L'APARCAMENT A LLAGOSTERA

En els darrers anys a Llagostera,  com a la resta de municipis, s’ha incrementat el número d’habitants i el número de vehicles per habitant. Els hàbits de comportament també es modifiquen, i ara hem d’anar a tot arreu amb el vehicle encara que només sigui per fer un centenar de metres. Més població, més cotxes, nous hàbits, més transit i més necessitat d’aparcament. Sorgeix així la necessitat de guanyar espais pels vianants, d’ordenar l’aparcament, d’implantar zones blaves i habilitar aparcaments públics.

Pel que fa a aquesta darrera actuació, l’habilitació de zones públiques d’aparcament, va ser un tema debatut pel ple de l’ajuntament ara fa poc més d’un any i mig (gener 2009): el grup municipal d’ICV-EUIA va proposar que s’iniciessin gestions amb diferents propietaris per aconseguir espais per aparcar. La negativa de l’equip de govern va sorprendre a tothom davant una necessitat evident. Avui el govern de convergència ja ha donat compliment a aquella moció, tot i desestimar-la, i el poble disposa de mes de 15.000 metres quadrats d’aparcament públic. Tema resolt? Ni parlar-ne!

Cal donar a conèixer diversos aspectes que són substancialment millorables:

• Disposar d’aquests espais costa anualment a l’Ajuntament més de 13.000 €. En la majoria dels casos el tracte amb el propietari ha estat correcte, i consisteix en fer-se càrrec de la contribució del terreny, però en un cas en concret –Can Gandol- l’opció ha estat l’arrendament. Una despesa excessiva segons el nostre parer.
• La major part de l’espai està infrautilitzat. Amb prou feines s’utilitzen 4.000 metres quadrats, i aquests tenen poca afluència de vehicles.
• No s’aprofita l’aparcament de davant de Can Cassoles per ordenar l’aparcament del carrer Pau Casals i del passeig Romeu, per prohibir l’aparcament al costat de la riera Gotarra, per evitar la perillosa coincidència de cotxes i bicicletes a la via verda, etc
• No s’aprofiten els aparcaments del carrer Marina, entrant al poble a l’esquerra, i de Can Badosa, al carrer Panedes amb Baixada de la Costa, per ordenar l’aparcament dels carrers Panedes, Lacustària i de part del nucli antic.
• No s’aprofita l’aparcament del carrer Santiago Rusiñol per ordenar l’aparcament de part del nucli antic i convertir aquest espai en una illa de prioritat invertida (prioritat del vianant), restringint el transit excepte pels veïns de la zona i els usuaris dels diversos equipaments.

Reclamem a l’Ajuntament que amortitzi la despesa, que millori la senyalització i que aprofiti l’espai que disposem per implantar mesures de mobilitat sostenible,  per guanyar espai pels vianants i pels usuaris de la bicicleta i per ordenar el transit rodat de vehicles.

LES RETALLADES TAMBÉ AFECTARAN A LES PERSONES EN SITUACIÓ DE POBRESA

Amb l'excusa "d'evitar el frau i destinar els recursos disponibles a les persones que realment necessiten d’aquest ajut" CIU estén les retallades socials a les persones que pateixen una situació de pobresa i exclusió social. D’entrada sobta que no siguin tan contundents en evitar el frau dels que més tenen, dels que gaudeixen d’una situació de riquesa i de preeminència social. Contrasta el zel del govern convergent, per no perdre un euro en la gestió d’aquestes prestacions, amb la condescendència del mateix govern per estalviar impostos als potentats.

Lluny de garantir el cobrament de la renda mínima d’inserció (RMI) – coneguda popularment com a PIRMI – a totes les persones beneficiàries, la campanya de revisió que han posat en dansa aprofitant la canícula del mes d'agost, i amb total nocturnitat i traïdoria, posa en risc la subsistència de moltes persones.

No són creïbles les declaracions del govern en el sentit que la seva voluntat és que les retallades no arribin a les persones en situació de pobresa i exclusió. Si el pressupost de 2011 ha incrementat la partida no és per cap altre motiu que per les catastròfiques conseqüències d’una crisi econòmica que cada vegada deixa a més persones a la cuneta.

 

Les mesures adoptades pel govern de la Generalitat responen més a la voluntat de retallar aquest servei, de tancar l'aixeta, que al fals pretext d’ajustar la RMI a la seva finalitat original i evitar qualsevol escletxa de frau. Només cal veure quins han estat els canvis introduïts a la  normativa i quina ha estat la forma de portar-los a terme.

Compartim que cal reforçar les mesures d’inserció i potenciar les empreses d’inserció com a element clau de les polítiques actives, però això no es pot fer posant en risc la fràgil situació en la que viuen les persones beneficiàries d’aquesta prestació.

La Generalitat va crear aquesta Renda Mínima d’Inserció el 1990 amb l’objectiu de pal·liar situacions de pobresa i exclusió social i condicionada al compliment de mesures d’inserció social i/o laboral. Ara el govern de CIU aprofita la conjuntura i imposa les seves prioritats polítiques.

Les limitacions pressupostàries, la necessitat de contenció en la despesa i de reducció del dèficit, mai haurien de servir d'excusa per retallar la renda mínima d’inserció.