la universitat, i a l’estiu del 1995 es va instal·lar definitivament al nostre poble. Va cursar estudis d’Enginyeria Tècnica Agrícola a la UdG. L’any 1992 es va afiliar al Partit Obrer Revolucionari (POR), petit partit de tendència trotskista, que junt amb altres partits d’esquerres van acabar fundant Esquerra Unida i Alternativa (EUiA) l’any 1998, organització que des del 2003 forma coalició estable amb ICV. Cap a la meitat del darrer mandat de l’Entesa va començar a participar de manera més activa en la política local. A les eleccions municipals de 2007 ja va formar part de la llista d’ICV-EUiA, participació que va repetir l’any 2011 anant de núm. 3 a la llista d’Alternativa per Llagostera.

És membre de l’Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica de Llagostera i de Llagostera Solidària, on ha participat amb més o menys activitat, i durant gairebé dos anys va conduir a Llagostera Ràdio L’Hora Pop, un programa setmanal especialitzat en música d’arrels modernistes dels anys 60 i 70.

La seva entrada com a regidor a l’Ajuntament suposa un relleu al capdavant de la representació institucional d’Alternativa, i també assegura la continuïtat de la feina feta en els darrers anys per en Lluís Postigo, l’Esteve Barceló i la Montse Masdevall. No cal dir que afronta amb molta il·lusió la dura feina de ser l’únic regidor del nostre grup a l’oposició. En aquest mateix Ple ja va tenir ocasió de reclamar la definitiva aprovació del Pla Local d’Habitatge (que va quedar novament sobre la taula), denunciar la improvisació en el projecte d’horts socials (que preveu una despesa de 2000 € / semestre pel lloguer del terreny), i demanar a l’equip de govern que reconsideri la decisió de tancar la Llar d’infants El Niu (que deixa 7 nens/es sense plaça i no permetrà noves inscripcions al llarg del curs).

Ànims David! Tens tot el suport del grup de persones que formem part d’Alternativa, que estem compromesos amb el poble, i que continuem treballant per fer possible una alternativa de govern, d’esquerres, a Llagostera.   


divendres, 21 de juny del 2013

L'ECONOMIA SOCIAL I SOLIDÀRIA xerrades informatives





Una altra economia no sols és possible, sinó que ja existeix. Entre altres noms, la coneixem per economia social i solidària. No constitueix l’economia dominant ni majoritària al món, però tampoc és insignificant, ni qualitativament ni quantitativament.
L’economia social i solidària la conformen multitud d’iniciatives de producció, comercialització, consum, inversió, gestió de recursos i assignació d’excedents que funcionen dia a dia sota lògiques més democràtiques, equitatives, solidàries i respectuoses amb les persones, el medi ambient i els territoris que no pas les empreses i institucions capitalistes. Adopten la forma de cooperatives i altres empreses propietat dels productors o dels consumidors i usuaris; d’associacions dedicades al camp social, a les finances ètiques o al consum responsable; de xarxes d’intercanvi; d’horts comunitaris; de sistemes de gestió comunal; de pressupostos públics participatius; d’associacions de desenvolupament local; de treball cooperatiu per internet; etc.
Són realitats que estan presents arreu del món, també al nostre poble, i que tenen en comú tres característiques clau que les s’adscriuen a l’economia social i solidària: donar primacia a la satisfacció de necessitats humanes per sobre del lucre, gestionar la pròpia activitat econòmica de manera democràtica i estar compromeses amb el seu medi natural i social.
Moltes d’aquestes pràctiques constitueixen veritables escoles de ciutadania activa, atrafegats laboratoris on s’assagen altres formes de produir, consumir i organitzar-se, valuoses fonts d’inspiració del que podria ser un sistema econòmic diferent del que patim actualment, vistosos aparadors que mostren un altre sistema econòmic és possible. Perquè aquesta és precisament una de les fortaleses de l’economia social i solidària, que no es tracta de cap projecte futur ni de cap ideal abstracte, sinó d’una realitat palpable.
A Alternativa per Llagostera pensem que l’economia social i solidària ha de formar part de qualsevol proposta alternativa al capitalisme, i que és en l’àmbit local on millor podem contribuir a la tasca de construir una alternativa global al sistema. Si no disposem ni que sigui d’un esbós d’un futur alternatiu possible, que comparteixi el conjunt de moviments socials, mai no aconseguirem mobilitzar les energies personals i col·lectives suficients per impulsar un procés de transformació social. En aquest sentit, és urgent que les diferents economies crítiques, entre les quals s’inclou l’economia social i solidària, entrin en diàleg per fecundar-se mútuament i anar construint un esbós de com podria funcionar una economia més justa, democràtica, sostenible i eficaç que el capitalisme.
En aquesta tasca, l’economia social i solidària té molt a aportar. El nou sistema econòmic postcapitalista hauria d’adoptar com a objectiu el mateix que té ja l’economia social i solidària, satisfer necessitats i contribuir al bé comú per sobre de l’afany de lucre. Per a això podria inspirar-se en molts dels principis, institucions i mètodes procedents de les millors experiències d’aquella en les seves diferents vessants: el treball cooperatiu, la comercialització justa, el consum responsable, les finances ètiques, les monedes socials, la creació i gestió democràtica dels béns comuns i la distribució solidària de l’excedent.
Però perquè l’economia social i solidària pugui seguir donant tants fruits, i fins i tot anar gestant-se com l’embrió d’una altra economia, necessita seguir desenvolupant-se. Per això hem volgut que alguns dels seus actors ―cooperativistes― facin visibles les seves pròpies experiències, amb l’esperança que algun dia aconseguim unes polítiques públiques favorables, la qual cosa inevitablement exigeix que siguin concertades entre l’administració i el sector, que tinguin un caràcter transversal i que no pretenguin mercantilitzar-lo per desactivar la seva capacitat transformadora.
Ara bé, desenvolupar l’economia social i solidària depèn també de les persones que encara no hi participen, o no hi participen prou. No direm allò de que l’economia social i solidària ens interessa a tots i totes, ja que també n’hi ha que la menystenen, els cobdiciosos, els individualistes acèrrims, els qui obtenen sucosos beneficis amb el capitalisme…; però sí que podem afirmar que l’economia solidària interessa a una àmplia majoria de la societat. És per això que us animem a participar en les nostres xerrades, i sobretot us animem perquè incorporeu ―i nosaltres també― l’economia solidària en la vostra vida diària, consumint més responsablement, dipositant els estalvis en les finances ètiques, creant cooperatives per sortir de l’atur i de la precarietat, participant en xarxes i mercats d’intercanvi, difonent l’economia social i solidària en les associacions en què participeu, col·laborant amb les entitats del sector…
Una altra economia està en marxa. Endavant amb l’economia social i solidària!