“Sóc
una persona que intenta que tot el que faig i el que sento estigui d’acord amb
la meva consciència i sigui en bé dels demés. Si m’he dedicat a la política és
perquè a través de la mateixa crec que puc fer alguna d’aquestes coses.”
Així contestava a la primera
de les preguntes (“Qui és la Maria
Serra?”) que el col·lectiu de redacció del Butlletí de Llagostera li va
formular, l’agost de 1980.
La Maria va encapçalar la
llista del PSUC a les eleccions municipals de 1979. Amb 57 anys va formar part
del primer ajuntament democràtic després de la dictadura (era la regidora de
més edat), i davant dels reptes que es presentaven en aquella nova etapa va
decidir assumir tasques de govern – “deixant
en un segon terme les diferències ideològiques”, com ella mateixa va dir -.
Es va fer càrrec de les regidories de sanitat i sanejament, participant també
activament en la regidoria de biblioteques i museus que compartia amb un jove
Fermí Santamaria. Poc després, amb el canvi d’alcalde, també es va fer càrrec
de les escombraries i les conferències. En aquella primera etapa va poder
treballar en diversos temes, com la municipalització de l’Hospital, el segon
pla de sanejament, la construcció del dispensari, la millora de l’atenció
sanitària i de la qualitat de l’aigua, etc. Posteriorment, el mes d’octubre de
1980, farta que li posessin entrebancs a la seva feina i molt empipada per una
falta de consideració de l’Alcalde va presentar la seva renuncia als càrrecs de
govern: “...l’enfrontament s’ha fet inevitable,
els interessos d’aquests senyors són intocables i jo em nego rotundament a
acceptar aquest joc. ... ni negocis ni amics interessats em lliguen.” Ja a
l’oposició, la Maria va continuar treballant amb perseverança i de forma
incansable per aconseguir les millores que el poble necessitava. Persona
íntegra com poques, defensava de forma incansable el seu pensament progressista.
La seva honradesa i rectitud, van marcar el seu pas per l’ajuntament
(1979-1983), i va ser tota una referència per a molts llagosterencs. L’any 1995
va accedir a tancar una candidatura d’IC-V que va aconseguir recuperar la
representació al consistori, amb dos regidors.
La Maria va ser una dona
avançada al temps que li va tocar viure, i en la seva acció política va posar
l’accent en molts aspectes que, malauradament, continuen essent de rabiosa
actualitat: reclamava màxima transparència i un funcionament més democràtic i
participatiu del consistori. Quan el consell de redacció del Butlletí li va preguntar
per la seva relació amb la resta de grups d’esquerra, va contestar “Sempre he estat per la unitat, fins i tot
amb la representació de les llistes electorals. Esperem que en unes altres
eleccions es pugui anar conjuntament, encara que sigui sense noms de
comunistes, ni socialistes. Fent una entesa d’esquerres.” La Maria tenia
molt clar quina era la fórmula per transformar el nostre poble. Ara ens deixa
orfes, però estem segurs que la seva llavor continuarà donant fruits.
